El Passeig de la Memòria de Bilbao, antic reducte de magatzems i molls, avui és un museu jardí on al llarg de tres quilòmetres s'esquitxen obres d'escultors de la talla de Chillida (Begirari IV), Dalí (Musa de la Dansa) Markus Lüpertz (Judith), William Tucker (Maia) i altres més.
Entre ells cal destacar el tan dolorós com bell grup escultòric Les Sirgueiras, obra de l'artista navarresa Dora Salazar en homenatge a dones, moltes vídues, que a canvi de molt poc remolcaven les gavarres estancades per la sorra a la ria, estirant una sirga (corda) i que va ser inaugurat el 30 d'abril de 2021.
Per aquestes mateixes aigües, a l'alçada del pont Zubizuri, des de setembre 2021 treu el cap inquietant i depenent de la marea el cap d'una nena que multiplica onze vegades les dimensions d'una nena de 10 anys, obra del mexicà Rubén Orozco.
Passeig de la Memòria de Bilbao.
Es diu Bihar (matí) i és part de la campanya de BBK que pretén alertar sobre la importància de les decisions a la vida que faran surar o enfonsar-se el dia de demà.
A prop del pont de l'Euskalduna, sobresurt per la seva altura i el seu color la grua Carola –col·lecció del Museu Marítim de Bilbao– que amaga una curiosa anècdota. El seu nom respon a la bella Carola davant la qual cada matí els treballadors paraven la seva feina per veure-la passar.
Tant que l'empresari, no sabent com evitar l'aturada inevitable, li va proposar a Carola enviar-li un cotxe que la portarà directament de casa seva a la porta d'entrada lluny de la vista del personal, i Carola va respondre amb el cap alt que a ella ningú l'amagava i va seguir alegrant els matins del moll.
DE PASSEIG PER ZAZPIKALEAK
Bilbao té una mida idònia per caminar. En quatre passes s'arriba del Passeig de la Memòria al Barri Vell –Zazpikaleak– que al·ludeix als Set Carrers dels quals està format en un traçat medieval, vestit amb cases senyorials i les pintoresques populars que poblen els carrers de la Peixateria, la Carnisseria o la de Ronda en el número 16 del qual va viure Miguel d'Unamuno.
Els seus baixos els ocupen botigues de queviures, roba, vegeu Calçats Bizkarguenaga, l'adorable comerç on es venen sabates de treball per a totes les talles però també espardenyes de festes i fins i tot albarques de cuir.
Plaça de Sant Jaume, Bilbao.
La botiga veïna és un elogi a l'artesania tradicional. Els amos d'Orriak elaboren a mà detalls relacionats amb la tradició bilbaïna ja siguin les rèpliques dels gegants i capgrossos com les acurades peces realitzades a base de l'assecat natural de les fulles.
La següent parada, el taller de pell de Ramón Ezkerra, és una volta a aquells temps en què la roba s'apedaçava o es reconstruïa, passant de generació en generació. És aquest el cas del dissenyador, en l'atelier del qual no només es troben pells confeccionades a mà i basades, segons les seves pròpies paraules, en la bona feina, qualitat i servei 24/7, sinó que també es poden emportar aquelles l'estil de les quals s'ha passat de moda i recollir-la reconvertida en darrer model.
Seguint amb el passeig, entre terrasses plenes de gent, uns acabant d'esmorzar, els altres començant l'aperitiu dels tradicionals pintxos, s'arriba a Skfk, on la sorpresa continua in crescendo en entrar a un lloc tan avantguardista com acollidor.
Al primer cop d'ull, es detecta el bon gust i una gran personalitat en els dissenys les teles i l'elaboració dels quals porten impresos un compromís amb la sostenibilitat i el medi ambient, tal com explica el seu amo Mikel Feijoo, puntualitzant que el 90% de la roba està confeccionada amb teixits i fórmules sostenibles.
BILBAO ROBOSA ALEGRIA
I parlant de pintxos, imperdonable deixar el Casc Vell sense fer una volta pel Mercat de la Ribera, admirar el colós edifici per després degustar algun dels seus elaborats pintxos abans d'anar a menjar com a reis a l'estrella Michelin Nerua.
