Vint anys restaurant un monestir del segle XV on ara et pots allotjar
Un Frank Gehry entestat que et compres les ruïnes d'un monestir abandonat i et prenguis el teu temps, tot el que necessitis, per restaurar-lo, és el principi duna bona història. Sobretot si la protagonista, la que al final compra el monestir i es passa els vint anys següents lliurada en cos i ànima a la seva restauració, és Francesca Thyssen-Bornemisza, la filla gran del baró Thyssen i la seva tercera dona, la model Fiona Campbell-Walter, creadora de la fundació TBA21 i quarta generació en una de les sagues de col·leccionistes d'art més importants del món.
I així comença aquesta història, amb Frank, la seva dona Berta, Francesca i el pare Pio Mario, guardià principal de l'ordre franciscana a Dubrovnik, en una barca pel arxipèlag de les Elaphiti camí de l'illa de Lopud (habitants: 200; cotxes: cap), on els espera el monestir de La nostra Senyora de la Cova, abandonat des de 1822.
Peces d'art procedents de l'antiga residència del baró Thyssen
Francesca ja li havia fet un cop d'ull una dècada abans, a principis dels 90, quan es va traslladar a Dubrovnik, llavors en plena guerra dels Balcans, amb la missió de protegir els tresors renaixentistes de les esglésies croats. Des de llavors portava enamorada d'aquest lloc.
En les dues dècades que han passat des de l'escena del vaixell i l'actualitat, el vell monestir s'ha transformat en Lopud 1483, una residència única al món que es lloga – sencera i per un mínim de tres nits entre juny i setembre, i per suites al maig i octubre– perquè tinguis la possibilitat de gaudir-ne unes vacances d?autèntic col·leccionista.
El claustre, dissenyat per a la contemplació
Però no anem tan ràpid, en tot aquest temps hi ha hagut moltes gestes. La primera va ser la reconstrucció de ledifici i la fortalesa que el protegeix. “La regió de Dubrovnik està sobre una falla sísmica, pel que era la meva responsabilitat que la restauració complís els estàndards més alts d'enginyeria”, ens comenta Francesca. Per això va contactar amb el professor Fritz Wenzel, a qui havia conegut el 1995 durant la restauració de la mesquita de Santa Sofia d'Istanbul. “Les intervencions són invisibles fins i tot per a l'ull més entrenat. El que van fer a Lopud va ser un miracle”.
La segona, la transformació dels interiors i aconseguir l'equilibri entre la ressonància espiritual d'un espai sagrat i les comoditats que un espera trobar a casa d'una de les fortunes més grans del món. D'això se'n van encarregar Paola Lenti, que signa també part del mobiliari, i Rujana Markovic, una brillant arquitecta de l'Studio Markovic de Zagreb, que va convertir les dotze petites cel·les dels monjos en cinc generoses suites.
Les 12 cel·les dels monjos han estat convertides en cinc generoses suites
Després Francesca l'omplí d'art i de vida. "La restauració d'edificis històrics no està limitada a la seva estructura, sinó que s'estén al seu futur ús", ens assegura. La col·lecció privada de la família Thyssen-Bornemisza, que abasta des del s. XIII fins a l'actualitat, és, després de la de la Corona Britànica, la més gran del món, i moltes de les obres que avui atresora Lopud 1483 es presenten al públic per primera vegada.
Francesca Thyssen posant al seu santuari croat
Abans decoraven Villa Favorita, el palau en què vivien el baró i Carmen Thyssen a Lugano. Com els dos àngels tallats en fusta que flanquegen l'entrada o la taula de noguera de l'antic refectori, que data del 1550, en què el baró celebrava els sopars socials. Mobles renaixentistes i gòtics, calzes, cofres... i quadres, molts quadres, i fotografies, com la realitzada per Thomas Struth a les càmeres de Raffaello, al Vaticà.
També hi ha art contemporani, és clar, peces procedents de la col·lecció personal de Francesca i altres comissionades per TBA21 alguns dels artistes més destacats del panorama actual. Olafur Eliasson , per exemple, va realitzar in situ, mentre es desenvolupaven els treballs de reforma, una obra d'il·luminació que es va presentar a la Biennal de Venècia de 2007 i que avui es mostra a un pavelló dissenyat per David Adjaye a un passeig de la propietat.
Jardí medicinal del monestir
Per a Francesca l'obra més especial és un tapís del s. XV que li encantava el pare. En e es veu un rei francès assegut al seu magnífic jardí, envoltat d'espècies botàniques. El de Lopud també és únic a la seva espècie. “Tenim un jardí de plantes medicinals i un apotecari que rescata el coneixement botànic dels monjos i un jardí sagrat dissenyat per Asa Andersson, una xamana sami amb què he treballat en nombrosos projectes, per augmentar els sentits i completar l'experiència de curació. Vull aprofitar aquesta energia per organitzar retirs aquest proper any”.
Perquè Lopud 1483 és un lloc viu. “Frank Gehry em va dir que amb edificis com aquest has d'arribar a conèixer-los en profunditat, tenir-hi una relació, i això és just el que estic fent”.
*Aquest reportatge va ser publicat al número 141 de la Revista Condé Nast Traveler (setembre) . Subscriu-te a l'edició impresa (11 números impresos i versió digital per 24,75 €, trucant al 902 53 55 57 o des de la nostra web). El número de Condé Nast Traveler de setembre està disponible a ** la seva versió digital per gaudir-lo al dispositiu preferit. **
Els murs del monestir (i Francesca Thyssen) reflectits al mar