S'acosten els mesos d'estiu i les maletes tancades a l'armari i els passaports al calaix ens criden a crits. Després de l'obligat 'dejuni viatger' tot apunta que la temporada alta serà una oportunitat de recuperació econòmica i d'això se n'ha parlat aquest matí a la segona jornada de les Converses Condé Nast Traveler. Aquest necessari ressorgir ha de passar per una redefinició i reinvenció de la nostra forma de viatge: desestacionalització, diversificació i turisme responsable seran tres de les claus, i així s'ha destacat a la primera taula d'avui, sota el títol de "Què passarà aquest estiu?".
A una setmana que comenci FITUR a Madrid, Marcelo Risi, director de Comunicació de l'Organització Mundial Turisme (OMT), moderador de la taula rodona, ha demanat als participants que fessin una radiografia del panorama actual. Richard Brekelmans, vicepresident de Marriott International per al Sud d'Europa, ha ressaltat la lògica rellevància dels espais exteriors en els nous plantejaments turístics i ha subratllat el concepte de staycation, passar les vacances a la pròpia localitat oa prop seu.
“Els destins de platja estan ressorgint, però també hem tingut èxit en algunes ciutats com Barcelona i Madrid amb ofertes per a clients locals, basades en la gastronomia. Hem vist demanda local de la pròpia ciutat, gent que s'allotjava els caps de setmana per gaudir de l'oferta. Els propers mesos veurem també demanda a llocs únics com Marquès de Riscal, a La Rioja. I la gent descobrirà encara més la cultura. Madrid, Sevilla, Barcelona són centres mundials de cultura (art, gastronomia…) i tindran interès per a espanyols i europeus. Una altra tendència que observarem és la de viatjar per carretera per beneficiar ciutats 'secundàries', ciutats meravelloses amb molt a oferir”, ha prosseguit Brekelmans.
Per la seva banda, Belén González del Val, de Turespaña, ha assenyalat que hi ha una gran demanda continguda i que es preveu que canviï el patró de l'any passat, amb millors resultats respecte al començament del 2021. “El fet que encara no s'hagi reactivat el mercat respon a factors externs al mercat turístic. Hi ha desig de viatjar, però hi ha restriccions, hi ha el ritme de vacunació… Aquests factors s'aniran desbloquejant. Que la gent es quedi a Espanya aquest estiu serà molt bo per a nosaltres. Però també busquem indicis que ens permetin fer promoció més efectiva en aquests mercats que tinguin la possibilitat de viatjar a Espanya”.
“El turisme té una nova presència a nivell polític –ha apuntat Marcelo–. Ja no és el farciment al telenotícies ni la nota a peu de pàgina”. Paloma Utrera, Sales Manager a Iberia Express, ha observat que les reserves es comencen a fer amb més antelació. “El mercat nacional és el que esperem i confiem que es recuperarà primer. Al voltant del 80% de la capacitat de seients que teníem el 2019 els estem posant a la venda al juliol i l'agost. Esperem que s'unifiquin les normatives per donar la confiança al passatger, aquesta en què hem estat treballant tot aquest temps”.
Per unificar criteris cal coordinació entre autoritats públiques i privades. “Abans de la pandèmia ja calia, amb temes com la repercussió d'Airbnb, la massificació del turisme… necessitàvem iniciatives molt fortes i acords de promoció”, ha contestat Brekelmans. “Ciutats com Barcelona poden evitar els problemes del passat i tenir turisme de qualitat, atraient viatgers que gasten diners però no només això, que porten valor afegit als que viuen a les ciutats”.
“El primer objectiu és recuperar el mercat, que les empreses generin riquesa i ocupació –contestava González del Val–. Alhora, cal posar les bases d'un model sostenible. Ja abans de la pandèmia es van publicar unes directrius per aconseguir-ho a Espanya per al 2030 i el que ha fet el COVID-19 és accelerar-ne la necessitat”.
Tot el programa de la Secretaria d'Estat amb els fons europeus està enfocat a aquesta reconstrucció sobre la base d'un model sostenible –prosseguia–. Incrementar la competitivitat recolzant la digitalització, leficiència energètica, la gestió de recursos en economia circular, la formació dels RRHH. Al final, tota crisi és una oportunitat. Això ens pot portar a un model molt més competitiu de model turístic al mercat internacional”.
L'estratègia sostenible és fonamental per a Iberia Express. “Ja havíem comunicat que per al 2050 perseguíem les emissions zero –ha explicat Paloma–, durant la pandèmia hem renovat la flota, ara més eficient i sostenible, i s'està investigant gestions de residus, emissions… per limitar aquesta empremta, no només del turisme, també de la connectivitat de la vida i dels negocis. Els clients ho valoren”.
Pel que fa a la variable de la confiança, Richard ha assenyalat que “la gran preocupació de la gent no és el risc, el gran dubte ha estat la quarantena en tornar a casa. Quan ja no hi hagi obligació de quarantena, les reserves augmentaran. Ho hem vist a Mallorca a l'abril ia Portugal”.
