El nostre bé més preuat: la Mesquita de Còrdova.
El 1984 es va inscriure el primer monument Patrimoni Mundial d'Espanya , la Alhambra de Granada , aquest mateix any es van afegir les obres de Gaudí , el Monestir i Reial Lloc de l'Escorial , la Catedral de Burgos i el Centre Històric de Còrdova.
I així va ser com de mica en mica la Unesco va anar reconeixent tot el patrimoni mundial, cultural i natural del nostre país, que després de 30 anys s'ha convertit en el tercer país amb més béns inclosos a la llista del Patrimoni Mundial . Només dos països, la Xina i Itàlia, ens superen en un reconeixement tan magnífic.
Les últimes a entrar en aquesta cobejada llista van ser la Ciutat Califal de Medina Azahara (2018) , el Risc Caigut i les Muntanyes Sagrades de Gran Canària (2019) i els murs de pedra seca .
És possible que algunes siguin desconegudes per al gran públic, malgrat que siguin grans joies patrimonials, però potser ha arribat el moment de conèixer-les totes.
El Risc Caigut a Gran Canària una de les últimes a entrar a la llista de la Unesco.
Ara un nou llibre presentat per l'Associació per a la Difusió i Promoció del Patrimoni Mundial d'Espanya, Adiprope, ens recorda com n'és d'important el nostre llegat.
El llibre ** Patrimoni mundial, cultural, natural i immaterial d'Espanya ** **(editorial Mc Graw Hill) ** s'ha editat al 35è aniversari de les primeres declaracions d'Espanya a la llista oficial de la Unesco i recull les 48 declaracions del Patrimoni Mundial Cultural i Natural i les 18 declaracions del Patrimoni Cultural Immaterial.
En total 390 pàgines il·lustrades amb 400 fotografies que mostren de manera cronològica tots els nostres béns.
És difícil quedar-se amb algun, però i si assenyaléssim els més valuosos? Tal com afirmen des de l'editorial, amb “la Mesquita-Catedral de Còrdova , on es barreja la cultura àrab i cristiana i, la declaració del Art Rupestre de l'arc mediterrani espanyol , on hi ha catalogats més de 600 abrics que mostren l'assentament dels primers europeus”.
Una edició per conèixer el nostre patrimoni.
Al llibre, també disponible en anglès, destaquem alguns béns poc coneguts com el Patrimoni del Mercuri a Almadén i Idrija . El 2012 es van adherir a la llista dos municipis, un espanyol, Almadén (Ciutat Real) , i un altre eslovè, Idrija.
La raó és que tots dos estaven relacionats amb la mineria; en el cas d'Almadén, ens trobem a un poble totalment dedicat a ella des de l'antiguitat. Així entre els seus béns consten mines de cinabri , un mineral del qual s'extreu mercuri.
I encara que ara mateix no estiguin en funcionament, estan considerades com les més grans del món (un terç de tot el mercuri que ha utilitzat la humanitat n'ha estat extret) . De la seva activitat minera se'n conserven nombrosos edificis.
Una altra de les menys conegudes és la Festa de la Mare de Déu de la Salut a la ciutat valenciana de Algemesí . “Festa on una de les fites de la mateixa són les castells humans , els mateixos que van ser portats pels ciutadans d'Algemesí a Catalunya, on es va imitar aquesta festa donant com a resultat els famosos castells , també reconeguts per la Unesco com a Patrimoni Cultural Immaterial”, assenyalen des de l'editorial.
Les mines d'Almadén a Ciudad Real.