'Palm Baum'
Podria dir-se que aquesta sèrie de fotografies va sorgir de l'avorriment de veure sempre el mateix, d'haver perdut la capacitat de sorprendre's amb allò que l'envoltava i que temps enrere havia estat font d'inspiració i, sobretot, de l'afany de la fotògrafa Kate Ballis per no perdre l'interès per la qual durant tant de temps havia estat la seva musa, Palm Springs (Califòrnia).
“Palm Springs ha estat la meva musa i la meva segona casa durant set anys”, explica a Traveler.es aquesta fotògrafa amb seu a Melbourne. “Vaig voler anar-hi per les fotos de Slim Aarons i de William Eggleston. El 2013, quan volava a Cuba fent escala a Los Angeles, vaig planejar una parada de dos dies a Palm Springs. Em vaig enamorar completament d'aquest fons muntanyós, de l'arquitectura de mitjan segle i del paisatge”.
'Sands'
Tot i això, a Ballis se li va trencar l'amor de tant fotografiar-la i, en un intent per no perdre la seva musa, va aprendre una altra manera de mirar-la. No va ser un dia per l'altre, va haver d'experimentar, de jugar a crear escenes que porten a l'ambigüitat i la confusió, i d'atrevir-se a fer servir la tècnica infraroja de manera poc ortodoxa.
“A diferència d'altres fotògrafs que utilitzen els infrarojos per capturar escenes de manera més natural, he capgirat aquesta tècnica per crear una paleta que contrasta amb el que s'espera de Palm Springs”, escriu a la seva pàgina web.
“Moltes de les cases estan pintades en colors apagats que es mimetitzen amb el paisatge desèrtic (…); la majoria de les cases utilitzen per als seus jardins suculentes que floreixen amb la calor, palmeres, herba sintètica, oliveres, buguenvíl·lies de color fúcsia… A part de la buguenvíl·lia, els colors tendeixen a ser tons terrosos i verdosos apagats contra un cel de blau intens. Els meus colors són completament diferents”.
I és que en la sèrie de fotografies, Infra Realism , Ballis tenyeix de rosa fúcsia aquest paisatge tendent a la monotonia.
'Fortune'
La monotonia no és una paraula que enganxi amb aquesta fotògrafa que, amb la seva feina, tracta de captar allò que no som capaços d'apreciar a simple vista i de mostrar-nos els llocs que visita de forma diferent del que tenim al cap.
“Vaig decidir utilitzar la fotografia amb infrarojos a Palm Springs perquè aquesta tècnica mostra com les plantes fan el seu procés de fotosíntesi i com les suculentes i les palmeres del desert, que aparentment estan seques i en tons marrons, en realitat floreixen, fins i tot a 50 graus de temperatura”. Visibilitzar la vida en què no reparem habitualment i fer una volta a aquests paisatges que de tan vistos ja ni percebem.
Així, a Infra Realism , l'aigua de les piscines de pur fúcsia gairebé frega el vermell, les fulles dels arbres tontegen amb el blau, el rosa pastís eclipsa al marró i el morat afegeix un puntet de ruptura a tanta paleta rosàcia i, per què no, de frescor a aquests blancs sobreexposats que demostren que el sol a Palm Springs ensopeix. I no, ni rastre de les persones, com si fos un apocalipsi pink power.
“M'agrada que la gent pugui projectar els seus propis somnis surreals a les meves imatges i que hi hagi persones a la fotografia, normalment les vincula al planeta Terra. A més, per ser honesta les persones no emeten llum infraroja i, en combinar-les amb els filtres que utilitzo, no solen sortir gaire afavorides”, explica Ballis qui, després de tres anys donant forma a aquesta sèrie, alguna cosa ha après de tècnica digital infraroja.
Perquè Infra Realism, que va començar el 2017, és un projecte viu que ha portat Ballis no només a fotografiar cada racó de Palm Springs, sinó també de Joshua Tree, de Sedona (Arizona) i d'Atacama (Xile). De tota aquesta feina va sorgir un llibre homònim “i diverses exposicions arreu del món”.
'Goddess'