“La marca turística Espanya és molt forta i ha aguantat bé la tirada –ha suggerit Belén–. El nostre país té un client molt fidelitzat i el nostre sector és excel·lent. Espanya és a la UE, donem uns serveis de seguretat, higiene, sanitaris, de control alimentari... La gent no vol anar ara a l'aventura, volen saber que el destí pot respondre si sorgeix algun problema”, ha ressaltat, en al·lusió a la campanya Travel Safe, Travel Again, que es va llançar ahir.
“L'únic que ens falta és aquesta unitat de criteris generals que ens permeti, sobretot a la part Marca España, que els europeus tinguin una cadena de viatge amb un únic criteri, segur i clar”, confirmava Paloma. Richard ha tancat la taula amb una al·lusió al sector MICE. “No ens podem quedar enrere. Treballar a l'últim tram del 2021 per assegurar la nostra posició en aquest sector és crític per als propers anys”.
A la segona xerrada del matí, "L'estiu és una actitud", David Moralejo, director de Condé Nast Traveler, ha recalcat la rellevància de la desestacionalització, una estratègia que fa anys que Balears treballa amb èxit. “Ja a FITUR 2017 es va presentar un pla en aquest sentit. Al costat de les autoritats de l'illa hem apostat per una obertura 12 mesos”, ens ha recordat Oscar del Camp, director general de Marriott Mallorca (Castell Hotel Son Vida, Luxury Collection Hotel, Sheraton Mallorca Arabella Golf Hotel i St. Regis Mardavall Mallorca Resort).
Més enllà de platja i sol, l'illa té una cultura important: 24 camps de golf, gastronomia, esdeveniments, ciclisme, tennis, l'acadèmia de Rafa Nadal… Això ens ha ajudat a donar a conèixer Mallorca i les Balears en general com una destinació que té molt a oferir. Als hotels ens permet tenir una plantilla millor formada, que fidelitza un client que repeteix cada any”, ha comentat Del Campo.
Gregory De Clerck, director general de Ritz-Carlton, Abama, Tenerife, ha ressaltat també que el fet que les Canàries rebi visitants tot l'any, repercuteix en una millor atenció al client, amb professionals més ben capacitats i motivats.
Elsa Rodriguez, fundadora i CEO de Futural Tourism, ha plantejat que la situació actual incita a cercar interessants alternatives. La seva empresa s'ha centrat en la reactivació rural amb el projecte Pobles Remots. “En la seva primera iniciativa, que es llança el 23 de maig a un poble del nord de Tenerife, 10 teletreballadors estaran durant 10 setmanes en connexió amb els emprenedors locals.
Per la seva banda, Borja Beneyto, crític gastronòmic i fundador de Cuaderno Matoses, ha incidit en l'atractiu de la gastronomia conscient. “El client no només vol un bon servei, cada cop més està més interessat a anar al productor, conèixer la seva forma de vida, les receptes locals, com es treballen els aliments… Això també aporta desestacionalitat, ja que moltes vegades la gastronomia d'estiu és la menys interessant”.
"Quina millor manera de desestacionalitzar que a través de l'estacionalitat del producte?", ha conclòs Moralejo, que ha portat a col·lació com de vegades s'ha fet de la necessitat virtut. És el cas del Ritz Carlton Abama, el xef del qual César González acaba de ser premiat pel millor arròs d'Espanya, on han ampliat els espais de restauració a l'aire lliure.
Les destinacions d'illa tenen alguns obstacles: escassos vols, preus alts… “És cert –ha contestat Óscar– que per a les Balears dependre del transport aeri o marítim dificulta com arriben els clients, sobretot en temporada baixa. Al mateix temps, però, tenim el tercer aeroport d'Espanya, les connexions amb Europa són de 2 a 3 hores de vol. I la naturalesa de l'illa permet controlar millor la pandèmia, tenim una incidència baixíssima. Tothom, inclòs el viatger nacional, ha de mostrar PCR en arribar”.
"La fortalesa de les Canàries és l'hivern i la volem mantenir", ha apuntat Gregory. “Des que vaig arribar fa dos anys a l'hotel estem lluitant per la diversificació aèria. Tenim fidels visitants del Regne Unit, Alemanya, Benelux… i volem diversificar amb els EUA, ja que estem a 6 hores i mitja de Nova York, la mateixa distància per anar a Europa del Nord. Venen a Tenerife per Madrid i viatgen 12 hores quan podrien fer-ho per la meitat. Són temes que han de ser a l'estratègia nacional”.
“El flux de turisme continu durant l‟any està molt orientat al‟excel·lència –ha afegit–. Per això és molt popular per a esdeveniments especials com casaments, aniversaris, incentius, esdeveniments cooperatius. Són enfocaments molt importants al nostre segment. Representen el 30% de l'ocupació al nostre hotel. Organitzem casaments de persones de l'Índia, Bar Mitzvah per a hostes d'Israel… La connectivitat continua sent un enfocament crucial i obrir-nos a nous mercats. Des de Boston viatgen 14 o 15 hores a Hawaii, i Tenerife és el Hawaii europeu”.
