Gairebé 4.000 varietats de tomàquet en un lloc segur
En pots de vidre hermètics a divuit graus sota zero esperen unes 17.000 varietats hortícoles al Banc de Germoplasma Hortícola de Saragossa. Cristina Mallor, la investigadora responsable d'aquest banc peculiar, pertanyent al Centre de Recerca i Tecnologia Alimentària d'Aragó (CITA) ens explica les característiques d'aquesta col·lecció vegetal.
Preservar la biodiversitat hortícola és la seva funció principal . I no és poca cosa. Centenars de varietats de mongetes, tomàquets o carbassons que un dia es van descartar per poc productives, tornen a cobrar protagonisme quan el criteri és aconseguir un producte amb millor sabor i qualitat. Encara sort que algú va pensar en guardar aquestes llavors que definien un producte hortícola típic duna zona.
Cristina Mallor, la investigadora responsable d'aquest peculiar banc de llavors
Moltes llavors han fregat l'extinció, amb la pèrdua de riquesa que això suposa. Altres s'han salvat després de localitzar algun flascó oblidat en golfes i soterranis, que un agricultor va tenir la precaució de guardar. La pèrdua per sempre d'algunes llavors és una realitat, un fenomen que es coneix com a erosió genètica.
Un banc de llavors de Saragossa: gairebé 4.000 varietats de tomàquet en un lloc segur
CONSERVANT LLAVORS
Els milers de pots d'aquest banc contenen llavors que prèviament van ser dessecades, doncs així romanen vives i viables mentre esperen a condicions de baixa humitat i temperatures sota zero . Un mètode de preservació que ha estat molt efectiu. “Hi ha mostres que han romàs més de 30 anys emmagatzemades –explica Cristina Mallor- que han donat un percentatge de germinació superior al 90% ”. Són llavors que tornen a la llum dècades després de la seva letargia, com a rescatades del passat.
Les famílies d'hortalisses més representades al banc que ens ocupa són les solanàcies, on s'inclouen cultius tan importants com el tomàquet (3.899 mostres) i el pebrot (2.160 mostres) seguides per la família de les cucurbitàcies: meló (1.520 mostres), cogombre (505 mostres) i síndria (475 mostres). Altres col·leccions importants són la de enciam (1.048 mostres) i ceba (751 mostres).
Com si es tractés d'una biblioteca, molts agricultors sol·liciten llavors del seu catàleg per intentar recuperar una varietat de cogombre o carbassa que recorden haver cultivat amb anterioritat o per trobar un tipus de tomàquet ple de sabor . Aquestes peticions s'atenen formalitzant una transferència interessantíssima entre un organisme públic que custodia les llavors i el productor.
Totes les llavors dessecades i aïllades
UN EXEMPLE? LES JUEVES DE MUNIESA
Molts recordaven que l'aliment diari d'aquesta petita població de Terol era un tipus de mongeta blanca autòctona, capaç de realitzar tot el seu cicle vegetatiu amb una mínima aportació de reg. És a dir, una mongeta adaptada als terrenys de secà.
La recuperació d'aquesta llavor en col·laboració amb el Banc de Germoplasma va iniciar un projecte de comercialització d'aquestes mongetes blanques seques, que presenten un sabor exquisit a més de l'avantatge de ser capaços de donar fruit en condicions d'escassetat d'aigua.
Cristina Mallor ens assenyala aquest exemple i altres com la ceba dolça de Fuentes de Ebro o el Tomàquet Rosa de Barbastre en què la col·laboració amb els productors ha tornat a posar al mercat, a disposició dels consumidors, productes hortícoles valuosos en tots els sentits.
Varietats de tomàquet del Centre de Recerca i Tecnologia Alimentària d'Aragó (CITA)
El cas dels melons de Torres de Berrellén (Saragossa), que van assolir gran fama a la Península i que van deixar de cultivar-se fa dècades mereix també ser comptat . Després de recuperar la llavor i tornar a cultivar aquests melons peculiars, es va convocar les persones grans de la població perquè els tastessin, ja que eren els únics capaços de certificar que eren “com els d'abans”. Es va formar un comitè de savis d'edat avançada, que van tornar a menjar el meló de la seva infància . El veredicte va ser unànime: així eren els famosos “Melons de Torres de Berrellén”.
NOUS AGRICULTORS
Caldria pensar que la recuperació de llavors d'antany sigui un assumpte que rondi pel cap únicament d'agricultors de certa edat, propi de l'enyorança dels sabors d'antany. Però en molts casos no és així, ens puntualitza Cristina Mallor, doncs són joves que s'han incorporat al sector agrari els interessats a iniciar un cultiu que tingui determinades qualitats . Són ells els que realitzen les consultes al banc de llavors i en promouen la recuperació.
També ens indica la investigadora, que no hem de caure a l'engany que tota varietat local és millor pel fet de ser-ho. Algunes varietats locals es cultivaven perquè s'havien adaptat a aquest mitjà per pura selecció natural, no perquè presentessin millor sabor.
Quan sorgeixen noves malalties a productes hortícoles , els genetistes tiren mà de les col·leccions atresorades en aquest banc per buscar espècies que tinguin resistències a aquests agents nocius . D'aquí ve la importància de comptar amb una gran varietat de llavors , doncs desconeixem les plagues i malalties que succeiran en el futur i potser la resposta immune estigui en una de les llavors que es conservin.
Varietats d'enciam
LA RECOL·LECCIÓ SILVESTRE
Fins ara hem esmentat cultius que l'home va domesticar fa segles, però el Banc de Germoplasma no es limita a recopilar allò que ja es cultiva. Hi ha una tasca de recerca i de recerca de varietats silvestres que, encara que escasses, moltes vegades aporten qualitats interessants. Aquesta cerca s'ha intensificat després de fer-se públic en diferents estudis que són més susceptibles de desaparèixer per efecte del canvi climàtic.
Varietats de mongetes del Centre de Recerca i Tecnologia Alimentària d'Aragó (CITA)