Ansietat i viatges
Gairebé dotze mesos després d'aquell 14 de març i amb un indici esperançador de sortida de la tercera onada, són molts els experts els que afirmen que és ara quan mentalment més cansats estem. Des de principis de 2021 una ansietat generalitzada s'ha instal·lat a la població i són moltes les persones a qui ronden pel cap pensaments negatius, on la por i la incertesa manen.
Però, com tot, arribarà un dia que a poc a poc els contagis es redueixin a nivells molt baixos, les vacunes ens donin la treva que portem tant de temps buscant i, a mida passin els mesos, la coneguda com a vella normalitat serà una mica més real. Ara bé, com enfrontar-nos-hi?
Si actualment feines com anar al supermercat, acudir a l'oficina, anar amb transport públic o quedar amb un grup reduït de persones properes, en nombroses ocasions es converteixen en una autèntica odissea per a la nostra salut mental… Com serà el moment de tornar a viatjar? Experts en la matèria i rodamón amb una gran experiència ens donen el seu punt de vista sobre això. **
Som herois o persones normals amb por?
**A QUÈ TENIM POR? **
L'ansietat es podria definir com “l'estat mental que es caracteritza per una gran inquietud, una intensa excitació i una inseguretat extrema”. La incertesa, la por al contagi tant nostra com dels nostres éssers estimats i la inestabilitat emocional davant aquesta nova normalitat on l'afecte, els petons i la nostra vida d'abans sembla tan sols un miratge del passat, ha ocasionat que **(per fi !) li atorguem a la salut mental la importància que fa dècades que es mereix. **
“Hem estat sotmesos durant un període perllongat de temps a processos de sobreinformació amb temes referents a la pandèmia. En aquest cas l'ansietat té un paper protector, però que moltes vegades les persones la interpreten d'una manera més amenaçadora del que de debò hauria de ser”, compte a Traveler.es Cristina Larroy, catedràtica de Psicologia Clínica a la UCM i directora de la Clínica de Psicologia del Psicall.
Pel que fa a les principals pors a l'hora de viatjar els més freqüents són els següents: “D'una banda hi ha el temor al contagi, tant si es desenvolupa la malaltia fora de casa o que el contagi es produeixi durant el viatge i que a la tornada sigui impossible la incorporació a la feina o en el pitjor dels casos, es transmeti la malaltia a un ésser estimat”, afegeix Cristina Larroy.
“En consulta i al meu entorn veig que en general predomina la por de contagiar familiars per part de la gent més jove. I en persones més grans apareix també el terror al contagi propi”, comenta per la seva banda Pepa Sánchez, psicòloga, coach, formadora i creadora del portal Viajes Terapéuticos.
La il·lustradora i cal·lígrafa Laura Velasco –gran aficionada a les escapades arreu del món– ens explica que abans de la pandèmia solia viatjar entre dos o tres caps de setmana al mes. Des de fa un any les sortides han estat més que limitades i l'ansietat s'ha presentat com a gran companya de viatge que ningú no voldria tenir.
“Jo mai abans havia tingut ansietat per viatjar, de fet adoro descobrir nous llocs o visitar els ja coneguts. Cada vegada que he fet alguna cosa en els darrers mesos l'he sentit i crec que en el futur per descomptat m'hi enfrontaré sense dubtar-ho”, explica a Traveler.es.
“D'una banda es presenta l'excitació de la travessia cosa que trobo moltíssim a faltar i el canvi d'escenari que és un nivell d'evasió infinitament superior al que pots tenir a casa i trobo molt a faltar veure altres llocs, altres llocs diferents. Però alhora em fa por estar fora de la meva zona de confort on les persones o les situacions em facin sentir insegura. És aquí quan entren en joc la por i el nerviosisme”, continua la Laura.
La il·lustradora i cal·lígrafa Laura Velasco.
APRENDRE A CONVIURE AMB L'ANSIETAT
Un cop analitzats els principals temors, toca enfrontar-se a la situació amb el millor dels propòsits. Perquè sí, tornarem a viatjar així que la situació sanitària ho permeti. Potser ho fem amb menys freqüència, però ho farem millor. Seleccionarem les nostres futures escapades i tornarem a sentir aquesta adrenalina en trepitjar terra desconeguda, en visitar el museu de torn, tastar una recepta diferent en un restaurant de pas, en veure aquest capvespre a la més pura síndrome de Stendhal, respirar aire fresc en un entorn rural o simplement tornar a sentir el mar.
Però, com enfrontar-nos a aquesta maleïda ansietat que cada cop és més recurrent? El primer pas és acceptar que eliminar-la no passa de la nit al dia i que hem d'aprendre a bregar amb ella en totes les formes i presentacions. A més –per descomptat– de cercar ajuda professional d'experts en la matèria que ens acompanyin en aquest procés.
Tornarem als museus ia patir la síndrome de Stendhal.
RECOMANACIONS
Un cop realitzats aquests passos, Laura Velasco, Cristina Larroy i Pepa Sánchez ens donen les recomanacions **per a aquests futurs viatges que encara han d'arribar: **
· Centrar-se en plans propers en el temps i en destinacions no gaire allunyades dels nostres llocs de residència. “El curt termini és més fàcilment predictible i no ens exposa tant al canvi constant ia la manca de control. Això afavorirà l´èxit i així es mantindrà la il·lusió fins al moment de l´escapada”, indica Pepa Sánchez.
· Tampoc ens hem d'aferrar a la frase tan manida d'aquests darrers 12 mesos de 'quan tot això passi'. “Això ja forma part de la nostra vida i hi ha moltes possibilitats ara. Recomano prioritzar temps per a l'autocura i per fer activitats que ens facin sentir bé”, continua suggerint la creadora del portal Viajes Terapéuticos.
Anar-se'n al poble no és mala idea...
· Cerca llocs que no estiguin massificats i en què sàpigues que es compleixen les mesures de seguretat en la mesura del possible. “En el meu cas, prioritzar l'espai, potser en comptes d'una gran ciutat prefereixo un entorn més rural”, comenta Laura Velasco.
· Ser previngut però sense arribar a obsessionar-se amb la situació, aprendre a diferenciar els perills reals als inventats per l'ansietat.
· No fer coses en què la persona no se senti còmoda. “Per més que els altres estiguin fent alguna cosa, si tu no et sents segur no hi ha cap necessitat de fer-ho”, indica Laura Velasco.
· Durant el trajecte i una vegada a la destinació, tenir molt presents els mecanismes de distracció que puguin ser favorables per reduir aquesta ansietat. “Llegir, escoltar música o posar en pràctica instruments de relaxació són opcions molt recurrents”, comenta Cristina Larroy.
Llegir o escoltar música són opcions molt recurrents.
VIATJAR AMB RESPONSABILITAT ÉS POSSIBLE
Sobretot, és de vital importància empatitzar i entendre l'ansietat com a problema de salut mental. Preocupar-se per l'estat i el benestar dels clients o del viatger que tenim al nostre costat serà fonamental per fer molt més suportable aquest procés.
I arribarà un dia en què, tal com ens recorda Laura Velasco, “començarem a viatjar quan es pugui i sentirem aquesta ansietat, però també experimentarem aquest gaudi, el plaer absolut que ara mateix tenim oblidat. Serem més selectius i curosos a l'hora de moure'ns, però acabarà compensant”.
Al cap ia la fi, tenim tant de temps i experiències per recuperar…