Febrer a Sofia. Si les dents no castanyeten com a condemnats per una temperatura de 15 graus sota zero, llavors seran els turmells els que trontollen a la barreja de gel fos i fang que empastifa el terra. Als parcs es destapen les burilles i els excrements de gos que la neu va criogenitzar durant els mesos anteriors. La foscor, ja sigui pels núvols o per les escasses set hores de sol, és gairebé permanent. Uns humans necessitats de vitamina D es refugien a casa seva, com vampirs que temen el matí.
Tot i que llunyana i amb dubtes, la primavera s'acosta a poc a poc. Diferents tradicions la reben tenyides de vermell i blanc des de gener fins a aquestes albors de març.
Kukeri, Bulgària.
KUKERI
Des de l'any nou i també abans de la Quaresma, els Kukeri apareixen en diferents pobles per espantar els esperits malignes i demanar ajuda als benignes. Així se'ls crida a les criatures, normalment amb forma d'animals, campanes a la cintura i elaborades màscares, que es disfressen els habitants locals per amenitzar l'hivern.
Al seu festival internacional, la localitat de Pernik uneix Kukeri arribats de tots els Balcans, que escenifiquen petites obres de teatre i comparses. La cirereta arriba amb un festival gastronòmic molt peculiar.
Cintes de Baba Marta a Bulgària.
BABA MARTA
Tot i això, a aquests éssers poc els preocupa el canvi d'estació, que se simbolitza mitjançant les martenitsi (no confondre amb la maslenitsa russa), uns petits adorns en vermell i blanc, gairebé sempre en forma de polsera, que simbolitzen el renéixer de la naturalesa. El més cridaner és l'escala que assoleix aquest costum, ja que els pobles i ciutats s'omplen de llocs on adquirir aquests amulets, que els búlgars s i regalen entre si el dia 1 de març , conegut com el dia de Baba Marta (àvia de març).
Al llarg de les setmanes següents, tothom porta aquestes polseres fins que apareix la primera cigonya o oreneta. Aleshores, d'acord amb la tradició, els braçalets es pengen dels bedolls que comencen a florir. Fins a tal punt és així, que les branques d'arbres als carrers sofistes més concorreguts cedeixen davant el pes del blanc i vermell, com amb una floració artificial. Qui les retira al llarg de l?any? Pregunteu als Kukeri.
Igual que els Kukeri i moltes altres tradicions balcàniques, Baba Marta se celebra d'una manera similar en zones de Grècia, Macedònia, Sèrbia, Romania, Albània, Moldàvia, Turquia i fins i tot Xipre. Està tan estesa i arrelada, que la UNESCO considera aquest costum com un Patrimoni cultural immaterial de la Humanitat des de 2017, reconeixent el pes fonamental de leducació no reglada.
Kurentovanje, Eslovènia.
KURENTOVANJE i ZVONCARI
Seguim cap a la zona occidental de els Balcans, on les dues tradicions prèvies es fusionen en un carnaval amb què es rep la primavera. Kurentovanje és un dels esdeveniments més populars i ètnicament significatius a Eslovènia . Cada any i durant deu dies, el ritu de la fertilitat i de la fi de l'hivern atrau més de 10.000 persones a la petita ciutat de Ptuj.
La seva figura principal, Kurenti, és un excèntric déu de l'hedonisme, comú en diferents mitologies eslaves. Amb les pells d'ovella i el toc de les campanes, tracten d'espantar l'hivern i, una vegada més, creure a l'arribada de la primavera.
I una cosa semblant passa a la veïna Croàcia, la tradició de la qual dels Zvončari (campaners) també forma part del Patrimoni cultural immaterial de la Humanitat des del 2009. Sense ni tan sols pensar en la quaresma, aquestes criatures recorren la regió de Rijeka fent un estrèpit insuportable i impulsats pel vi que els proporcionen els veïns i el públic.
Masopust, República Txeca.
MASOPUST i ZAPUSTI
Per completar el quadre, no hi pot faltar una petita parada a República Txeca i Polònia, de la qual tristament tant se'n parla aquests dies. En aquest darrer, més que un homenatge a la primavera, el Zapusti és un afectuós comiat a l'hivern, que inclou el Kulig, un passeig en un trineu tirat per cavalls a través de les praderies encara glaçades. Dijous de les sobres es tanca amb un banquet de pączki (donuts farcits) i tot allò que queda vetat durant la quaresma. El Masopust txec no difereix gaire, concentrat també a l'àmbit gastronòmic i l'ús de màscares tradicionals.
En qualsevol cas, ja sigui amb criatures antropomòrfiques, campanes estrepitoses, esgarriades borratxeres o suculents banquets, la importància de l'arribada de la primavera queda demostrada on més persistent és l'hivern. Independentment de la naturalesa pagana de la majoria d'aquestes tradicions, rebre el sol i la calor no deixa de ser un acte de fe.