Després de fer una ullada als guardians del Guggenheim, l'aranya de Bourgeois i el gegantí Puppy de Jeff Koons, que està canviant la seva vestimenta tardorenca, s'entra al paradís gastronòmic del museu. Allí, el seu xef Josean Alija ha preparat una exquisidesa darrere l'altra, ja sigui el txitxarro en escabetx d'oliva o l'increïble fong a eclair amb rovell d'ou, ceba i cafè, una kokotxa de lluç en truita amb espàrrec blanc o un pastís de xocolata i gelat d'alholva.
Tot això maridat amb un Itsasmendi 7 Magnum 2020 D.O. Bizkaiko Txakolina , Ysios Col·lecció Privada Magnum 2016 e D.O. Ca. Rioja, i per finalitzar un Mestres Coquet Gran Reserva Brut Natura 2015. D.O. Cava.
Nerua, un gran finestral des del qual gaudir del Nervión.
Hi ha dos alts més en el camí més que recomanables. La joieria Very Bilbao fa honor a aquesta flor de sol (eguzkilore) que sempre ha penjat a l'entrada de les llars basques com a símbol de protecció. Els joiers Zuloaga, amos de la marca creada el 2007, han recuperat aquesta llegenda a les seves joies i merescut el reconeixement de l'Associació Nacional de Joiers.
La Galeria Michel Mejuto, fundada el 1984 pel marxant i historiador homònim, és un homenatge a artistes bascos del període entre 1850-1936 de la categoria de Regollos, Arteta, Ibarrola o Zuloaga, no oblidant-se de figures dels anys 50 i 60; Jorge Oteiza i Rafael Ruiz, ni avantguardistes com Nikolás de Lekuona.
Michel Mejuto explica de manera amena la història de la Galeria. Parla sobre la categoria dels seus artistes amb obres exposades als Museus de Belles Arts de diverses ciutats, Reina Sofia i Prado (Madrid), i puntua alguna obra destacada, La Xemeneia Roja de Ricardo Arrue, 1935.
Bilbao és plena de gent àvida per recuperar el temps perdut i més quan les llegendàries Nits Blanques 2021 s'han traslladat a causa de la pandèmia de juny a octubre i la ciutat s'omple d'espectacles, s'il·lumina amb magnificència, especialment el polèmic pont de Calatrava (Zubizuri) i la música sona a cada racó.
Un lloc ideal per celebrar aquesta nit especial és Basuki, a l'empara d'una decoració que guarda les columnes i els murs de l'edifici original combinats amb materials moderns. En parlar de la seva gastronomia, l'excel·lent se l'emporten auizàs l'arròs cremós amb pop, el llobarro al forn amb musclo i ají vermell oa l'entrecot a la graella amb Pedro Ximénez.
Hora de dormir al privilegiat entorn de l'Hotel Hesperia Bilbao a la vora de la ria, davant del Guggenheim, en una habitació de primera escoltant a través de la finestra les notes de Vivaldi que celebren les Nits Blanques de Bilbao.
Kunsthal, Bilbao.
DISSENY I SOSTENIBILITAT
L'anomenada Illa Zorrotzaurre, antany zona d'hangars, és el darrer projecte de regeneració urbana de Bilbao en el seu intent de crear un barri nou d'habitatge accessible i ben connectat amb la resta de la ciutat.
I no només habitatges, els edificis industrials són perfectes per a la seva transformació en centres de cultura, estudi… Magnífica és la metamorfosi de la fosa de l'any 58 que es va inaugurar el 2018 com a Escola de Disseny, Kunsthal és oberta i diàfana per facilitar les sinergies entre docents i estudiants que podran realitzar cursos curts, sortir titulats, o especialitzar-se amb màsters en matèries de disseny gràfic, interiors, moda i producte.
Un lloc que emana energia positiva i relax, tant que les sabatilles esperen als seus caixetins per a més comoditat i les estances estan fetes per sentir-se en una casa dond e se serveix creativitat de primer, segon i postres.
Per aprofitar la bona energia del Kunsthal res com submergir-se en aquest espai concebut per a tothom, ple de art, cinema, concerts, esport, bellesa, avantguarda i altres epítets captivadors que és l'Azkuna Zentroa, antic magatzem de vins Alhóndiga Bilbao, d'estil modernista reconvertit al seu interior per el dissenyador francès Philippe Starck a un centre de Societat i Cultura Contemporània obert a un diàleg internacional.
