Andorra és, sens dubte, el paradís dels amants dels esports dhivern. Al capdavall, aquest país acumula en els 468 km2 de superfície el domini esquiable més gran del sud d'Europa: l'estació de Grandvalira. Al cap ia la fi, qui no somia més de 200 quilòmetres de pistes?
És clar que rendir-se a l'esquí és l'excusa més transcendental en aquests temps hivernals quan es tracta d'aquesta àrea. No obstant això, esperen aquí altres interessants plaers amb què combinar les taules, des de construccions perdudes del mateix Ricardo Bofill a restaurants amb propostes molt interessants.
Dèiem que a Grandvalira esperen més de 200 quilòmetres esquiables. Dividit en set sectors, aquest paradís nevat en què es donen cita cada any els més experts a la Copa del Món d'esquí alpí , és un secret de baixades, penjadors i gòndoles que connecten ni més ni menys que 139 pistes. Els seus 210 quilòmetres esquiables fan aquest racó l'estació més gran dels Pirineus.
48 hores a Grandvalira.
Lògic és, que a les seves faldilles, s'hagin anat posicionant pobles sencers d'hotels i apartaments des dels quals gaudir de les vistes. En un d'ells, a Soldeu , a 1.817 metres d'alçada, espera Park Piolets Mountain Hotel & Spa , un quatre estrelles d'estil alpí on la neu, la gastronomia i el benestar es fonen en un.
Amb 150 habitacions distribuïdes a un edifici on mana la fusta i amb terrasses privades des de les que gaudir de les vistes, Park Piolets fa anys que es consagra com a parada per a esquiadors. No per alguna cosa a la planta baixa espera una botiga per llogar l´equip i un transfer que, en només cinc minuts, en deixa un a l'entrada de la gòndola que pujarà al cor de Grandvalira.
Park Piolets Mountain Hotel & Spa.
ESQUÍ I XAMPANY A LES ALÇADES
Depenent del nivell d'esquí (o de surf de neu), les baixades procediran per unes pistes o unes altres. En tot cas, quan el sol escalfa o els cruiximents apareixen, no hi ha millor pla que gaudir de les terrasses ubicades a pistes on el aprés-ski ha esdevingut tot un ritual. Amb quina quedar-se? Són diverses les opcions, però sens dubte la de Veuve Clicquot no passa desapercebuda.
Ubicada al sector de El Tarter, fàcilment connectada amb Soldeu a través d'una divertida baixada, el xampany francès celebra l'arribada de l'hivern amb un espai sibarita on la música amb DJ en viu es combina amb bombolles i, si es vol, amb capricis com fondues vigneronnes, tàrtar de vieira amb cítrics o un tataki de presa ibèrica Joselito elaborats in situ pel xef Xavier Formatger Affineur . Això sí, es recomana reservar.
Moment aprés-ski a Veuve Clicquot.
TARDA DE SPA
L'après-ski pot tenir lloc entre bombolles de xampany o de jacuzzi. Anem a buscar el segon. Amb l'equip ja guardat a les taquilles de l'hotel, on és molt recomanable sol·licitar la VIP Room per deixar les botes en un sistema que les asseca i escalfa i gaudir d'una sala privada on canviar-se de roba, toca canviar el mico per la bata i submergir-se al Park Spa Mountain Wellness Club.
A més de diverses piscines, una climatitzada ubicada a l'exterior entre la neu, aquest espai de 1.000 metres dedicat al wellness compta amb exclusius tractaments perfectes per posar el fermall final a un dia d'esquí.
De fet, els cruiximents no seran un problema amb un massatge fitness. Cercant el relax extrem ? Valgui la redundància, el tractament ‘Extreme' se centra a fer massatges als extrems –cuir cabellut i peus– amb els quals alliberar tensions i cansament. A més, si es viatja en parella, l'spa compta amb tractaments específics per a dos com el seu ‘Massatge Mountain Lovers’ , un ritual romàntic amb olis essencials purs de gessamí i sàndal.
Especial menció requereix l'aposta per la sostenibilitat de lespai. Amb el segell de lestudi dinteriorisme Pilar Líban , aquest renovat spa convida a desconnectar entre materials nobles i fibres naturals en unes aigües que s'escalfen amb energia verda i prescindeixen de clor per apostar, al seu lloc, per sals de magnesi . A més, és aquest l'únic espai Exclusiu Alqvimia del Principado i tots els productes que utilitzen en el tractament són naturals.
Spa per a dos.
UN SOPAR D'ALTA GASTRONOMIA XINESA
Amb la calma envaint els nostres sentits, arriba l´hora de sopar. A Kao Soldeu els clients se sorprendran amb una proposta exclusiva i innovadora que porta als Pirineus una cuina xinesa dalçada. Apostant per tècniques de cuina handmade, productes locals i una carta de vins molt interessant amb propostes locals, aquest restaurant ha esdevingut un dels must de la temporada.
A les portes, per cert, es troba la terrassa Moët , on alguns dies de la setmana es realitzen concerts en directe abans de la caiguda del sol en un entorn màgic amb xemeneia, mantes i increïbles vistes a la muntanya. A més, el pla arriba acompanyat de copa de benvinguda de Moët.
