El MUV és en algun lloc imaginari de Galícia
La Fundació María José Jove presenta el MUV, el primer museu virtual d'Espanya, que neix a la manera de Cervantes. En un lloc que no sabem en un temps indeterminat. Aquest lloc imaginat podria tenir una història tan curiosa com la que segueix. La idea del que és virtual, del que s'imagina que passa a ser un comú per a tothom, és la visió d'un poema escrit sota els efectes d'un psicòtrop.
El poema és Kubla Khan . Ho va escriure Samuel Taylor Coleridge a la tardor del 1797. Va ser després d'una nit toledana en què se li va acudir llegir una biografia del gran Kan Kublai mentre anava fins a les celles d'opi. En somnis es va imaginar un poema llarguíssim -d'uns 300 versos- que va començar a escriure una vegada va haver despertat. Però al cap de poc apareix un visitant de la localitat anglesa de Porlock, pertanyent al comtat de Somerset, i el manté ocupat tant de temps que, quan torna a la tasca creativa, ja s'ha oblidat.
El MUV manté la fidelitat a un paisatge ia una identitat però de manera completament virtual
Els només seixanta versos d'aquest palau oníric de l'Orient Llunyà van ser la inspiració de Ted Nelson que, a la dècada dels 60, crea el projecte Xanadú, emprant el nom del palau oriental. Per a Nelson, el poema de Coleridge representava aquest lloc màgic que a la nostra memòria no es perd res. El que volia crear amb això era un lloc on tot hi tingués cabuda, una immensitat de saviesa connectada mitjançant enllaços d'hipertext. No us sona? Internet, la xarxa, el núvol… Doncs tot això, part d'aquí. La World Wide Web va ser creada per científics al CERN a finals dels 90 amb la idea de centralitzar esforços en un mateix lloc de treball, i d'aquí fins ara.
Amb la xarxa mundial canviant-nos la vida des del començament del nou segle, que el museu havia de canviar era un pas lògic. El primer concepte de museu virtual ho tenim a la companyia japonesa NTT, que el 1991 presenta una exposició titulada El museu dins de la xarxa telefònica . Amb l'arribada del CD-ROM -quins temps aquells, eh, amigues boomers?- comencen les visites virtuals a museus famosos de tot el món, que compactaven unes quantes imatges en aquestes unitats d'emmagatzematge per després vendre als propis museus com a objecte de marxandatge.
La naturalesa digital del museu el converteix en un espai versàtil, flexible i nòmada
Però com a museu virtual pròpiament dit encara queden uns passos. Han de ser els artistes de meitat del segle XX els que qüestionin la forma i el fons del mateix museu. El 1947 André Malraux va imaginar un museu sense parets on cada persona pogués formar el seu propi museu. Desmembrar i canviar l'estructura del museu fins a fer-la miques ha afavorit la creació de noves maneres de sentir l'art. Que Puppy, el gegant West Highland White Terrier que regna l'entrada del Guggenheim de Bilbao, no estigui entre les quatre parets del museu és només un dels molts exemples que mostren el canvi de concepte des que es va crear. Altres, com el Louvre, van canviar les seves audioguies per Nintendo 3DS perquè la interacció fos més gran.
Museus de tot el món com l'Hermitage, el MoMa o el Prado ofereixen la possibilitat de visitar-los de manera virtual. Però molt pocs n'hi ha que hagin nascut a la xarxa.
Podem dir que el primer del món va obrir les portes el setembre de l'any passat. El Virtual Online Museum of Art (VOMA) és obra de l'artista britànic Stuart Temple, que creia en un art més democràtic i va veure la possibilitat que ofereix internet per dur a terme aquesta tasca. Creat com un edifici i no com una senzilla sala de visionat, perquè el visitant interactuï com si hi fos.
Una estructura dintercanvi que facilitarà la connexió entre artistes, comissaris, investigadors i entitats culturals
A Espanya, el MUV és el primer i és a Galícia. S'acaba d'inaugurar a finals del mes passat, tot i que ser-hi, el que es diu que és, és a la xarxa. La seva seu principal, des d'on es gestionen els continguts, és a La Corunya, però el museu es pot visitar a la seva web.
Concebut com una estructura brutalista de 3.000 metres quadrats davant de l'oceà Atlàntic, el MUV és vist des dels seus promotors i creadors com “una plataforma per a l'art i la cultura, un entorn virtual i digital interactiu, obert a noves formes d'incidir en la investigació, la comunicació i la transferència de coneixement, a través de la pràctica artística”. Una iniciativa pionera al panorama museístic nacional i internacional per donar suport a la creació artística.
El disseny és a càrrec de l'estudi d'arquitectura Creus i Carrasco. L'arquitectura ha d'explicar la continuïtat de les necessitats vitals i construir el pas de l'una a l'altra, el canvi. Si feu un pas enrere, no és real, només recordo” és el primer punt del decàleg d'aquest estudi d'arquitectura. Per això el MUV està en algun lloc imaginari de Galícia, mantenint la fidelitat a un paisatge ia una identitat però de manera completament virtual, que es pot visitar a la web amb una visualització digital o recórrer-ho amb ulleres VR.
Des de la Fundació María José Jove afirmen que aquest projecte ha estat concebut com "una estructura dʻintercanvi que facilitarà la connexió entre artistes, comissaris, investigadors i entitats culturals de tot el món, àmbits i disciplines". En la mateixa direcció, la presidenta de la fundació, Felipa Jove, explica que “portem anys compromesos amb la formació, la promoció de l'art i el suport a la creació artística, però davant d'una època tan difícil com l'actual volem incidir en aquesta direcció”.
El disseny és a càrrec de l'estudi d'arquitectura Creus e Carrasco
Per a Susana González, directora de la Col·lecció d'Art FMJJ, el més important és que “la naturalesa digital del museu el converteix en un espai versàtil, flexible i nòmada, que facilita el desenvolupament d'allò que no es pot fer en un museu real” Amb això, un dels eixos principals d'actuació és el suport de projectes innovadors que s'articulin al voltant de temes com la preservació del patrimoni cultural i natural.
El MUV ja té calendari d'exposicions, i ho fa al voltant la identitat territorial. Per a aquesta primera temporada, inclou dos projectes sobre arquitectura industrial, el projecte expositiu Camiño Negro, de Damián Ucieda i comissariat per Juan de Nieves -que es podrà veure fins al 3 de juliol-, ia l'abril començarà Arquitectura Límit, un projecte de documentació sobre l'arquitectura industrial al litoral; l'exposició de Katrin Niedermeir sobre música i dansa popular, comissariada per Chus Martínez; i el projecte d'Irene Kopelman en relació amb la geologia de la Ribeira Sacra, comissariat per Susana González.
A grans, des del MUV anuncien que apostaran per una important línia editorial, que inclourà publicacions, converses i un arxiu digital. A més, “mantindrem una vinculació directa amb els projectes associats a les beques, premis i residències artístiques promoguts per la Fundació María José Jove, així com amb la Col·lecció d'Art FMJJ, contribuint al suport de la visualització dels treballs dels artistes recolzats per lentitat».
Perquè hi ha coses virtuals que encara necessiten carn i pinyol perquè es facin realitat.