En un avió, la democratització de la classe turista és indirectament proporcional a la de la seva classe executiva, per això en contraposició als cada vegada més minvants seients de turista, els coberts de plàstic o haver de pagar gairebé fins i tot per respirar, després de la cortina d'un avió que separa la classe business de l'econòmica hi hagi un altre món: vaixelles de porcellana, xampany francès, seients que es transformen en llit i fins i tot plats amb estrella Michelin.
Abanderada de l'excel·lència al cel, el cas de Singapore Airlines és, de fet, un bon exemple per explicar el dolç moment que està vivint la aviació de luxe en els darrers anys, una etapa que suporta amb alegria tota la inversió que hi ha al darrere, a més dels estralls d'una pandèmia devastadora.
Vaig tenir l'oportunitat de comprovar-ho a bord de la seva Airbus A350-900 a la ruta de Barcelona a Singapur durant el que van ser poc més de 13 hores de vol. Una sort per partida doble, ja que a més de poder volar en un dels avions més moderns de la companyia, també és un dels avions de passatgers més còmodes que hi ha.
L'Airbus A350-900 de Singapore Airlines.
L'AVIÓ EN QUÈ TOTS VOLEM VOLAR
L'última criatura d'Airbus pensada per al llarg radi és un avió d'última generació que va néixer amb moltes virtuts, entre elles la seva tecnologia punta, la cromoteràpia a cabina i la promesa, complerta, que el viatger arriba menys cansat al destí després d'un vol a un dels avions més moderns del mercat.
Aquest avió de darrera generació és, a més, un dels més sostenibles, gràcies a la reducció a les emissions de monòxid de carboni. A bord, sense importar la classe en què es viatgi, gairebé no es percep soroll, ni tan sols el so dels motors: estem a bord de l'avió més silenciós del mercat, amb tot just 57 decibels a la cabina.
Al costat de totes les bondats es troba, ara més important que mai, la seva sistema de ventilació sense corrent amb filtres d'ozó, que renova laire cada dos o tres minuts i millora el nivell dhumitat de la cabina. L'avió també disposa de set zones de control de temperatura que permeten regular-la de manera diferent a les diferents seccions de l'avió.
Les finestres són panoràmiques i la il·luminació està basada en llums LED i varia en funció del moment del vol (mood lighting), cosa que, segons els experts, ajuda a combatre el jet lag.
Singapore Airlines té el millor seient de business del món?
LA CABINA I ELS SEIENTS
Les primeres impressions de la cabina de l'A350 són, com no podia ser altrament, magnífiques. Ajuda la gamma cromàtica escollida per l'aerolínia, que lluny d'estridents colors presenta una elegant paleta de beixos i marrons que indueixen a la calma i la relaxació. La cabina de la classe executiva es divideix en dues parts, la cabina principal que comença al seient 11 (i al meu entendre aquest és el millor de tots) i compta amb set files, mentre que la cabina del darrere té quatre files i és just a les ales, cosa que implica –per molt silenciós que sigui l'avió– més soroll.
L'A350-900 de Singapore Airlines disposa de 42 seients en configuració 1-2-1. La particularitat d'aquesta configuració deixa la cuina principal (l'anomenat galley on la tripulació prepara el menjar), a la meitat d'ambdues cabines de business, per la qual cosa com més lluny d'aquest espai estigui el nostre seient, millor, ja que hi haurà menys soroll i menys contaminació lumínica, cosa que en un vol nocturn, s'agraeix.
En el meu cas trio el seient 11A, que disposa, al costat del 19A, el primer de l'altra cabina, de més espai per estirar els peus, una cosa important ja que cal tenir en compte que aquests seients, per bé o per mal, tenen un disseny força únic en el sentit de que no es reclinen a la posició horitzontal, sinó que el respatller del seient es plega cap endavant per convertir-se en un llit totalment plana.
I què de particular té el disseny d'aquest seient? Doncs que no es reclina tant com es pot estar acostumat en un seient de classe business. En altres paraules, per a aquells passatgers que els agradi viatjar a mig camí entre la posició vertical i la posició horitzontal, aquest no serà el disseny més còmode. En canvi aquells que vulguin dormir o gaudeixin veient la televisió i fins i tot esmorzar tombats al llit, el de Singapore Airlines és el millor seient de business class que podeu trobar.
