Gertrude Bell: ella viatjava "només" amb la seva coberteria de plata i les estovalles de lli
Ser dona el 1900 i viatjar, escriure, excavar ciutats perdudes, viatjar més lluny, establir relacions amb els sheiks del desert, travessar l'Orient Mitjà com a agent secreta, participar en conferències internacionals, traçar les fronteres d'un país, fundar un museu.
Gertrude Bell va arribar més lluny que qualsevol altra dona nascuda a Anglaterra victoriana. La seva família tenia una gran fortuna. Això va ajudar.
Però s'hauria pogut mantenir al còmode lloc que el sistema li havia atorgat. Casar-se i gaudir dels privilegis de classe. No ho va fer. La seva vida va representar una constant ruptura de les normes imposades al seu gènere en l'àmbit acadèmic, social i polític.
El seu pare Hugh Bell era un dels barons de l'acer del nord d'Anglaterra. A diferència de l'aristocràcia, a les grans famílies de la indústria era habitual que les dones gestionessin el seu propi patrimoni.
Gertrude Bell, arqueòloga, arabista, escriptora i espia a la Primera Guerra Mundial
Gertrude va ser educada per exercir un paper actiu en una societat dhomes. Va expandir aquest marge de llibertat i va prendre el seu pare, membre del partit liberal, com a model d'acció política.
Va estudiar Història Moderna a Oxford i es va graduar sense títol acadèmic, ja que aquest no els era concedit a les dones fins a 1920. Ja llavors dominava vuit idiomes, que incloïen l'àrab. En finalitzar els seus estudis, el 1892, va viatjar a Teheran, on el seu oncle, Frank Lascelles, era ambaixador.
Va recórrer Pèrsia a cavall, va fer més de 500 fotografies, va aprendre l'idioma i es va enamorar del secretari de l'ambaixada. El pare va descartar la possibilitat d'un matrimoni davant la falta de fortuna del candidat. Gertrude tenia 24 anys. Al seu retorn va publicar Imatges perses.
Durant els propers deu anys Gertrude Bell va donar forma a tres dels seus personatges: la viatgera, la muntanyista i l'arqueòloga.
Gertrude Bell en els seus viatges a Aràbia Saudita
MUNTANYISTA
La muntanyista va néixer als Alps. Entre 1899 i 1904, Bell va escalar el Mont Blanc i el Matterhorn. El 1902 va romandre penjada durant dos dies en una paret del Finsteraarhorn a causa d'una tortura.
Als Alps Bearnesos, un bec va rebre el seu nom: Gertrudpitze, després d'haver estat la primera a escalar-lo. Va considerar el muntanyisme com un divertiment, un contrapunt adequat a les seves incursions a l'Orient Mitjà, el revers de la immensitat desèrtica que travessava una vegada i una altra.
LA VIATGERA I L'ARQUEÒLOGA
Bell havia crescut en un entorn familiar inclinat al viatge. Al costat del seu pare i el seu germà, va visitar Índia, Birmània, Singapur i Japó.
En un viatge familiar a Grècia va conèixer a D. G. Hogarth, llavors director de l'Escola Britànica a Atenes, que duia a terme excavacions a l'illa de Melos. La seva amistat amb l'arqueòleg es revelaria crucial anys més tard.
Però aquells viatges no passaven de ser extensions de l'àmplia xarxa de contactes que proporcionava la posició social i política de la seva família. Bell volia anar més enllà. Orient li oferia llibertat.
El 1900, per tal de millorar el seu domini de l'àrab, es va traslladar a Jerusalem. Va visitar Palmira, Alep i Petra. Documentava, fotografiava.
Entre les seves imatges apareix la porta de Mushatta, que el sultà otomà regalaria el 1913 al kàiser, i que avui es troba al Museu de Pèrgam a Berlín.
Bell viatjava a cavall amb Fattuh, un servent armeni. Una comitiva nodrida portava la seva botiga, proveïda de llit, taula, cadires, una biblioteca de treball i una banyera.
