Banksy apareix a Venècia (i en persona)
Mentre a Màlaga s'exposen les obres de Banksy pertanyents a col·leccions privades (i de manera no autoritzada), ell escapa dels seus visitants exposant-se en una de les ciutats on el turisme ha fet més efecte: ** Banksy “dóna la cara” a Venècia.**
Com sempre, ens adonem d'aquestes accions artístiques a través de la seva pàgina web i el seu Instagram. Perquè altrament, cap dels vianants va saber veure, observar i reconèixer, de qui es tractava realment. Com si fos un pintor o retratista dels carrers més transitats del món, Banksy apareix col·locant la seva instal·lació davant de l'atenta mirada dels veïns.
Després, s'asseu, tapant la cara amb un diari (és clar) i envoltat de la seva obra. O, més aviat, d'un conjunt d'obres . Un mosaic de quadres que mostren, íntegrament, la ciutat de Venècia totalment envaïda per un gran creuer. A la cantonada inferior esquerra, el missatge: 'Venice in oil'.
Perquè sí, és un gran oli. I també és una Venècia inundada de l'oli del combustible dels grans vaixells que atraquen diàriament a la urbs deixant al seu pas contaminació i, per descomptat, turistes.
Aquesta setmana reflexionàvem sobre la suposada bona xifra de visitants al Louvre durant l'any 2018, un rècord històric de 10.200.000 turistes que van passar per les portes del museu parisenc en un any. Deu milions. La massificació del turisme no és un problema: és una crisi internacional.
No parem de veure com diferents destins imposen taxes turístiques, redueixen l'entrada a certs monuments, fins i tot parcs naturals... És imparable.
Miguel Ángel Cajigal ( El Barroquista ), qui va iniciar un fil sobre aquesta 'superpoblació' dels museus sota el seu hashtag ** #HisteriadelArte , comenta a Traveler.es:**
" És una barreja de factors. En aquelles ciutats molt turístiques, monuments molt famosos o museus massificats, aquesta confluència de factors arruïna l'experiència turística en si mateixa . Ja no és només que els professionals del sector cultural ens posem seriosos per dir que hi ha massa gent en aquest museu o aquesta catedral i que això porta problemes (per exemple, de conservació). Perquè poques vegades ens fan cas. El problema és que fins i tot el públic turístic comença a associar alguns llocs (Louvre, Museus Vaticans i Capella Sixtina, Venècia, Taj Mahal...) amb experiències de baixa qualitat. Perquè és clar, a tu et venen a la revista la foto de la Sixtina i allà no veus res i reps quaranta trepitjades perquè hi ha més gent que a Sanfermines”.
I això és el que denuncia Banksy a la ciutat epítom de la massificació turística. Al vídeo, els vianants ho observen, ho comenten, ho comparteixen (aquesta senyora que truca al creuer “monstre!”, o aquest senyor amb boina assentint amb fervor davant el amenaçant creuer sobre les fràgils gòndoles...) .
Sempre fent una crida datenció sobre el conflicte i intentant commoure. El turisme continua sent un dels seus temes recurrents, com quan el 2015 va inaugurar **Dismaland a Weston-super-Mare** (Somerset), la seva reinterpretació dels parcs d'atraccions. Aquí la foscor, el terror i la incomoditat us perseguiran d'atracció en atracció.
Una altra de les seves instal·lacions més memorables, l'obertura de The Walled Off Hotel el 2017, l'allotjament amb pitjors vistes del món (que podeu reservar aquí). De les seves deu habitacions, set decorades per Banksy, i totes les finestres donant a la mateixa realitat: el mur israelià de Cisjordània, unes vistes de formigó i concertines.
L'hotel se situa a la zona israeliana, però s'hi exposen obres d'artistes palestins, creant un diàleg artístic que no es dóna fora d'aquest àmbit.
Les pitjors vistes d'hotel del món
Això és, exactament, el que pretén Banksy amb la seva feina, sense cobraments dentrada ni portes que separin la seva obra del públic : crear un diàleg, generar una incomoditat, produir una reflexió. I per això, sempre actua al lloc adequat, al core del problema.
No és fútil que aquesta obra d'obres hagi aparegut a Venècia, ciutat que actualment celebra la seva Biennale. Banksy s'explica: “Preparant el meu lloc a la Biennal de Venècia. Tot i ser un dels més grans i més prestigiosos esdeveniments artístics del món, per alguna raó, mai no se m'ha convidat”.
Mai el van convidar i, a més, després del seu intent d'incursió en el món de l'art “convencional” l'únic que va aconseguir va ser que els policies venecians el fessin fora del lloc... que va abandonar arrossegant la seva feina mentre una gran botzina de mar ens adverteix: hi ha un creuer observant l?escena.
El creuer com a símbol de la turistificació