Ens estem enfrontant als límits dels oceans
Fa poc més de 20 anys, un dels ecòlegs més prestigiosos del món es va atrevir a posar-hi una data de caducitat a la pesca. I aquesta data estava alarmantment a prop. Segons els càlculs del prestigiós doctor Boris Worm, abans del 2048 ens quedaríem sense fauna marina apta per al consum humà.
Potser en aquests càlculs s'amagava un senyal d'alerta, un crit al cel per despertar una conscienciació més gran de les administracions, la indústria pesquera i, en definitiva, de la societat en general.
Segons l'estudi publicat a la prestigiosa revista Science, la pèrdua de biodiversitat oceànica s'estava accelerant fins al punt que el 29% de les espècies marines ja no existien, i la tendència a llarg termini deixava ben clar que en 30 anys hi hauria poc o res a pescar.
Evidentment calia buscar un culpable (més enllà de la voracitat humana) i tots els dits acusadors assenyalaven cap a una mateixa direcció: la pesca il·legal.
Alarmats davant uns números vermells molt pitjors del previst, la comunitat científica es va posar fil a l'agulla. Una de les iniciatives més interessants i que més soroll mediàtic ha aconseguit en poc temps és **Global Fishing Watch**, que neix de l'estreta col·laboració de tres grans socis: Oceana, una organització internacional dedicada a la protecció i la recuperació dels oceans; SkyTruth, que reuneix experts a utilitzar tecnologia per satèl·lit per protegir el medi ambient; i Google, que proporciona les eines necessàries per al processament de big data.
Però com en molts altres casos, no hi ha organització que valgui sense bon finançament. I molt millor si el que posa els diners és una estrella de Hollywood com ** Leonardo DiCaprio .**
Global Fishing Watch geolocalitza més de 70.000 vaixells a tot el món per lluitar contra la pesca il·legal. El món de la pesca pot canviar aquesta plataforma tecnològica deixant al descobert l'empremta de la pesca il·legal a nivell mundial? Leonardo DiCaprio ha assegurat a les seves xarxes socials oficials que és l'única manera de “reconstruir les pesqueries i protegir els hàbitats marins crítics”. Un missatge que cala ben profund entre acte de promoció i acte de promoció de la seva nova pel·lícula juntament amb Quentin Tarantino.
“El desafiament d'aconseguir la transparència pesquera no només és realista sinó que ja està succeint i el suport global està creixent”. Són paraules en exclusiva de Tony Long, CEO de Global Fishing Watch per a Traveler.es.
“Qualsevol persona amb connexió a Internet pot comprovar-ho de forma gratuïta, rastrejar la ruta dels vaixells i descarregant les dades de la seva activitat passada i present . Això ofereix oportunitats sense precedents per millorar la manera com es gestiona la pesca”, explica.
Encara que sigui molt dolorós escoltar-ho, molt pocs països poden permetre el compliment de la llei per aturar els pescadors il·legals. La transparència pesquera per satèl·lit ofereix una ruta alternativa i molt més rendible perquè “és molt més fàcil rastrejar una embarcació que localitzar i interceptar una embarcació il·legal. Els estats haurien de treballar plegats per recompensar el compliment de les pràctiques legals i fer rendir comptes a aquells vaixells amb dades sospitoses en rastrejar els seus historials”.
De moment, els avenços són positius perquè les nacions estan posant el seu granet de sorra. El 2016, el govern indonesi va llançar un programa perquè les dades de seguiment d'embarcacions estiguin disponibles públicament.
Altres compromisos posteriors s'han aconseguit amb Perú, Panamà, Xile, Costa Rica i Namíbia. Juntament amb el suport públic i les associacions de recerca de Canadà, Japó i els Estats Units, estan generant un impuls considerable, ja que parlem de les grans potències pesqueres mundials (entre les quals es troba Espanya, que oficialment encara no ha cedit les seves dades) .
Però hi ha un gran inconvenient. El sistema de Global Fishing Watch es basa en un sistema de geolocalització d'embarcacions anomenat AIS (sigles d'Automatic Identification System) . I si algú amb males intencions desconnecta l'AIS, aquesta embarcació no existeix i passa a ser un fantasma al mapa perquè no es pot seguir la seva ruta. És el que fan els capitans dels pesquers il·legals.
Com es combat llavors la pesca il·legal no regulada i no declarada (IUU en les sigles en anglès)? És a dir, com rastrejar el que no apareix al radar sense perdre credibilitat?
