El fructífer present de la gastronomia espanyola no s'entendria sense un passat llaurat amb les mans mateixes de les antigues generacions. I, encara que ara ens delectem amb allò contemporani i innovador, va ser a les cuines de casa on es va començar a crear la màgia.
Com a homenatge a aquestes receptes històriques, Google Arts & Culture presenta l'exposició virtual Gastronomia espanyola: memòria culinària , un nou capítol del projecte Espanya: cuina oberta. La iniciativa dissecciona totes les capes duna gastronomia molt rica en sentit figurat, i, per descomptat, també literal.
Ja anteriorment, en altres episodis, han obert les portes del vi, han creat un mapa culinari o s'han endinsat al món de Ferran Adrià i elBulli. Ara, és el torn de les arrels , del que es coïa (mai millor dit) el dia a dia, a la vida quotidiana d'aquests cuiners i cuineres que sempre van ser autodidactes.
Coneixes els ingredients del marmitako?
MESTRES GOURMETS
Amb aquest capítol, creat en col·laboració amb María Flames , directora de l'escola de cuina i botiga de parament Alambique, i la Reial Acadèmia de Gastronomia , també ens adonem d'un dels punts forts de la gastronomia espanyola: les opcions són tan variades com infinites si ens proposem recórrer el país de nord a sud i d'est a oest.
Quan sortim d'aquesta exposició virtual, tindrem les nocions necessàries per llençar-nos a la cuina a experimentar amb els fogons; però tot sigui dit: també per apuntar-nos algun tant en converses culinàries.
Des de Google Arts & Culture comencen amb un “Què menjaries en aquesta celebració?” . A mode de curs intensiu, en aquest apartat ens preparen per saber què menjar a cada moment. Aquest serà el primer contacte amb les receptes de sempre: gaspatxo, cuit, patates braves, paella…
Preparació del pollastre en pepitòria.
Seguint amb aquest moviment del ratolí que ja tenim tan integrat, arribem a la secció que engegarà el foc de les nostres cuines. Aquí podrem consultar tots els ingredients necessaris d'alguns plats tradicionals com ara pollastre en pepitòria, fabes amb cloïsses o marmitako.
CARTA D'AMOR
Si a la primera part s?encarreguen de convertir-nos en xefs casolans de primera, la segona és una oda a les protagonistes d?aquesta història. Aquí trobarem un homenatge als receptaris , aquests llibrets que viatgen de generació en generació, autèntiques relíquies escrites a mà que són, literalment, cartes d'amor a la cuina.
Va ser el 2019 quan quatre gastrònomes van crear el projecte de Els Receptaris . Ana Vega, Carmen Alcaraz del Blanco, Helena Vaello i Gabriella Lendo van recórrer els paisatges d'Espanya per digitalitzar receptaris familiars que, avui dia, són un tresor.
Els receptaris són relíquies que sobreviuen al pas dels anys.
Amb una cal·ligrafia impecable, retallades de revistes i fins i tot il·lustracions , els receptaris de María Josefa Hernández, Guadalupe Rozas, Guillerma Vicuña, Dolores Martín de Rolo i Mari Carmen Villar Díaz, no són quaderns senzills amb ingredients apuntats, sinó autèntiques obres d'art.
Del passat, viatgem ara amb les dones que mantenen viva la tradició també en el present. Aquí descobrirem el Club de les Guisanderas , un col·lectiu de dones creat el 1997 que manté intacta la memòria culinària d'Astúries, o La Cuina a Sils , un altre col·lectiu nascut a principis dels 90 a la localitat gironina de Sils.
Però serà el següent apartat el que definitivament remogui el nostre cor, una conversa cara a cara amb les reines de la cuina: les àvies . Tots venerem la cuina de les nostres àvies i somiem poder repetir-la algun dia. No sabem si és l'amor, l'experiència o la combinació perfecta de totes dues, però els seus plats són únics i inimitables.
Tenim molt per aprendre de les dones de La Cuina a Sils.
Aprendrem a fer un tortell de Reis amb Clara Maria, unes mandonguilles de peix amb Anita o ajoblanco amb Mercedes , tres dones que apareixen en representació de totes aquestes àvies que s'han declarat les veritables mestres dels fogons i conqueridores de paladars per excel·lència.
I així, al llarg de tot el projecte, Google Arts & Culture ens ensenya com demanar peix a l'hora de comprar, receptes marineres, iniciatives que impulsen l'agricultura, com cuinaven els pastors i fins i tot els secrets de la cuina monàstica , descobriments que ens introdueixen en profunditat a les receptes del nostre país.
Gastronomia espanyola: memòria culinària, més que una exposició, és un viatge per tots aquests racons d´Espanya que ens donen menjar cada dia, però també és una declaració d'amor a aquelles persones que han aconseguit fer dels plats típics una mica transcendental . Agafin lloc a taula, el sopar està servit.
Visca la gastronomia espanyola!