Els handstanders són ja una comunitat.
A la platja, a la muntanya, sota l'aigua, al costat d'uns gratacels, a la porta d'un museu o al bell mig d'una carretera…. La febre dels handstanders fent el pi pel món –i fotografiant-se per a les xarxes socials (alguns, altres no)– viu un dels seus moments més dolços. I no, no és només el reconeixement que genera. Hi ha una infinitat de beneficis físics i mentals darrere aquesta pràctica mil·lenària.
Els handbalancing coachs s'han convertit en una mena de gurus: els esdeveniments i seminaris dedicats a millorar la tècnica de fer el pi, a mantenir-la durant més temps, a fer trucs variats… i fins i tot, els retirs per millorar i crear comunitats de handstanders pel món creixen a una velocitat sorprenent. És una nova manera d'estar als llocs, un estil de vida.
Els experts recomanen mantenir recte el cos.
L'ART DE L'HANDBALANÇ
Miguel Sant’ana n'és un handbalancing teachers internacionals. És brasiler, va arribar a l'handbalance del món de la capoiera i, actualment, treballa a Hong Kong fent classes des de fa anys. Viu de la seva passió pel art del handbalance i inspira els seus alumnes, que són legió, perquè practiquin i millorin una tècnica a mig camí entre el ioga, la calistènia i l'acrobàcia. Aquesta mateixa postura es troba de fet en totes aquestes disciplines en què rep noms molt diferents: Adho Mukha Vrksasana en ioga o bananeira en capoeira, per citar alguns.
Però és nova aquesta manera de veure el món de cap per avall? Els grecs ja treballaven l'acrobàcia (del grec akros, 'alt', i bat, 'caminant', és a dir, 'caminar de puntetes'.) De fet, hi ha atuells, hidres gregues, algunes datades en el 340-330 aC, on ja es posa de manifest la pràctica daquesta tècnica dequilibri invertit. També els antics Yogis o els acròbates de l'Antic Egipte la practicaven, per això es té la certesa que aquesta disciplina mil·lenària podria remuntar-se als 6000 anys d'antiguitat.
Hi ha 'handbalancing teachers' que t'ensenyen la tècnica.
HANDSTAND PER A TOTS ELS MOMENTS
Què et sents trist? Practica handstand. Què estàs amb pors a un futur incert? Posa't a practicar handstand. Què tens la moral per terra? Fes-te un handstand i puja al teu perfil aquests moments… T'apujarà l'ànim en pocs segons.
“La tècnica en si consisteix en mantenir recte el cos, amb els braços i les cames completament estesos, les mans separades aproximadament a l'amplada de les espatlles i les cames juntes.
A partir d'aquí totes les variacions són possibles i es basen fonamentalment en un equilibri adequat i la força de la part superior del cos”, expliquen alguns dels components de @handstandnation, una comunitat de 46.200 handstanders que van pujant les fotos fent el pi pel món als llocs més insospitats i divertits i sobre els suports més inversemblants: des d'una taula de surf fins al cos d'una persona.
Un autèntic recorregut per l'univers dels handstanders a cop de clic que et donaran una idea de com és aquest món que, al final, et va atrapant.
També hi ha dones, i moltes, en aquest univers handstanders. Una, campiona de Calistènia a Catalunya i establerta a Barcelona, encara que italiana, és Elleonora della Torre. Ella ens explica que va aprendre a fer el pi de petita perquè feia ball i va recuperar en poc temps, entrenant això sí, novament la capacitat de fer-ho. “Per aprendre-ho bé cal entrenar-ho molt i llençar-lo de tant en tant”, ens explica.
Encara que Eleonora està més ficada ara a la modalitat del street lifting de Calistènia –i ve d'aquest món: dominades, fons i esquats que ara practiquin amb llast!, és a dir, amb pes afegit–, segueix entrenant el pi: “T'ajuda a tenir més força al core, a les espatlles ia l'esquena”.
A més, afegeix, “en el meu cas jo prefereixo utilitzar unes paral·leles per fer el pi i no fer-ho sobre el terra. Ús unes de fusta, amb bona agafada, les Gorilant, ja que a terra exigeix més mobilitat del canell. Per mi és més còmode fer-ho així ja que el que persegueixo és, sobretot, equilibri i força. Aquest és un dels exercicis que primer s'aprèn a calistènia”.
L'esportista, que explica que hi ha moltes dones entrenant aquesta disciplina però poques competint, va decidir deixar-ho tot a Itàlia i traslladar-se a Barcelona, on “hi ha possibilitat d'entrenar pel carrer i hi ha nombrosos parcs de calistènia. A Espanya en general, hi ha força parcs de calistènia”. Una altra forma de arribar al handstand des d´un punt de vista més físic.
Pels beneficis que també té la inversió a nivell mental –i no només físic–, per al món del ioga, el pi, o Adho Mukha Vrksasana en sànscrit, té moltíssims altres avantatges. Per exemple, eleva els nivells energia fins als chakras superiors, irriga el cervell, millora la memòria i la concentració, equilibra i ajuda a eliminar i superar pors. **
Així que, qui ho sap? Potser acabis buscant un handstand coach a la teva ciutat per animar-te a fer els teus primers pins a la platja o on t'agafi i pujar-los –o no– a les xarxes. Un nou gènere de fotografia de viatge és, sens dubte.