L´amor no és turisme
La inesperada arribada de la pandèmia va provocar que els viatges , que suposaven una necessitat per a molta gent, passaran a un segon pla necessari.
El que al principi semblava una mesura temporal es va anar allargant en el temps, convertint-se en un problema no només per a aquells que consideraven viatjar com un estil de vida, sinó per a tots aquells que començaven a veure els seus enllaços sentimentals limitats per les fronteres.
I si t'enamores d'un altre continent?
Tot i que el primer que se'ns ve a la ment és una relació amorosa a distància, no cal obviar la situació de totes les persones que han passat mesos sense poder col·leccionar moments amb aquells amb què comparteixen ADN o, en els casos més extrems, sense conèixer el seu fill nounat.
Ara, més que mai, som conscients que hem de cuidar la nostra salut, la mental també. Per aquesta raó, va néixer el juliol de 2020 la plataforma Love Is Not Tourism, una iniciativa virtual que reuneix totes aquelles persones que pateixen els estralls de la pandèmia ja sigui per tenir una relació binacional o per trobar-se lluny dels seus familiars.
L'AMOR NO ÉS TURISME
“Quan el tancament de les fronteres va afectar les parelles de tot el món a l'estiu de 2020, es van crear múltiples grups de Facebook, dels quals Love Is Not Tourism es va formar durant maig i juny de 2020. A principis de juliol de 2020 , el moviment va començar a estendre's a altres plataformes com Twitter, i la Comissària de la UE, Ylva Johannson, va anunciar el seu suport entre molts altres” , comenta Felix Urbasik, creador de Love Is Not Tourism.
Els integrants d'aquest moviment global aclareixen a la seva pàgina web que són conscients que els tancaments de fronteres arran de la Covid-19 són necessaris: “és obvi que cal limitar el turisme per protegir-nos a nosaltres mateixos i als altres” , resa la introducció.
No obstant això, insten que els governs de tots els estats del món apliquin exempcions humanitàries i permetin la trobada segura de parelles i familiars; perquè no, “l'amor no és pas turisme”.
Alguns pares van passar mesos sense conèixer els seus fills
I és que, però, apostar per l'amor, en els temps que corren, no és fàcil. I destinar totes les teves energies a mantenir a la superfície una relació a distància és un acte de valentia. Si alguna vegada heu agafat un vol, tren o autobús d'última hora per veure aquesta persona que et fa/feia tan feliç, saps del que parlo.
“Love Is Not Tourism pretén que les parelles no casades es puguin veure. A molts països, el fet de estar casat ja permet eludir els tancaments fronterers relacionats amb la COVID-19, encara que no en tots els casos”, comenta Felix Urbasik.
“Suggerim una solució com la de Dinamarca, aplicada des del principi: una declaració legal de relació, signada pels dos membres de la parella, juntament amb alguna prova de la relació, com a fotos , per exemple. Creiem que amb aquest document n'hi ha prou per provar una relació genuïna”, apunta.
D'altra banda, els membres de Love Is Not Turism també han volgut deixar per escrit que les seves peticions no els eximeixen del compromís de presentar una prova autopagada en arribar , així com de sotmetre's a quarantena en cas de ser necessari.
UNA VISIÓ GLOBAL
Ja hi ha països com Bèlgica on les parelles (casades o no) , els promesos i les famílies poden retrobar-se.
Les parelles binacionals defensen el seu dret a viatjar per retrobar-se
Respecte a l'estat de la resta de fronteres mundials, segons figura a la llista informativa de la web de #LoveIsNotTourism (actualitzada assíduament), hi ha destinacions amb un estat de restriccions per a les parelles de fet que, després de les mutacions del virus , no és del tot clar. Entre ells figuren: Àustria, Canadà, República Txeca, Finlàndia, França, Alemanya, Itàlia, Països Baixos, Noruega, Singapur, Espanya, Suècia i Suïssa.
Mentre que aquests països estan pendents de revisió, altres com Islàndia romanen totalment tancats , independentment de la circumstància personal del viatger en qüestió.
“Hem aconseguit canvis en almenys 15 països , que figuren a la pàgina web. Les parelles es van poder reunir en aquests països almenys en algun moment de la pandèmia. L'estat actual de les seves fronteres no és clar perquè en aquest moment ens falten recursos per investigar la informació legal” , ens explica Felix Urbasik.
Amb l'objectiu que s'alleugin les restriccions, el portal està recollint signatures a través de peticions i convida que els interessats es facin ressò de la iniciativa a través de les xarxes socials.
Perquè les crides als governs i als seus òrgans respectius sigui efectiu, International Love i Robin Maximilian Brüne han creat un document de Google increïblement detallat que conté informació de molts països diferents, així com enllaç a les peticions.
“El suport dels membres del parlament de la Unió Europea amb els que hem estat en contacte i l'activisme a les xarxes socials han estat imprescindibles per aconseguir millores”, comenta Felix Urbasik a Traveler.es.
La situació es complica per als que no estan casats
D'altra banda, Love Is Not Tourism compta amb una altra llista d'informació útil organitzada per països , que va ser aportada per la comunitat. Si vols enviar o afegir una secció sobre el teu país, pots editar la pàgina o iniciar un fil de conversa a board.loveisnottourism.org perquè altres membres et puguin ajudar.
QUINA ÉS LA SITUACIÓ A ESPANYA?
“#LoveIsNotTourism Habiliteu l'entrada a Espanya a parelles binacionals no casades. Ajuda! No volem que obrin les fronteres. Només volem que incuïsquen nuvis/es, promesos/es, companys/es de llarg termini, germans/es, fills/es no dependents en la seva definició de FAMÍLIA”, diu la petició espanyola, iniciada per Gemma Barberà Bosch.
També s'hi proporciona l'enllaç d'una pàgina web per a aquells que necessitin ajuda durant el procés per aplicar a la "Sweetheart visa", un permís que els consolats espanyols han facilitat a nivell mundial perquè les parelles i famílies no casades puguin tornar-se a reunir en territori espanyol.
Espanya està concedint un permís a parelles no casades
Per rebre l'aprovació per part del consolat, primer cal presentar la documentació següent: una acta de manifestacions davant d'un notari, actes testimonials i cartes d'invitació fins a proves de vols, allotjaments, invitacions a casament i fotografies.
No obstant això, realitzar el tediós procés no és garantia d'èxit, ja que certs consolats no consideren aquesta documentació vàlida o suficient per provar el compromís de parella entre els dos individus.