Terrassa Möet.
Qui sigui assidu de Barcelona haurà sentit a parlar ja del Grup Kao, ja que el seu fundador, Kao Tze Chien , va ser xef pioner de la gastronomia xinesa a la ciutat comtal amb l'obertura de el seu restaurant Gran Drac el 1956. Ha plogut molt des de llavors però el grup, encara familiar, manté aquesta tradició gastronòmica xinesa estricta als diferents locals que té. En el cas d'aquesta joia de Soldeu, la saga Kao convida a gaudir-ne des de tradicionals dim sums a un dels plats més emblemàtics de la família, l'Ànec Pequín.
Kao Soldeu, alta gastronomia xinesa.
Tot i que està disponible l'opció de carta, la vostra Menú Degustació Kao Soldeu (65€/pax) permet viatjar per Orient a través d'11 passades que no deixaran indiferent ningú. Només per obrir la gana direm que arrenca amb un ‘Ou Mil·lenari’ , una delícia xinesa ancestral que aquí elaboren en te verd, per prosseguir amb clàssics com wanton de llagostins ; nem vietnamites amb vinagreta de soja i enciam francès, faig de gambes i principals com fideus saltats amb verdures rosinyols, tòfona i ou pocho.
Per descomptat, el tancament perfecte el posa l'icònic Pato Pequín que, si el xef hi és, surt encantat a preparar davant dels ulls del client. Els més sibarites, a més, podran gaudir de la experiència privada en una cabana en plena pista que acaben de llançar aquest any.
Kao Soldeu: un vatge (nevat) a la Xina.
D'ESGLÉSIA A ESGLÉSIA
Són moltes les activitats de gaudir en família, parella o amics en aquestes pistes i que no sigui sobre les taules: motos de neu, activitats sobre gel, raquetes de neu, conducció sobre neu, múixing, e-bikes… fins heli-ski. Però a més, Andorra s'ha guanyat un lloc important quan de art romànic es tracta. Més de 40 esglésies i monuments dels segles XI i XII, de petites dimensions, poc ornamentades i senzilles, ofereixen una bellesa autòctona pròpia al Principat.
Un dels signes més identificatius i importants d‟aquests temples són els seus campanars de torre o espadanya, empleats com a mètode de comunicació entre pobles i com a element defensiu davant dels atacs. Buscar-los és un pla perfecte per a un matí. Però, a més, els amants de l'arquitectura contemporània trobaran un al·licient més: el santuari de Meritxell, obra de la recentment morta icona Ricardo Bofill.
Quan el santuari original d'estil romànic es va incendiar l'any 1972, l'arquitecte es va encarregar de un nou disseny que fou inaugurat l'any 1976. Inspirant-se en les fonts romàniques originals de Alberti i Palladio, en l'ús de les arrels neopitagòriques i els cercles quadrats, incloent l'addició de certes insinuacions català-mudèjars, el resultat és una joia on els plànols, les altures i uns arcs trenquen i respecten alhora la història d'aquest santuari que, per als andorrans, és tot un símbol. I també ho és per a Europa, perquè forma part de la Ruta Mariana que uneix els santuaris de Lourdes a França, Torreciutat a Barbastre, Montserrat a Barcelona i el Pilar a Saragossa.
Santuari de Meritxell, obra de Ricardo Bofill.
SOPAR AMB ESTRELLA
L'escapada va arribant al final. Per acomiadar-se de Grandvalira, una parada màgica espera a Ibaya , el restaurant que aquest any s'erigia amb l'estrella, sent, de moment, l'únic nom d'Andorra amb aquest reconeixement.
Aquest espai gastronòmic de l?espectacular Sport Hotel Hermitage & Spa està tutelat per un nom més que conegut entre els foodies: el xef Francis Paniego, tot un referent de la cuina espanyola que brilla al restaurant El Portal d'Echaurren (dues estrelles Michelin, Ezcaray).
La seva proposta andorrana es basa en dos menús degustació (Terra 7 idees, 110€, o Terra 11 idees, 145€) que porten la cuina de La Rioja més moderna fins a Andorra des del mateix aperitiu, servit en una zona de sofàs anomenada Chester, per continuar en cuina i acabar delectant-se al saló.
Ibaya, tutelat pel xef Francis Paniego.
A cop de petits mos, el tapes marca la benvinguda al restaurant amb trampantojos com les seves olives negres (que no direm més per mantenir l'efecte sorpresa), unes croquetes “que traiem a la meva mare”, un bunyol saignant i una mantega de cabra d'Andorra sobre pa vegetal.
Perquè encara que el viatge viu cap a la Rioja, el terreny del Principat no falta a la cita. Així, de la Vall neixen creacions com les seves fulles de borratja fregides o la seva herba fresca (o menjar-se una praderia d'alta muntanya). A principals esperen pèsol del maresme temperat en una beixamel de formatge i molls vegetals; un parfet d'higadets d'ànec o un colomí rostit amb raïm al vi negre, cereals i el seu caneló. Delícies que deixen buit per a les postres entre l'estampa màgica de la muntanya nevada de l'estació de Grandvalira.
Ibaya, a l'Sport Hotel Hermitage.