'A Dog Called Money', de Seamus Murphy.
Ulls ben oberts i quadern a la mà, així viatja Polly Jean Harvey, o PJ Harvey, acompanyant el fotògraf de guerra, Seamus Murphy. Tots dos van formar una perfecta parella d'aventures en tres periples que van fer pel món en diferents moments entre el 2012 i el 2014. El resultat periodístic, poètic i inspirador va ser primer el disc de la cantant: The Hope Six Demolition Project (2016) i ara és aquesta pel·lícula documental, PJ Harvey: A Dog Called Money (estrena a cinemes el 8 de novembre) , dirigit per Murphy i on aprenem una mica més sobre el procés daquesta diva molt real.
"Vull anar aquí i olorar el lloc, vull sentir la terra d'aquest lloc" és el que PJ Harvey va dir a Seamus Murphy quan van començar a pensar en els viatges. Ningú no posa en dubte que a la cantant li agrada arriscar-se, però el fotògraf, set vegades guanyador del World Press Photo, ho va confirmar quan li va proposar de desplaçar-se a llocs no sempre oberts al turista casual i ella (gairebé) no va dubtar.
Polly a Afganistan
Kosovo i Afganistan van ser les primeres destinacions que van triar entre tots dos. Murphy els coneixia molt bé. Tots dos els ha visitat des dels anys 90, en els seus pitjors moments. De fet, va ser a la inauguració d'una exposició sobre el seu treball a l'Afganistan entre 1994 i 2007 on es van conèixer ell i Polly (com l'anomena afectuosament) .
Després, espontàniament, Polly, que volia escriure poesia, va començar a compondre versos per al llibre de fotografies de Kosovo de finals dels 90 signat per Murphy. Va ser llavors quan la música li va dir allò que ara volia olorar la terra d'aquells llocs.
Els carrers d'Anacostia.
KOSOVO
A Kosovo els van convidar, al Dokufest, perquè projectessin els curts que van fer junts per a l'anterior àlbum de Harvey, Let England Shake. Quan va acabar el certamen, es van quedar per aquelles terres fredes, inhòspites, però de gent càlida malgrat el patit. “Als diferents llocs, percebem entre la gent el descontent amb el present, i la ràbia i el lament pel passat”, explica Murphy.
Allí, Polly va descobrir una altra forma de viatjar. “Va ser una de les coses que més li van agradar aquests viatges. Està acostumada viatjar amb managers i assistents… potser no durant les vacances, però sí quan viatja de feina. Però no era així en aquests viatges, a Kosovo vam haver de dormir en llocs molt barats perquè era l'única cosa disponible… i allò li va encantar”, recorda Murphy. “Crec que com que Polly es va convertir en estrella molt aviat, de seguida van començar a portar-la i aquesta pel·lícula era una manera d'escapar-se'n”.
Kosovo.
AFGANISTAN
“El 2012 em vaig posar en contacte amb Polly per veure si volia venir a Kabul. Després de pensar-s'ho uns dies (comprensible donat el destí), va acceptar. Quan va arribar, jo vaig seguir treballant com feia sempre a l'Afganistan. Ens trobem amb situacions que ens van inspirar i ens van emocionar profundament a tots dos”, recorda el fotògraf. A l'Afganistan, per respecte, PJ afegeix un altre accessori, el mocador al cap i van aconseguir ficar-se a llocs on a priori les dones no tenien permesa l'entrada.
Com van fer a Kosovo, van viatjar com una parella de reporters clàssics. Ella anava observant, prenent notes. Ell anava gravant i fotografiant. Cadascú per separat i després van ajuntar aquest material. Murphy també va reaprendre el seu ofici. “Vaig intentar ser més observador amb aquesta feina, no fer preguntes”, diu. “Si viatges amb Polly no hi ha preguntes directes, no entrevistem ningú. Nosaltres érem companys de viatge. Molt va ser només observació, l'escriptora pren notes, el fotògraf fa les fotos i després et sorprens del que surt de la feina de tots dos. La idea és que viatjar pot ser sorprenent, vols que et sorprengui”. Al final, ell que va acabar usant les notes als diaris de Harvey com a fil conductor en part del documental.
Les ruïnes de la guerra.
“Confiem l'un l'altre, per això va viatjar amb mi. No era una feina sobre ella. No hi estava interessat, en fer-li preguntes directes. Era més observar el gran procés darrere de crear un àlbum. Un extraordinari àlbum per com ho va fer, pels llocs on vam ser. Una oportunitat de mostrar els llocs a què vaig i mostrar a la gent no com se sol fer com a víctimes o els dolents, són humans, és un context diferent, lluny d'aquest expectativa mainstream: Afganistan igual a guerra. Sí, hi ha guerra, però hi ha gent meravellosa, aquests moments m'encanten”.
WASHINGTON DC
Afganistan, Kosovo… per què van triar Washington DC com el seu tercer i darrer destí? “Per mi era obvi –contesta Murphy–: és una central de poder. Vam pensar també a Nova York, però era més òbvia, i volíem retratar el poder occidental… A Washington DC es prenen decisions sobre llocs com l'Afganistan o Kosovo”. A més, investigant una mica es van adonar que a poques parades de metro de la Casa Blanca hi havia un dels barris més pobres i perillosos dels EUA i del món: Anacostia.
Polly a Washington DC.
“Em van atracar a DC. Em van donar al cap… Volien la meva càmera… No he tingut problemes a Kosovo oa l'Afganistan… Va ser a DC on Polly es va sentir més nerviosa, pots veure'l a la cara, quan aquests nois comencen a rapejar, estava molt nerviosa”, compte Murphy.
Però tot i així, van anar fins allà amb tren, sols, van començar a caminar pel seu carrer principal. Primer entren en una barberia, després en una pizzeria i el propietari (“Un turc que havia perdut tot a Nova Orleans amb el Katrina”) els fa de primer guia, els presenta algunes de les bandes de joves que s'hi mouen, com Paunie, “desbordant de confiança i carisma, una líder natural”.
D'aquella estona amb aquests nois que rapegen espontàniament, enregistren les maquetes, PJ Harvey va crear la cançó que dóna nom al documental A Dog Called Money i que apareixia al seu disc. Un disc que PJ va acabar gravant al seu estudi de Somerset amb públic en directe… una performance en si mateixa, que Murphy també va gravar i aquestes imatges es barregen amb la de les seves aventures per compondre un quadern de viatges no només pel món, sinó també cap al seu interior.
PJ Harvey i Seamus Murphy a l'estudi.