Mr & Mrs Winston Churchill, T.E.Lawrence i Gertrude Bell a Egipte
En el seu primer viatge cap al riu Eufrates va participar a les excavacions de la ciutat hitita de Karkemish amb Hogarth. Allí va conèixer a T.E. Lawrence, Lawrence d'Aràbia, que, com ella, havia estudiat Història Moderna a Oxford i que, com ella, havia trobat a Orient una vida al marge de la sufocant societat britànica.
Durant els dotze anys següents Gertrude viatjaria sis vegades a través d'Aràbia. Va establir relacions estretes amb les tribus nòmades que trobava al seu pas.
Era tractada d'igual pels sheiks i gaudia d'accés a la societat femenina, que li proporcionava una perspectiva pròpia sobre la complexa xarxa que vinculava o enfrontava els clans.
El 1913 va recórrer 3.000 quilòmetres des de Damasc a la ciutat de Hail, a la Península Aràbiga, aturant-se en missions arqueològiques.
Gertrude Bell, l'única dona a la fotografia del 1921 al Caire, en què també apareix un jove Winston Churchill
L'ESPIA
La Primera Guerra Mundial va acostar l'arqueologia a l'espionatge. Les excavacions justificaven la presència d'arqueòlegs en zones estratègiques i la proximitat amb la població local en facilitava la mobilitat.
Per això, no és estrany que el cap de l'Oficina Àrab britànica del Caire, a càrrec de l'Orient Mitjà, fos un arqueòleg: Hogarth, que va convocar els dos majors experts a la regió: Gertrude Bell i T.E. Lawrence.
Els viatgers van rebre l'encàrrec de fer un mapa de les tribus. L'Imperi Otomà, aliat d'Alemanya, es trobava en camp enemic, per la qual cosa era essencial atraure els sheiks del desert al bàndol britànic. Bell va realitzar un informe exhaustiu que, per no veure's afectat a la seva autoritat, va ser atribuït a diversos autors (masculins).
Gertrude Bell, in Babylon, Iraq
Després de finalitzar la tasca d'informació va ser enviada a Bàssora com a representant de l'Oficina Àrab. Gertrude va ser l'única dona amb un càrrec oficial a l'Orient Mitjà durant la guerra.
Després de l'armistici es va traslladar a Bagdad, des d'on va impulsar la creació de l'estat de l'Iraq sota un monarca hachemita (dinastia que manté el poder a Jordània), davant de les reticències del seu govern.
No deixa de ser irònic que una dona, privada del dret al vot al seu país d'origen fins al 1918, definís les fronteres d'un altre. Va intentar establir un equilibri entre diferents grups ètnics i religiosos.
La seva tasca, escomesa des d'un idealisme eurocèntric i imperialista, va aglutinar sota una bandera i un territori, pobles la coexistència dels quals es provaria inviable.
El seu entusiasme per la cultura mesopotàmica la va portar a fundar el Museu Arqueològic de Bagdad , que va comptar amb la seva pròpia col·lecció com a nucli. Després de la coronació de Faysal I va romandre a la ciutat, al capdavant del museu, amb el càrrec de directora d'antiguitats.
Lawrence d'Aràbia
Bell va viure vuit anys al buit d'una pau inestable. Va fer un viatge a Anglaterra i, quan va tornar a Bagdad, va morir com a conseqüència d'una sobredosi de somnífers.
La seva figura va quedar eclipsada per la de T.E. Lawrence que i malgrat l'estreta relació que van mantenir, a la pel·lícula de David Lean: Lawrence d'Aràbia, no apareix Bell.
El cavaller rebel encarnat per Peter O’Toole encaixava a la figura de l'heroi. Gertrude va quedar unida al conflictiu destí de l'Iraq, el país on va donar forma.
La seva implicació política i les incertes condicions de la seva mort, sumades a la desconfiança endèmica cap a una dona d?independència militant, van projectar ombres que van esborrar la seva memòria. Un irregular biopic protagonitzat per Nicole Kidman i signat per Werner Herzog ha marcat una recuperació tèbia.
A l'Iraq se la segueix recordant com Al-Khatun, la noble dona.
'La reina del desert', protagonitzada per Nicole Kidman, James Franco, Damian Lewis i Robert Pattinson