Baqueira és l´estació d´esquí més exclusiva d'Espanya, també la més gran i l'única situada al vessant nord dels Pirineus espanyols, amb més de 160 quilòmetres de domini esquiable. Amb aquestes credencials és fàcil endevinar per què està considerada com un destinació privilegiada per a la pràctica dels esports dhivern al nostre país.
Bons hotels, neu garantida i, paradoxalment, una oferta gastronòmica unidimensional bolcada en la reivindicació de la cuina tradicional de la zona.
Estació de Baqueira-Beret.
No em malinterpretin: al Vall d'Aran hi ha bons restaurants i la cuina del territori té el seu punt. Però després de diversos dies de règim hipercalòric a base de olla aranesa, carn a la graella o botifarra el colesterol aconsegueix un nivell de saturació perillós per als urbanites acostumats a una dieta més variada i oberta. Ja ho saben, problemes del primer món.
Però, com als còmics d'Asterix, no tot està perdut. En un petit llogaret proper a Viella, una parella de bojos meravellosos resisteix a la monotonia culinària que els envolta elaborant cervesa artesanal i fusionant amb criteri sabors en una equació en què intervenen el entorn, la Mediterrània i la seva volència viatgera per les cuines asiàtiques.
Dim sums a Osteria Roc´n´Cris, Aubèrt, Lleida.
Aliè als mentiders gastronòmics de la Vall i amb poca presència mediàtica, a l'osteria Roc ‘n’ Cris s'hi arriba gairebé per casualitat i per casualitat es van conèixer els pares de la criatura, Cristina Delgado i Roc Carbonell.
Tots dos treballaven en un hotel de la vall a la temporada hivernal, Cristina a la sala i Roc a la cuina. Durant una patxanga de bàsquet va saltar l'espurna i l'amor va fer la resta fins que el 2012 van començar la seva aventura gastrofestiva produint la seva pròpia cervesa artesanal al garatge de casa.
Tres anys després van obrir Roc ‘n’ Cris en un edifici de pedra a Aubèrt, una minúscula llogaret situada al peu de la carretera de França, punt d'accés privilegiat bosc de Baricauba, una de les joies naturals menys conegudes de la Vall d'Aran.
Fusió ben entesa (i executada) a Roc´n´Cris, Aubèrt, Lleida.
El seu aspecte és el de un xalet alpí amb decoració rústica i detalls de bon gust a la sala, però res en un primer cop d'ull permet endevinar el festival de dim sums de massa casolana (blat, tapioca…) amb què el bon judici indica que ha de començar la visita: Xialongbao, Hakao i la joia de la corona, el Wantó d'olla Aran-Àsia a l'estil Sichuan, una demostració de força en què el guisat icònic de la cuina local es transforma en un mos elegant i delicat que s'infusiona en un brou desgreixat i lleuger.
Tampoc convé perdre's les albergínies xineses amb calçots i salsa Chengdu o la tempura d'enokis (bolets japonesos) i alvocat. Una d'aquestes preparacions que, com passa amb els fregits andalusos, oscil·la entre la malson greixosa o, com és el cas, un mos subtil i eteri que justifica la visita.
Osteria Roc´n´Cris, Aubèrt, Lleida.
També hi ha ramen i banys, fins i tot un marcià tac libanès de xai estil Shawarma amb chutney de papaia i cassís, coco-soja fermentada i confitats coreans en truites de blat de moro que em vaig quedar amb ganes de provar.
L'ideal en una primera visita és apuntar-se a un dels menús disponibles (45 i 60 €) en què hi ha una mica de tot i canvien diàriament. És aquest un restaurant que funciona de manera proximitat, amb proveïdors de proximitat quan és possible. L'atenció als detalls es manifesta en aspectes com ara els pans, de fermentacions llargues de massa mare o els cafès de gra orgànic i diferents orígens.
La reserva és imprescindible, només 5 taules i un saló privat amb llar de foc defineixen l'espai disponible d'aquest petit bistrot de muntanya on només treballen dues persones, Cris a la sala i Roc a la cuina.
La carta de vins conté sorpreses per a entesos en què és possible trobar algun productor de culte com Alain Graillot o cogombres ibèrics com el Flor de Pingus. Per posar un però, es troba a faltar una oferta més àmplia de Champagne, acompanyament perfecte per a aquesta cuina, però es pot fer utilitzar sense drama per xerers de referència per copes (Tradició, Tres Palmas de Gonzáles Byass...). Tampoc oblidem que elaboren la seva pròpia cervesa de barril, amb un marcat caràcter de llúpol i baixa graduació alcohòlica.
És important ressenyar que Cristina és nutricionista, i això es tradueix en elaboracions mesures que fugen de la pesadesa i busquen la lleugeresa.
Aubèrt, Lleida.
Per sopar, l'opció més habitual després d'una dura jornada d'esquí convé arribar amb una mica de temps per visitar a tir de pedra del restaurant les esglésies romàniques de Sant Martí d'Aubèrt i la Mare de Diu deth Rosèr, del segle XII i XIII, amb un bell campanar octogonal del segle XVI.
Sobre el menjador se situa un petit allotjament amb 6 habitacions, un petit estudi i un apartament.
Osteria Roc 'n' Cris, Aubèrt, Lleida.
Tel: 606 204 585.
El restaurant i l'hotel són oberts entre el 23 de juny i el 12 d'octubre i entre l'1 de desembre i l'1 de maig.