La façana de l'emblemàtic Winter Palace de Luxor
Luxor és un lloc tòrrid durant gairebé tot l'any. Aquesta ciutat edificada sobre l'antiga Tebes , capital de l'Imperi Nou de l'Antic Egipte, descansa a la riba oriental del Nil.
**L'asfalt polsós i els temples (Karnak i Luxor) ** dedicats als antics faraons conviuen a la destinació turística més popular del país nord-africà després del Caire.
Sobren els motius per visitar aquest indret. De l'altra banda del riu, al costat occidental, hi ha una de les concentracions més grans de restes arqueològiques del món: la Vall dels Reis, Medinat Habu, els Colossos de Memnón o el temple de Hathsepsut s'arremolinen en uns quants quilòmetres quadrats.
Quan Howard Carter va arribar a Egipte els primers anys del segle XX Luxor era un lloc molt diferent de l'actual. L'egiptòleg britànic que el 1922 descobriria la tomba de Tutankamon es va instal·lar en una ciutat on tot just començaven a arribar els primers visitants estrangers.
La majoria fills de les elits europees atrets per les seves meravelles arqueològiques, a més de pel clima –sec i calorós, idoni per curar certes malalties– que promocionaven els fulletons turístics de l'època.
Si les parets parlessin...
Avui a Luxor conviu el caòtic trànsit de les ciutats egípcies amb la serenitat dels seus jaciments. Les files interminables de turistes que pugen i baixen dels vaixells atracats al Nil amb els locals que s'agenollen per resar davant les mesquites.
La arquitectura moderna i desordenada d'una població que segueix creixent amb edificis que, encara que de vegades no ens n'adonem, transpiren història per les façanes.
L'ANUNCI DEL DESCOBRIMENT
Un exemple d'aquests darrers és el Winter Palace. Aquest hotel va ser testimoni directe del que possiblement és la troballa arqueològica més cèlebre del segle XX. Des de les escales d´aquest edifici d´estil colonial Carter va anunciar als periodistes que acabava de descobrir la darrera tomba gairebé intacta d'un faraó egipci.
El 26 de novembre de 1922 l'egiptòleg britànic, acompanyat pel seu mecenes Lord Carnarvon, va difondre la notícia: la tomba del jove rei Tut, dissenyada per al descans etern del faraó, contenia centenars d'objectes de valor incalculable, a més de una mòmia en perfecte estat de conservació.
El jardí de l'hotel, ple de plantes exòtiques
A partir de llavors el Winter Palace es va convertir en el centre d'operacions dels periodistes que van viatjar fins a aquest racó d'Àfrica per conèixer els detalls del descobriment.
També de les autoritats egípcies i britàniques –tot i que ja havia estat reconegut com a Estat independent, Egipte seguia sota control anglès– que volien departir amb els autors de la gesta.
Avui l'escalinata des de la qual va parlar Carter segueix rebent el visitant que arriba a aquest hotel amb aire decadent.
El color blanc de la façana, els allargats passadissos de sostres alts, el majestuós vestíbul i l'enorme jardí que hi ha a la seva esquena donen prou pistes per imaginar com era la vida de les elits en els temps de la colònia.
També l'agradable terrassa amb vistes al Nil que va inspirar Agatha Christie mentre escrivia la seva novel·la Mort al Nil.
El Winter Palace va ser testimoni directe del descobriment de la tomba de Tutankamon
UN HOTEL PER A LES ELITS
Però la història del Winter Palace arrenca abans de l'anunci de Carter i de les primeres línies esbossades per Christie. En contra del que diu Sofitel, la cadena que actualment gestiona l'hotel, i del nom del seu principal restaurant (1886 Restaurant), aquest establiment es va fundar el 1907.
Així ho va recollir la premsa local de llavors, que també va relatar el banquet d'inauguració que va tenir lloc a la propera Vall dels Reis.
Lord Carnarvon amb oficials egipcis (Luxor, 1922)
En aquell moment l'interès per l'Antic Egipte ja no es limitava a les expedicions científiques de l'època. Les classes acabalades de països com Anglaterra, França, Alemanya i els Estats Units se sentien atretes per les meravelles que els llibres i les exposicions itinerants comptaven sobre aquesta antiga civilització.
Per això la necessitat de obrir hotels més enllà del Caire per allotjar els forasters que arribaven seguint la llera del Nil.
A aquest efecte es va edificar el 1886 el proper Hotel Luxor, avui aparentment abandonat i el primer dels hotels aixecats a l'estranger per Thomas Cook & Son , l'empresa familiar de la qual va sorgir el gegant mundial del turisme.
Un oasi al costat del Nil
LA SEGONA LLAR DE LORD CARNARVON
El Winter Palace ràpidament es va convertir també a la llar dels homes acabalats que finançaven les expedicions dels egiptòlegs de l'època. Aquest va ser el cas de George Edward Stanhope Molyneux Herbert, més conegut com a Lord Carnarvon, un aristòcrata anglès que Carter va convèncer per fer realitat la seva obsessió: trobar la tomba faraònica que suposadament s'havia lliurat de segles de saquejos i pillatges.
Després de més d'un lustre de cerca sense resultats a la Vall dels Reis, Carnarvon va donar un ultimàtum a Carter. O per fi trobava alguna cosa que valgués la pena o aquell mateix any tallaria els fons que mantenien viva l'expedició.
El lord anglès va recollir les seves coses de l'hotel famós i es va tornar a les illes. Era el 1922. I pocs mesos després Carnarvon rebria el telegrama que anunciava el cèlebre descobriment.
Carter va esperar que l'aristòcrata tornés a Egipte per obrir la porta segellada que conduïa a les quatre càmeres plenes de tresors. Amb tot, Carnarvon gairebé no va poder assaborir la troballa. El març de 1923, mentre s'allotjava a la seva suite del Winter Palace, va emmalaltir sobtadament. Per morir pocs dies després al Caire a causa de la picada d'un mosquit, que va acabar rematant un home ple de xacres.
L'hotel es va convertir al centre d'operacions de periodistes de tot el món
UNA CONVERSACIÓ AMB CARTER
Tot i que Howard Carter es va fer construir una casa als voltants de la Vall dels Reis –avui visitable i que acull a més una rèplica fidel de la tomba de Tutankamon–, l'egiptòleg va mantenir durant la resta de la seva vida un vincle especial amb aquest hotel.
Segons explica el biògraf T.G.H. James , en els últims anys de la seva vida Carter seguia freqüentant el vestíbul i el porxo del Winter Palace.
Oblidat per l'acadèmia i els periodistes que un dia ho van fer famós, el cèlebre arqueòleg s'asseia a veure passar el temps a les zones d'esbarjo d'hotel, desitjós de poder xerrar amb algú interessat a conèixer la seva història i la de les seves troballes.
Avui en aquest allotjament, que manté la qualificació de cinc estrelles, ja no hi ha un Carter amb què conversar, però un passeig pel seu jardí ple de plantes exòtiques o un te a la terrassa davant del Nil segueixen sent una bona manera de tancar la visita a la ciutat dels faraons.
També una manera de recordar els temps en què Egipte va ser el centre d'atenció del món gràcies a una mòmia i els seus incomptables tresors.
Una manera de recordar l'època en què Egipte va ser el centre d'atenció del món