Aquest any, el Goya torna a viatjar. Se'n va fins València. El Goya. Els Premis Goya 2022. Totes les estatuetes que es donaran als guanyadors en 30 categories diferents, de les quals ja en coneixem dos afortunats: el d'Honor a José Sacristán i el primer Goya Internacional per a Cate Blanchett.
Després de celebrar l'any passat amb una irreprotxable cerimònia virtual gravada des de Màlaga , aquest any el cinema espanyol viatja presencialment a Llevant. A la ciutat de naixement d'un dels nostres cineastes més grans, Luis García Berlanga per continuar festejant el seu centenari.
Pel Palau de les Arts passaran dissabte que ve els protagonistes davant i darrere de les càmeres de les pel·lícules nominades: El bon patró, Mares paral·leles, Llibertat, Maixabel, Mediterrani… I també alguns dels guanyadors de l?any passat i molts més companys. Aquest any torna la festa. Tot i que la festa viatja. Se'n va a València. Bon colofó per un any de cinema espanyol també molt viatger.
Bàscules Blanc.
EL BON PATRÓ
Amb els seus 20 nominacions , El bon patró és la pel·lícula més nominada d'aquesta 36 edició dels Goya i de la història dels premis. Un èxit rotund que, probablement, es materialitzarà als premis grossos. Pocs dubtes hi caben.
En aquest cas, no viatgem gaire amb Blanc (Javier Bardem), el bon patró del títol, és una història rodada a pobles de Madrid, però que podria haver passat en tantes parts. Qui no coneix aquest aparent bon cap? Un cacic local. Un senyor que creu controlar-ho tot des de la comoditat del cotxat i el xalet.
Milena Smit i Penélope Cruz.
MARES PARAL·LELES
Com vam dir en la seva estrena, el de Mares paral·leles és un viatge emocional. I també polític i maternal. És el viatge de Pedro Almodóvar entre dues Espanyes. Entre dues mares. És un recorregut pel seu estimat Madrid. Amb localitzacions molt reconeixibles com aquesta Plaça de les Comanadores, el Mercat de Barceló, l'hotel Urso, l'Hemingway Cocktail Bar de Casa Suècia.
Els barris castissos i els barris pijos. I després la tornada al poble, sempre al poble, on encara es resisteixen a anar-se'n els fantasmes del passat. Vuit candidatures té l'última pel·lícula d'Almodóvar als Premis Goya 2022.
Llibertat i Nora.
LLIBERTAT (DE CLARA ROQUET)
Aquell estiu. Aquest estiu que, de sobte, va ser diferent de tots els altres. Nora torna a la casa (casona) familiar de la costa catalana. Però no serà cap altre estiu més. Potser és l'últim que passin a aquesta casa. La crisi dels pares. La seva àvia cada cop més perduda. I l'arribada de Llibertat, la filla de la dona que té cura de la casa i de l'àvia.
Per a Nora aquell estiu, aquesta piscina, aquest mar de sobte no són els mateixos de la darrera dècada. La directora novell Clara Roquet es va emportar els seus protagonistes per Sant Andreu de Llavaneres, Lloret de Mar, Blanes, Barcelona, Sitges, Vilanova i Garraf. Aquests paisatges de sempre que per a Nora no seran mai més els mateixos tenen sis nominacions als Goya.
Blanca Portillo és Maixabel.
MAIXABEL
La segona favorita de la nit, que parteix amb 14 nominacions, és un viatge al passat i al present. El recorregut de Maixabel Lasa (Blanca Portillo) per trobar la pau interior i continuar lluitant per la pau de tots. Un cant a les segones oportunitats al conflictiu País Basc de principis de segle i d'ara endavant. Un Euskadi molt ben retratat per Iciar Bollain, des de Sant Sebastià i la seva badia de La Concha a les zones rurals.
El difícil i bell Mediterrani.
MEDITERRANI
“La llei del mar diu que cal protegir la vida, que no cal deixar un nàufrag a la deriva”. Seguint la llei del mar, dos socorristes marxen a l'illa grega de Lesbos a ajudar a la crisi dels refugiats. Una crisi humanitària que va ser el naixement de la ONG Proactiva Open Arms. Un viatge difícil pel mar. Un viatge curt, de Turquia a Lesbos , però que pot ser perillós, mortal. L'altra cara de aquesta Mediterrània que tant volem. Amb set candidatures parteix la pel·lícula.
Javier Gutiérrez i Patricia López Arnaiz.
LA FILLA
Abans de tenir la història tancada, el director Manuel Martín Cuenca ja sabia que rodaria La filla a les Serres de Cazorla i Segura a Jaén, “un lloc desconegut fins i tot per als andalusos”. Van rodar a la primavera ia la tardor per aconseguir tots els colors d'aquelles muntanyes a les quals només podien accedir amb 4x4. Molt lluny del primer poble. Una zona on la naturalesa és la reina, i només cal respectar-la, observar-la i escoltar-la perquè et regali els seus millors colors i fins i tot efectes sonors i visuals. Aquesta és la teoria del director.
Petra Martínez i Almeria.
LA VIDA ERA ESO
Dues dones (Anna Castillo i Petra Martínez) es coneix per casualitat a l'habitació d'un hospital de Bèlgica. María (Martínez), la més gran de les dues, fa anys que és allà, però conèixer Verónica la porta a fer un viatge inesperat a Cap de Gata, al poble de Las Salinas, on la sal sí que fa olor, el vent vola i la solitud copeja. Un viatge de reinvenció, de redempció, de redescobriment. El paper definitiu per a aquesta gran actriu madura que és Petra Martínez. I Cap de Gata, és clar, sempre Cap de Gata.
Les xavales del barri.
XAVALES
“La noia pot sortir del barri, però el barri no de la noia”. Una reivindicació del barri. De l'orgull de barri i les amigues de sempre, t'emporti on t'emporti la vida. Quan tornis a aquestes cases, als mateixos bars, a la teva mateixa gent , et sentiràs de nou a casa, encara que de vegades costi tornar a encaixar, com li passa a Marta (Vicky Luengo) a Chavalas, una altra d'aquelles pel·lícules sorpresa de la temporada amb dues nominacions novell: la directora Carol Rodríguez ia la seva actriu revelació, Àngela Cervantes. La van rodar a Cornellà, per cert.
Espanya quinqui.
LES LLEIS DE LA FRONTERA
La Espanya quinqui de la Transició revisada amb una lent càlida i nostàlgica. Daniel Monzón i Jorge Guerricaechevarría adapten la novel·la homònima de Javier Cercas en què un xaval de veu embolicat en un trio amorós i una banda de lladregots. La costa catalana és l'escenari protagonista de les corredories d'aquests xavals de perruques imponents. Girona, Manresa, Montblanc, Cardedeu, Mataró… Un bon recorregut català que opta a sis nominacions.