Txuleta amb tomàquets o piparres al bar Néstor
Resulta complicat no caure rendit davant la rotunda bellesa d'una ciutat com Sant Sebastià... encara que soni obvi dir-ho. La del Palau de Miramar que mira imponent a la badia de La Concha. La del bulliciós Barri Vell, on perdre's entre locals, estrangers i una gloriosa sobredosi de bars de pintxos. O la del port, on imagines com fins gairebé abans-d'ahir arribaven els pescadors i evoques escenes de 27 hores, de Montxo Armendáriz.
La ciutat sedueix tot el planeta –especialment els nostres veïns francesos i els creixents fans nord-americans–, i si ho fa és gràcies a una esplendor capaç de reinventar-se de la mà de personatges autòctons i acollits que ofereixen una nova visió. La visió. Una mostra de les eternes possibilitats de futur que té Sant Sebastià sense deixar enrere la tradició que tanta fama li ha donat.
El crític i editor Peio Aguirre
El crític i editor Peio Aguirre, el més recent comissari del pavelló d'Espanya a la Biennal de Venècia, establert al barri d'Egia, n'és un. Aguirre, gran coneixedor de la modernitat basca i el treball d'artistes com Jorge Oteiza o Néstor Basterretxea, troba com relacionar-los amb un context més internacional. Una cosa semblant podríem dir del cuiner Bruno Oteiza, qui, després de passar més de vint anys a Mèxic, ha tornat a Sant Sebastià amb Gatxupa i un mexicà com a cap de cuina, Obrayan Lugo.
Però les connexions aquí van més enllà de la cultura i les seves relacions intrínseques amb una cuina plena d'estrelles, ja que sorgeixen també en nous focus creatius. Així, el Museu San Telmo és l'aparador on s'explica com, amb l'arribada de la industrialització, es va disparar el progrés de moltes cooperatives, algunes encara presents, com Mondragón. Indirectament, d'aquest brou de cultiu es nodreixen negocis com Arizmendi, una pizzeria independent i amb esperit de cooperativa que, establerta a Tabakalera , ofereix una alternativa dins de l'hostaleria.
Història de la cultura basca al Museu San Telmo
A la vora d'aquest centre de cultura contemporània que aquest any celebra el cinquè aniversari, als barris d'Egia i Gros són els emprenedors gastronòmics els que s'entesten a oferir alguna cosa diferent als pintxos de la part vella, on els locals acusen l?auge del turisme. Per exemple, a Kinza, un petit bistro-cafè amb grans ambicions, una fidel clientela devora els seus raviolis de bacallà amb salsa verda o el seu famós pastís de poma.
Si el passat de Sant Sebastià és digne d'admiració, el futur s'acosta més que prometedor. De moment, el 2021 serà la donostiarra Cristina Iglesias qui deixi empremta en aquest camí amb la seva esperadíssima instal·lació a l'antiga casa del far de l'illa de Santa Clara.
I, novament, no sabrem on deixar de mirar. I admirar.
Ningú se'n va sense tastar el pastís de poma del restaurant Kinza