Encara assaboreixo el cafè especiat, tinc l'impuls d'aixecar les pedres que veig en el meu camí, surt sorra dels meus mitjons i, en tancar els ulls, evoco capvespres dunars. Aquestes són algunes de les seqüeles del curs en tècniques de mostreig a herpetologia organitzat per l'associació Biomes.
Alguns pensareu que la branca de la Zoologia que estudia els amfibis i els rèptils, no és el vostre. Tampoc no era el meu. Però sóc de les que opinen que el coneixement no ocupa lloc i que aquest tipus de propostes poden afavorir la conservació d'un grup d'animals impopular. Si busqueu alguna cosa diferent, aquesta experiència us atraparà des del mateix moment que toqueu els peus al continent africà.
Grup mostrant a l'Anti-Atlas.
Contemplar en llibertat i als seus hàbitats els veritables protagonistes d'aquest viatge, els amfibis i els rèptils, és un privilegi, cada dia més gran. Un article recentment publicat a la revista Nature conclou que el 21,1% de 10.196 espècies de rèptils avaluades en una investigació que ha durat 15 anys i en què han participat més de 900 investigadors, és a risc dextinció. Per tant, la possibilitat d'aprendre contemplant-los al seu propi territori, pot concloure si no es frena una de les principals amenaces a què s'enfronten: l'ésser humà.
Saber identificar-los, conèixer-ne l'anatomia, l'àrea de distribució i l'estat actual de conservació, són alguns dels objectius daquesta experiència. A través d'un estudiat itinerari de nou dies de durada i, segons la sort de cada dia, podreu veure diferents espècies de serps, gecos, granotes, gripaus, tortugues, sargantanes… i fins i tot camaleons!
Geco de casc, Tarentola chazaliae.
Marroc és una destinació propera i econòmica. Té molt a oferir més enllà de les medines i el regateig. Només cal atrevir-se a sortir de la ruta marcada. Aquest viatge comença a Rabat i arriba fins Tarfaia.
Al llarg dels 1.000 quilòmetres que separen les dues fites i gràcies a una naturalesa certament capritxosa, es poden contemplar diversos ecosistemes –mediterrani, desèrtic o d'alta muntanya– i endinsar-se en paisatges de grans contrastos. No tot serien dunes! També hi ha temps per clarejar i passejar per la platja de somni de Legzira a Sidi Ifni. La major part del recorregut discorre allunyat de les grans urbs, exceptuant una visita a Marràqueix d'unes poques hores el darrer dia del viatge. Un detox de l'asfalt i les aglomeracions que revitalitza el cos i la ment i que dóna la possibilitat de descobrir, allotjar-se i perdre's en llocs com Tiznit, Tighmert, Tan Tan platja o Agadir.
Arc de la Platja de Legzira.
L'organització de les tasques està cuidada al detall per poder treure'n el màxim profit. Aquest curs, que està acreditat pel Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), combina nocions teòriques als allotjaments i al minibús, amb llargues jornades al camp.
Els professors són biòlegs i coneixen el país com el palmell de la mà. Sempre atents al grup, guien els mostrejos, donen indicacions sobre com prendre les dades, aixecar les pedres i buscar els rastres per veure els animals i, quan aquests apareixen, amb molt de respecte, els mostren i avaluen.
El viatge també inclou parades a desenes de pous, aljubs i conductes d'aigua que hi ha a banda i banda de la carretera. Aquestes construccions són necessàries per a l'ésser humà, però per als animals constitueixen trampes mortals. Molts cauen sense possibilitat de sortir, morint per falta d'aigua i aliment. És habitual trobar cadàvers però també es pot arribar a temps de rescatar-ne algun amb vida.
Escinc algerià, Eumeces algeriensis.
Un altre dels atractius d'aquest tipus de viatges són les persones que us acompanyen. Tenen edats, procedències i treballs diversos però amb alguna cosa en comú: l'amor per la natura. I aquesta unió és poderosa i inspiradora. Les xerrades, els jocs al minibús, el bon rotllo i el treball en equip són presents des del primer dia i, en acomiadar-se, hom s'adona del valor que té el temps compartit amb ells.
Amb tota aquesta activitat física us imaginareu el goig que suposen els àpats. La gastronomia del país és de sobres reconeguda. Degustem esmorzars plens de fruites, mel, formatge, mantega, te i cafè especiat. Els dinars al camp sabien a glòria ia entrepans de tonyina. I cada nit ens esperava un deliciós i calent tajín de carn o peix.
També es pot gaudir de la fotografia de natura.
No podria acabar aquest text sense esmentar l'hospitalitat dels marroquins. Molts se sorprenien en veure'ns en llocs remots aixecant pedres i deixant-les en la seva mateixa posició per tal de veure amfibis i rèptils. No era fàcil explicar-ho però la seva curiositat i somriures infinits feien tot més senzill.
Viatges com aquest permeten acostar-se a altres cultures, aprendre, enderrocar mites, superar pors i estimar (més) la naturalesa salvatge. No canviarem el món només observant les criatures que l'habiten, però sí que podem fer petits canvis segons la manera com decidim viure-hi. Qui s'hi anima?
Escurçó de la sorra, Cerastes vipera.
És per a tu si t'agrada la natura i fotografiar-la, no et canses de ser al camp, t'adaptes a qualsevol situació i vols aprendre sobre amfibis i rèptils.