La Calella de Palafrugell
Tres dies donen per a molt. Especialment si comptes amb un bòlid que corre a cop de dièsel i un aferrament natural i irremeiable a l'esperit d'A la carretera (de pagament, per aquests costats) . Per recórrer els quilòmetres de bondats del Baix Empordà farien falta mesos al volant. Nosaltres et posem la mel als llavis amb aquest aperitiu suculent en una regió convertida avui en llar i referent de l'elit gastronòmica mundial.
PALAFRUGUELL, EL BRESSOL DEL GENI
El 8 de març de 1897 aquest petit poble del Baix Empordà va veure néixer a un dels millors humanistes de la collita intel·lectual pàtria que ha donat el segle XIX. El talent de l'escriptor i periodista Josep Pla començaria a donar els seus fruits al 49 de Carrer Nou. Avui la fundació que porta el seu nom (Carrer Nou, 51) dedica la tasca a la protecció i promoció de la vasta obra del prolífic empordanès amb una agenda que contempla activitats literàries, periodístiques, rutes per la zona, exposicions i fins i tot simposis gastronòmics.
Una manera de percebre tota l'esplendor d'aquests quilòmetres de litoral és prendre el Camí de Ronda, un passeig de sorra paral·lel al mar que neix a Calella de Palafrugell i mor al passeig marítim de Llafranc. Al seu diminut port esportiu, trobaràs les escales que condueixen al far de Sant Sebastià del 1857, a una alçada de 178 metres sobre el nivell del mar. A dalt, l'exclusiu Hotel Far (Muntanya de Sant Sebastià, Llafranc) de quatre estrelles compta amb les millors vistes de les platges de Palafrugell i rodalies. I atès que estem en una de les regions més ben dotades a nivell gastronòmic, Toy Sáez, el xef del seu restaurant, s'ha fet un lloc entre els crítics i comensals d'aquí i d'allà amb els seus arrossos, peixos al punt i marisc de la veïna llotja de Palamós.
A l'antiga residència del geni empordanès hi viu el millor moment el restaurant Pa i Raim (Torres Jonama, 56) . Una casa pairal, generosa en dimensions, regentada pels seus descendents i especialitzada en una excel·lent cuina de mercat, **la mateixa que ha portat aquesta regió al capdamunt de la gastronomia mundial**. Què no et pots perdre? Un dels seus tres menús (pica pica, de temporada o de degustació) en un frondós jardí carregat de connotacions líriques.
Si la Toscana tingués mar, seria així
PALS, UNA VILA PER DONAR EL 'SÍ VULL'
Des de Palafrugell, a uns set quilòmetres direcció Girona, s'eleva literalment la població de Pals , un deliciós lloc medieval que exhibeix l'església de Sant Pere, una de les parròquies amb més encant de les que arribo a recordar. És recomanable aparcar el cotxe a l'entrada de Pals i, amb un calçat apropiat, pujar cap a la parròquia pels carrers empedrats del barri gòtic, amb els arcs de mig punt i façanes de pedra ocre que tant recorden la Toscana. Des de la Torre de les Hores, una estructura romànica construïda entre els segles XI-XIII, o bé des del mirador de Josep Pla, és fàcil que la imaginació voli contemplant els eròtics camps de l'Empordà, la platja de Pals i, més enllà, les illes Medas, un diminut arxipèlag declarat joia natural marina des del 2010.
Les costes dels sinuosos carrerons de Pals són una mena de triatló urbà que culminen en un sobtat despertar de la gana. I si hi ha un lloc de pelegrinatge, amb permís del capellà de la parròquia de Sant Pere, aquest és Vicus (Enginyer Algarra, 51) , la recompensa gastronòmica per als que deixen per una estona les platges de la Costa Brava. El que fos hostal familiar Can Barris s'ha convertit en un elegant espai especialitzat en cuina catalana, regentat per Elisabet i Gerard des del 2011. Les cabrioles culinàries les dirigeix el xef Damià Rafecas, procedent de cuines com ABaC, Sant Pau , L’Esguard i El Racó d’en Freixa. Val la pena reservar taula per a un dels seus sopars maridatge amb vins de la regió.
Un carrer de Pals
AIGUABLAVA I LA PISCINA PROMESA
Begur, la darrera parada de la nostra breu ruta, va inspirar el títol d'un dels relats de Pla (Un de Begur), i que forma part de Cinc històries del mar, una compilació de cròniques que il·lustren l'atmosfera d'aquesta comarca de Girona a través de la llum, el clima, els pobles pesquers, aquesta cultura única i la filosofia de vida reposada.
Vuit són les platges i cales inscrites al municipi de Begur. De nord a sud, l'extensa platja del Racó, la nudista Illa Roja i Sa Riera, la més propera al poble de Begur. A l'est, Aiguafreda, custodiada per la muntanya Rodó, i Sa Tuna, de difícil accés. A l'extrem sud de la costa de Begur, Platja Fonda, que roman gairebé verge, i Fornells, la cala on oficialment va ser batejat el litoral empordanès: Costa Brava.
La nostra última parada és deguda a un caprici de tints romàntics. El premi al final del camí respon al nom de Aiguablava, la cala més meridional del municipi, als peus d'un penya-segat escarpat. De sorra fina i aigües cristal·lines, la platja està fitada per un exuberant entorn natural amb prou feines urbanitzat. Entre l'escassa arquitectura, hi destaca un històric hotel familiar. L'emblemàtic Aigua Blava, fundat per Clara Capellà el 1934 i regentat fins avui per la mateixa família, es proclama vencedor a la categoria de panoràmica més bella de la badia d'Aigua Blava. El xef Lluís Ferrés, consagrat a la cuina tradicional catalana, s'ha guanyat el respecte de sibarites i experts en una comarca que exigeix com a mínim la màxima excel·lència als seus fogons.
Un premi per als que es desperten d'hora: des de l'hotel, un camí de terra que passa desapercebut desemboca en una meravella natural (tal com il·lustra l'última fotografia) del nom del qual no em vull recordar. Al Baix Empordà, sí que vull.
La piscina natural de Begur