El Benidorm de Sylvia Plath
Els clixés només serveixen per a una cosa: trencar-se. I la ciutat mediterrània dels gratacels, Maria Jesús i el seu acordió, els xopets dos per un i la guerra dels para-sols a les set del matí també té una cara B.
A Benidorm hi ha poesia i hi ha literatura. I no em refereixo només a aquestes cales d'aigua transparent gairebé secretes, a les cocotxes d'all i pebre que t'humitegen els llavis a The Rice, als roncs indies al Low Festival ni a la passió de els que encara estimen i desitgen amb 90 anys mentre es prenen una orxata al capvespre…
Benidorm va ser el poble de pescadors on Sylvia Plath i Ted Hughes van gaudir de cinc setmanes de lluna de mel el 1956. Un racó mediterrani inspirador, oasi de placidesa i parèntesi lluminós per una relació de clarobscurs entre dos colossos creatius que van acabar ferint-se a mort , però van començar, com sol, fent-se l'amor.
"Vaig sentir instintivament, igual que Ted, que havíem trobat el nostre racó"
Els escriptors van arribar fins a aquell exòtic poble en transport públic i es van allotjar en una casa moblada que els va llogar una dona que havien conegut a l'autobús.
“Havíem començat a pensar, malgrat tot, que potser el més convenient seria una habitació d'hotel, amb bany, bona ventilació i llum, quan una dona petita i eixerida d'ulls negres, que anava al seient davanter, es va tornar a preguntar si parlàvem francès. En contestar-li que sí, ens va informar que tenia una casa molt bonica a la vora del mar, amb jardí i àmplia cuina, i que llogava habitacions per a l'estiu. Sonava gairebé massa bonic per ser cert perquè combinava els avantatges d'una casa per a nosaltres sols, que no podíem pagar, amb les comoditats d'un hotel”.
Als seus versos d'aquell estiu Plath parla de cabres que llepen sal marina, de dones vestides de negre que arreglen xarxes, de fogueres de pa i pescadors de sardines… Amb la fe romàntica d'una casada recentment, descrivia així Benidorm la seva mare en una missiva.
"Tan aviat vaig veure aquell poblet i vaig veure aquella mar blava centellejant, la neta corba de les seves platges, les seves immaculades cases i carrers –com una petita i resplendent ciutat de somni– vaig sentir instintivament, igual que Ted, que havíem trobat el nostre racó […] Últimament els turistes han començat a arribar, però excepte pels seus hotels, el poble no té res de comercial i s'estén al llarg d'un quilòmetre i mig que voreja la corba de la seva bonica platja, que és perfecta, amb ones transparents com vidres i una illa rocosa al mig de la badia. […] La nostra vida aquí és increïblement bella, per la qual cosa ens quedarem fins al 29 de setembre, quan tornem a Cambridge”.
Sylvia Plath i Ted Hughes
Tot i que encara estava molt lluny de convertir-se en l'urbs cosmopolita i grandiloqüent que avui coneixem, el 1956 Benidorm ja havia començat a atraure visitants estrangers. Bé ho sabia el seu alcalde, Pedro Zaragoza, que va iniciar el pla urbanístic que acabaria donant lloc al mastodòntic Benidorm del desarrollismo.
Va ser el seu olfacte empresarial el que el va fer viatjar a vespa a Madrid el 1953 per sol·licitar a Franco que es permetés l'ús del biquini a les platges del seu poble. Amb aquesta petició, l'alcalde sabia que s'exposava a l'excomunió, però la localitat necessitava els diners comptants i sonants dels forasters i no es podia permetre que la Guàrdia Civil es passés tot l'estiu assetjant i arrossegant a comissaria totes les turistes europees que s'atrevien a portar el pecaminós dues peces.
Franco va acceptar el pragmatisme de Saragossa i la costa de Benidorm es va convertir en gloriosa i lucrativa excepció. És a dir, l'únic Sodoma i Gomorra on “sueques” i guiris “lleugeres de cascos” podien mostrar la pell amb llibertat.
De fet, una foto de Sylvia Plath amb biquini sobre la sorra de Benidorm va desencadenar fa un parell d'anys la polèmica , ja que una editorial anglesa va triar aquesta imatge per il·lustrar la portada d'una recopilació de cartes de Plath, decisió que va despertar nombroses acusacions feministes d'estar sexualitzant l'escriptora.
Daniel Craig com a Ted Hughes i Gwyneth Paltrow com a Sylvia Plath a 'Sylvia', dirigida per Christine Jeffs
A més de dedicar-se a la folgança, a escriure ia retozar amb Ted Hughes, durant aquestes setmanes Sylvia Plath també es va dedicar a dibuixar. "Vaig gaudir l'última setmana a Benidorm més que cap altra –va escriure al seu diari– com si estigués despertant-me a la ciutat. Vaig passejar amb Ted fent esbossos detallats amb ploma i tinta, mentre ell llegia, escrivia o meditava sense més ni més, assegut al meu costat”.
I és que, en el seu vessant com a dibuixant, Plath no es va poder resistir a capturar l'encant d'aquell desconegut poble mariner i moltes d'aquestes il·lustracions van ser recollides al llibre Dibujos, a l'editorial Nòrdica (2014).
The Letters of Sylvia Plath Volume I: 1940-1956
Les escenes i situacions que va trobar Plath a Espanya li van inspirar alguns poemes que escriuria anys després, com Les apedadores de xarxes (“Entre el petit port dels pesquers de sardines / i les arbredes on les ametlles, encara primes i amargues, s'engreixen les seves closques picades de verd, les tres roderes / vestides de negre –doncs aquí tothom està de dol per algú– / col·loquen les seves robustes cadires i, d'esquena al carrer i de cara als foscos / dominis dels seus llindars, s'asseuen”) o Els melons de festa (“A Benidorm hi ha melons, / Carros tirats per rucs, carregats / D'incomptables melons, / Ovals i pilotes / Verd brillant, llancívols, / Decorats amb ratlles / Color verd tortuga fosc”).
Imatges bucòliques que per moments esborren la violència del seu trist final i ens recorden que abans de ser Lady Lázaro i sumir-se en la foscor del forn de gas, Sylvia Plath també va prendre alè i es va sentir viva en una platja de Benidorm.