Les primeres impressions de la cabina de l'A350 són magnífiques.
Així que solucionat el tema de la inclinació, cosa que particularment em va portar una estona comprendre, un altre dels aspectes que em va cridar latenció és el fet que els seients són molt amples, a 28 polzades, i se n'inclinen 60 més.
El llit completament horitzontal compta amb unes 78 polzades. Cada seient compta una gran pantalla de 18 polzades que no és tàctil, així que la navegació pel sistema d'entreteniment a bord s'ha de fer sí o sí des de el comandament ubicat al seient. I malgrat que la manca de control de la pantalla tàctil em va molestar una mica al principi, el cert és que al final va resultar força fàcil acostumar-s'hi.
D'altra banda, el seient compta amb espai de sobres per a emmagatzematge a més de preses de corrent, USB, etc. L'aerolínia, que no està lliurant el tradicional necesser amb amenities i que ha de ser sol·licitat sota comanda, sí que posa a disposició del passatger en un d'aquests espais unes sabatilles, mitjons, antifaç, auriculars i una ampolla daigua.
BUBBLES ALL AROUND
A bord de Singapore Airlines, sigui a la classe que sigui (de fet el càtering de la seva classe turista acaba de ser reconegut per Skytrax com el millor del món ), es menja i es beu de meravella, però bé és cert que si de la seva executiva es tracta, el resultat frega la perfecció. Tot i que encara queden alguns detalls associats a la pandèmia, l'aerolínia ja ha recuperat la beguda de benvinguda i abans de la sortida del vol ofereix als passatgers una copa de xampany Laurent-Perrier La Cuvee Brut o un refresc.
El menú de menjar i beguda encara no es reparteix de manera física, i és un dels auxiliars qui va passatger per passatger cantant els plats i prenent nota. L'aerolínia també ofereix reservar els plats amb anterioritat a través de web o app en un apartat anomenat “Book de Cook” on no només hi ha les tres opcions del menú de business class del vol, sinó alguns altres plats emblemàtics.
Afortunadament hi ha altres coses que mai canvien, així que rebre un plat amb tres broquetes de pollastre satay com a “street food” com si d'un tradicional hacker es tractés, ja que no posen ni estovalles ni et donen coberts, va ser la millor manera d'obrir la gana i començar amb el gaudi de l'experiència gastronòmica que suposa menjar a bord de l'aerolínia.
Una amanida de salmó i un, escollit prèviament, plat de curri verd van ser les meves seleccions al vol. I malgrat que les meves millors qualificacions anirien a l'estupenda i minuciosa presentació dels plats (una pena que els coberts encara s'entreguin embolicats en plàstic), el sabor i la textura dels plats tampoc no es quedava enrere.
Fins i tot vaig intentar repetir postres, un deliciosa pastís de xocolata i caramel que va haver de ser l'opció més popular a la meva cabina, ja que es va esgotar ràpidament.
Singapore Airlines continua oferint, a més, una llarga llista de begudes que inclou el famós còctel Singapore Sling, cafès i tes TWG premium, i que es poden sol·licitar en qualsevol moment durant el vol.
Com que es tracta d'un vol de 13 hores, l'aerolínia serveix, en arribar a Singapur, una altra passada de menjars, aquesta vegada un esmorzar amb tres opcions més per triar. Cap no va ser decebedora encara que tampoc memorable. És realment complicat que una truita pugui competir contra unes broquetes de pollastre satay i una copa de xampany.
L'avió disposa de WiFi a bord durant tot el vol, i els passatgers de Business Class tenen dues hores gratuïtes o 100 MB gratuïts. Un cop finalitzats, la tarifa és d'uns 15€ aproximadament per a la resta d'un vol al qual és difícil demanar-li més, sobretot volant al costat de la tripulació més amable de l'aviació comercial, i així ho va deixar palès la darrera edició dels premis Skytrax , on va ser distingida com “millor tripulació de cabina del món”.