“Aquest 2021 ha estat un any excepcional i anòmal per causa de la pandèmia, que ha afectat l´organització d´exposicions, esdeveniments i fires d´art. La necessitat del galerista per propiciar una trobada física i emocional amb l'art és el motiu substancial de la nostra activitat i d'aquest projecte a Fonteta”, es presenta la Rebeca, de Nogueras Blanchard.
Seva va ser la coneguda venda de una obra de Wilfredo Prieto, titulada Got d'aigua mig ple, per un preu de 20.000€ (+ IVA). Com el seu nom indica, consistia a un got daigua mig ple.
Rebeca Blanchard i Alex Nogueras.
I és que la galeria és un lloc de trobada i intercanvi, també econòmic, però sobretot un lloc on el públic pot contemplar en directe les qualitats estètiques de les obres i preguntar sense pudor què els inquieta. Un fet que contrasta després d'un any de exposicions en línia, reunions virtuals o la revolució de la tecnologia NFT a l'art digital.
Dit això, l'última cosa avui és inaugurar espais temporals deslocalitzats, apartats de les grans ciutats. I aquesta és l'experiència que es vol reivindicar des de Fonteta, que estarà obert fins al 26 de setembre.
La galeria pop-up a l'Empordà, amb l'obra 'Despullament' (1991), de Joan Brossa.
Fonteta s'uneix a Menorca, Palm Beach, Aspen o Hamptons , en una predisposició que reclama les destinacions d'estiueig com les noves ‘place to be’ del món artístic. “Crec que és una tendència que és aquí per quedar-s'hi. És un model que aposta per una forma alternativa que complementa els certàmens internacionals de trobada i intercanvi com són les fires d'art”, defensa Rebeca, de pare espanyol i mare anglesa.
I continua: “És una manera molt més tranquil·la de mantenir un diàleg real amb lespectador, sortir del sistema establert i reconnectar amb el visitant. I tot plegat en un entorn rural amb un ambient relaxat”.
Portar l´art contemporani a un entorn rural relaxat és l´objectiu de Fonteta.
L'exposició, que es troba en un antic i reconegut antiquari, reuneix artistes de les tres galeries i diverses generacions: Joan Brossa, Hannah Collins, Anne-Lise Cost, Bernat Daviu, Enric Farrés Duran, Hernández Pijuan, Marine Hugonnier, Chema Madoz, Josep Maynou, Ana Mendieta, Jordi Mitjà, Perejaume, Wilfredo Prieto, Teresa Solar, Antoni Tàpies i Rosa Tharrats.
Pel que fa a la sostenibilitat al seu sector, ella respon: “Cada vegada hi ha més consciència de la responsabilitat dels museus amb el paisatge de què formen part, a més de vetllar sobre el patrimoni cultural que n'és la principal missió”.
Obra de Wilfredo Prieto, un dels artistes l'obra dels quals és present al pop-up.
“Un projecte com Fonteta no requereix viatges aeris o transports internacionals. Hem organitzat xerrades o passejades amb els nostres artistes locals i apostem per col·leccionistes que ja es troben estiuejant a la zona”, conclou.
I part del concepte empordanès "aturar la fresca" (prendre la fresca), descrit per Josep Pla a Les Hores. Es tracta del costum estival de treure la cadira al carrer o al terrat quan el sol comença a caure i així passar l'estona. Pla és considerat el prosista més important de la literatura catalana i oriünd de l'Empordà (va morir a Llofriu, localitat veïna de Fonteta).
D'esquerra. a dreta, Joana Roda (Bombon Projects) Àlex Nogueras (Nogueres Blanchard), Patrícia de Muga i Marta de Muga (Galeria Joan Prats) i Rebeca Blanchard (Nogueras Blanchard).
De l'Empordà, Rebeca recalca “el recuit de cabra de Fonteta, el gelat de crema catalana d'Enxaneta a Palafrugel, els plats de Ceràmica Sampere a La Bisbal, els arrossos al foc de llenya de Jordi a Soca-Rel de Llofriu i l'Hotel Can Bassa de Madremanya”.
SUBSCRIU-TE AQUÍ a la nostra newsletter i rep totes les novetats de Condé Nast Traveler #YoSoyTraveler