Piscina dissenyada per Dirk Paschke i Daniel Milohnic.
Fa 25 estius, els darrers treballadors de la planta de coc –un tipus de carbó– de Zollverein , a Essen (Alemanya) , van penjar els seus cascos per sempre.
Aquell 30 de juny de 1993, el que fos un dels principals complexos siderúrgics de tot Europa quedava abocat al abandonament absolut. I, tanmateix, on abans grinyolaven les màquines oxidades, avui reverbera la garrifa incessant de una piscina.
La piscina "minera" d'Essen
La fàbrica, com passa amb el mateix nombre en la conca del Ruhr , es va haver de buscar la vida davant l'amenaça de la desindustrialització.
Durant els anys 90 i la primera dècada d'aquest segle, el govern de Renània del Nord es va obsessionar que cap de les seves grans urbs es paralitzés, com li havia passat a Detroit.
Per això, així que la siderúrgia va començar a donar símptomes de pal·lidesa econòmica, les institucions locals van moure fitxa per comprar fins a l'última canonada i obrir-ne un període de reflexió.
I llavors va aparèixer el duo creatiu Dirk Paschke i Daniel Milohnic, els qui el 2001 van sorprendre instal·lant una enorme piscina com un element conceptual disruptiu per celebrar que els pous 12 i 13 passaven a ser Patrimoni Mundial per la Unesco. Des de llavors, aquesta obra alegra l'estiu als fills i néts de la revolució postindustrial.
Producció de teatre durant la Ruhrtriennale.
En paral·lel a l'èxit dels remulls, Zollverein ha fet de la creativitat el seu esperó per a la reconversió. Així, el 2010 , aprofitant la capitalitat cultural europea del Ruhr, va inaugurar un museu reivindicatiu sobre la rellevància d'aquesta conca dissenyat per Rem Koolhas on les sorpreses es reparteixen entre la història del lloc i les escales estridents que va idear l'arquitecte holandès.
I els desangelats i enrajolats banys de l'antic complex floreixen a l'agost acollint els espectacles de dansa, teatre i performances del festival de escenografia contemporània Ruhrtriennale. Una programació vespertina que agafa el testimoni de les capbussades per dotar d'estímuls i diàlegs als nous estius siderúrgics.
***** _Aquest reportatge va ser publicat al **número 119 de la Revista Condé Nast Traveler (juliol-agost) **. Subscriu-te a l'edició impresa (11 números impresos i versió digital per 24,75 €, trucant al 902 53 55 57 o des de la nostra web). El número de Condé Nast Traveler de juliol-agost està disponible en la seva versió digital per gaudir-lo al dispositiu preferit . _