“La qüestió és una altra”, assegura Tony Long, “això es basa en la pràctica de permetre que només els vaixells que compleixin els requisits podran desembarcar les seves captures. Com més estats portuaris es comprometin, més podrem reduir la capacitat dels pescadors il·legals per operar sense ser detectats”.
Tot i que aquesta situació seria la ideal, els científics de Global Fishing Watch saben que no és la realitat i per això estan abocant tots els seus esforços a millorar la seva tecnologia.
“La nostra capacitat de detectar i rastrejar directament l‟activitat dels vaixells pesquers a nivell mundial està experimentant una transformació extraordinària. La detecció de vaixells basada en satèl·lits mitjançant radar, imatges o intercepcions de radiofreqüència està madurant, i quan es combina amb noves tècniques analítiques, com l'aprenentatge automàtic i la intel·ligència artificial, aconsegueix que el monitoratge dels vaixells sigui més ràpid, més eficient i més accessible que mai. Probablement, dins una generació, la nova tecnologia per satèl·lit emergent permetrà rastrejar tots els vaixells de pesca industrial al món, no només els vaixells que estan (voluntàriament) transmetent-ne la ubicació”. Amb aquesta informació, les autoritats sabran en quins vaixells es pot i cal confiar i en quins no.
Premiar els pescadors que compleixen amb la legalitat i castigar els il·legals
També hi ha qui veu en aquest monitoreig efectes col·laterals. I és que deixar el rastre de l'embarcació fa visible les millors zones de pesca per a la competència i per als pirates del mar quan naveguen per zones especialment perilloses.
“El nostre modus operandi es basa en fer pública tota la informació amb 72 hores de retard. Aquest procés és prou transparent per crear noves responsabilitats per als usuaris dels recursos i els mercats sense afectar els pescadors a qui els agrada protegir el seu coneixement dels caladors i evitar que altres pescadors es beneficiïn del seu coneixement històric”.
Per al CEO de Global Fishing Watch, realment és una crida datenció per a la indústria pesquera: “l'era del secretisme s'ha acabat. Un de cada cinc peixos són capturats il·legalment, i la pesca il·legal no registrada suposa 23.500 milions de dòlars en productes del mar cada any. El febrer de l'any passat vam publicar el primer conjunt de dades de la pesca global a Science. L'estudi revela que la pesca industrial s'estén sobre més de la meitat de l'oceà global, cosa que fa que la petjada de la pesca sigui quatre vegades més gran que la de l'agricultura”.
Global Fishing Watch no creu que l'any 2048 pugui suposar la fi de la pesca, però són molt conscients que “ens estem enfrontant als límits dels oceans . A menys que els líders mundials prenguin mesures decisives i urgents, la disminució dels oceans continuarà a un ritme alarmant i les comunitats i economies costaneres patiran”.
Els pescadors que compleixin els requisits han de ser recompensats
Arribem aquí a un punt crític: Qui és més culpable? Els pescadors il·legals o els països que accepten la pesca il·legal i permeten descarregar als seus ports? "El sistema global dʻaplicació de la llei al voltant de la pesca és, en el millor dels casos, irregular", diu Tony Long. “Qualsevol entitat que no actuï és part del problema. La pesca il·legal, no declarada i no reglamentada (INDNR) és un crim organitzat multimilionari que posa en perill la vida marina, perjudica els pescadors respectuosos amb la llei i enganya per igual els minoristes responsables i els consumidors ben intencionats”.
Si la pesca il·legal encara no ha mort és perquè és tremendament rendible. “I és rendible perquè als pescadors il·legals actualment els resulta fàcil portar els seus productes robats fins als ports, creuant fronteres i arribant als prestatges dels nostres supermercats, botigues de confiança i als menús dels restaurants”.
Només hi ha una solució segons el criteri: “Els pescadors que compleixin els requisits han de ser recompensats a través d'una entrada i desembarcament a port més ràpida i eficient. Els vaixells no autoritzats, i aquells que tenen un historial amb faltes han de ser inspeccionats més sovint o fins i tot se'ls pot negar l'entrada a port”.
És a dir, per provar la il·legalitat la tecnologia de Global Fishing Watch, posa tota la pressió sobre els pescadors en lloc de sobre les nacions. Una decisió controvertida que pot portar cua. Així, “s'incentiva, reconeix i recompensa els pescadors honestos, alhora que s'exposa, penalitza i, en darrera instància, s'empresona a aquells que actuen fora de la llei”.
No ens pertanyen, cuidem-los