En aquest punt Elsa, com a experta en sostenibilitat turística, ha llançat una reflexió. Volem tornar a aquesta connectivitat d'abans, a la 'normalitat'? ¿Era 'normal' això d'abans, que arribin 16 milions de turistes a una illa? “No oblidem el turisme regional, potser no hem de buscar que vinguin de llocs més complicats. Estem escoltant el que vol el poble canari i balear o només mirant el que ens interessa a nosaltres?”.
"En aquesta taula hem comptat, precisament, representants d´un turisme no massiu sinó molt conscienciat", ha apuntat el director de Condé Nast Traveler, revista que sempre ha posat sobre la taula l'impacte de l'overtourism i dels creueristes, entre d'altres exemples. Per a Matoses tant Abama com Marriot són bons exemples de turisme selectiu. “Hi ha una sèrie d'elements on el visitant, més enllà de turista, es considera visitant o viatger. En comptes d'emportar-se una cosa tangible, un souvenir, s'emporta un programari, una cultura, una pedagogia, un aprenentatge d'algun tipus. Menorca ha apostat clarament per aquesta part. Jo, que em considero viatger i he agafat tres avions per anar a un restaurant, crec que cal elevar el contingut del que trobarà el visitant, perquè valgui la pena”, ha rematat.
“L'estiu és quan tu ho tries, des d'una actitud conscient, sostenible, gastronòmica. La pauta ha de ser cercar un turisme de qualitat. A Traveler parlem sempre de viatgers, cosa que no sé si és tan fàcil com sembla”, ha dit David Moralejo.
Del Campo ha volgut puntualitzar que la connexió a Balears és important per als residents també. “El mercat local ho necessita, no només el turista. I el turista tampoc vol una platja plena on fer cua amb el cotxe per entrar-hi. Cal potenciar altres coses: gastronomia, turisme cultural, per exemple Palma de Mallorca té una orquestra simfònica fantàstica, la Serra de Tramuntana és Patrimoni de la Humanitat... Es tracta de destensionar l'estiu”.
Sens dubte, aconseguirem un estiu etern gràcies a la sostenibilitat, la cultura, el turisme actiu...
A la tercera i última xerrada de la jornada, les claus de l'èxit del turisme urbà es van debatre mitjançant temes com la gastronomia, la cultura i l'oci de la mà de ponents com Diego Cabrera, Bartender i fundador de Salmon Guru; Diego Guerrero, xef i propietari del restaurant Dstage; Raúl Salcido, director general de l'Hotel Arts Barcelona i Gonzalo Maggi, director general de l'hotel Aloft Madrid Gran Via.
Moderats per María Ballesteros, directora general de programes i activitats culturals de l'Ajuntament de Madrid, van exposar les formes en què l'hostaleria està començant a prendre mesures per trobar-ne la recuperació. “En l'àmbit professional ho veiem tot amb molta incertesa encara, però amb una visió positiva. El confinament va ser una 'oportunitat' per fer coses que teníem parades i ens va servir per tornar amb moltes idees que pensem llançar tan aviat com es pugui. Ara mateix tenim moltíssima esperança”, explicava Cabrera.
“Obrim el juliol del 2020 i va ser una gran oportunitat per reconnectar amb clients locals i la nostra comunitat en no tenir disponible al mercat internacional. Vam obrir amb ofertes per atraure el mercat local i això ens va ajudar a estimular la creativitat. Ha estat una oportunitat per aprendre i ho serà també per fidelitzar”, afegia Salcido.
Els hotels es van confirmar a la xerrada com a continents per a continguts com a cocteries i restaurants però, quins ganxos o serveis han incorporat perquè les persones que viuen a les seves ciutats s'hi acostin? En el cas de l'hotel Hotel Arts Barcelona ho van fer de la mà de Paco Pérez i amb P41, el seu bar referent al comandament de Diego Baud. “Entre ells dos sortim amb força. Tenim més de 2,8000 metres de terrassa, jardins, piscina… i el distanciament és el nou luxe per als nostres clients pel que també organitzem passades pel dia per venir a gaudir de les instal·lacions i tenir una oferta gastronòmica que l'acompanyés”, afegia Salcido.
"En el nostre cas innovem en el concepte de coworking, habilitant sales comunes i de reunions que no s'estaven usant per llançar un paquet on el client pot esmorzar, treballar, tenir servei de fotocòpies… Una altra cosa va ser oferir un servei més personalitzat, com el que vam fer amb el nostre bar, disponible per ser reservat íntegrament per tan sols sis persones. Una cosa impensable abans de tot això”, comentava Maggi.
Mentre cadascun dels ponents va exposar les formes en què s'han adaptat a les restriccions per poder continuar oberts i preparar-se per a l'estiu que ve, tots van arribar a la mateixa conclusió, afirmant que Madrid i Barcelona es poden postular juntes com un corredor perquè el turista visita les dues ciutats en un mateix viatge.