Atent al Projecte Programa 2019-2023 com connector de la societat amb la cultura contemporània, indueix el ciutadà a fer del Centre el lloc d'oci participatiu. Starck va convertir els 43 pilars que sustenten els tres edificis en columnes que simbolitzen les diferents cultures, religions… i, seguint la idea de l'escenògraf Lorenzo Baraldi, va adaptar l'espai a un magnífic escenari cinematogràfic.
Però no només Bilbao està avançant a passos de gegant cap a un futur amb sentit, els voltants de la ciutat també s'integren al corrent sostenible. A dalt de la muntanya de Güeñes, a les Encartaciones, s'alça el Basque Design Center. Dissenyat per l'estudi d'arquitectura Ingelan, té com a propòsit el biodisseny, amb un enfocament estratègic cap als materials sostenibles.
Olga Iradier, directora de projectes, compta com als cursos internacionals del centre s'ofereix la possibilitat de realitzar investigacions experimentals desenvolupant un nou enfocament sobre com crear, produir i distribuir elements tèxtils i de moda aprenent a treballar amb organismes vius a l'Art Lab, Digital lab , Textile Lab i Bio lab.
A la materioteca es pot tocar un plàstic que no ho és, però té el mateix tacte, una tela feta de paper; materials innovadors per a la creació tèxtil i de mobles. Aquest centre pioner en solucions probablement en un futur proper s'integrin a la societat.
Per brindar pel futur del Basque Design Center hi ha el txakolí Viña Sulibarria, de les vinyes a les espatlleres. al caprici de boires que arriben del Cantàbric, i una salinitat matisada per les prebendes d'un clima d'interior, brolla un raïm del que surten exquisits vins.
L'entorn on se situa el celler, al costat del riu Barbadun, no pot ser més feiticeiro: segueix fins i tot existint el molí d'aigua amb el seu moliner que mol el blat de moro dels veïns i ensenya amb orgull el funcionament.
I com a premi a tan excel·lent jornada, un deliciós dinar al Convent San Roque de Balmaseda on, després unes croquetes casolanes d'upa, se succeeixen la trena de sukalki de cua i un arròs caldós de nècores i marisc.
Per postres hi ha la visita a la xocolateria Kaitxo o el resultat de els millors aromes, sabors i textures portats a la xocolata i al cafè, amb grans portats d'Etiòpia, Congo, Perú, Madagascar, Filipines, confeccionats amb seductors tocs d'espècies i fins i tot ajís.
Es tracta del somni dels germans Jon Mikel i Raquel González que, acostumats a llargues sobretaules familiars en què primava el cafè i la xocolata, un bon dia del 2017 van decidir crear la seva pròpia marca que desprèn el bon fer a cada gra.
Toca prendre's una cervesa fresqueta acompanyada per tapes a la destil·leria Basquery, triant la cervesa, torrada, rossa, negra, amb sabors diversos, acompanyada de hamburgueses al gust embolicades en pa elaborat allà mateix, entre moltes i bones opcions.
Pont Penjoll de Bilbao.
PONT PENJANT, LLERÉ…
La fi del viatge no podia ser altrament que sortint en un veler a la mar, aspirant el seu salnitre, sentint la brisa per després pujar al Pont Penjoll, contemplar l'esplèndida panoràmica i creuar Portugalete, que està de festa.
Multitud de gent, casetes, jocs, i grups que toquen el txistu, la dultzaina o la txanbel·la, celebrant potser el poder ser-hi, per fi, junts. El punt àlgid de la jornada marinera culmina amb el menjar a l'hotel boutique Puente Colgante els murs del qual expliquen l'aventura del seu amo genuí, Manuel Calvo i Aguirre, que va fer fortuna a l'Havana amb la canya de sucre, va comprar una casa i va deixar escrit que aquesta després de morir havia d'exercir d'hotel i amb els beneficis repartir racions d'olla i pa entre els menesterosos.
Per allà va recalar la flor i la nata de la societat, fins al mateix Alfons XIII va celebrar a l'hotelet alguna de les festes. Avui transformat en hotel boutique segueix guardant el seu encant colonial i des de la terrassa, mentre es degusten les menges de la cuina, s'observa anar i venir, l'alegria de Portugalete.