El desconegut paradís geològic del sud
Banyada per les aigües del mar Mediterrani i de l'oceà Atlàntic, ia l'empara de dos continents, Europa i Àfrica, us proposem una escapada que ens submergeix de ple a una de les ciutats més singulars del Camp de Gibraltar . I és que serem clars: poc es parla —i s'escriu— de Algesires, aquest destí que no només compta amb una interessant història, una increïble localització i un atractiu patrimoni, sinó que a més presumeix de gaudir de un paisatge costaner dels que sorprenen. Dels que sorprenen de debò.
Perquè no cal viatjar fins al nord —encara que molts no ho sàpiguen— per topar amb una costa protagonitzada pels flysch, aquest excepcional fenomen geològic creat fa milions d'anys a partir dels capricis de una terra que va decidir recargolar-se i jugar amb les lleis de la física a la seva manera.
Recórrer un dels paisatges més extraordinaris i singulars de la província de Cadis
Resulta que aquí, al sud, també en tenim, ia més dominen el paisatge del litoral gadità des de l'algesirenca platja de Getares i fins a la veïna Tarifa. Quina millor excusa per llançar-nos a una expedició al sud, que descobrir-los?
**ON LA TERRA ES VA REBEL·LAR **
Bé, doncs comencem pel bàsic: què és això dels flysch? La paraula probablement et soni llunyana, així com a llengua germànica, i sent, tens tota la raó: el seu origen és ni més ni menys que alpí i significa “terrenys que llisquen”.
Es tracta de una successió d'estrats formats per roques més dures i argiles més toves que al llarg de milions d'anys s'han anat sedimentant al fons del mar —a baix les més pesades, a dalt les menys— en un procés conegut com corrents de terbolesa.
Els moviments tectònics de les plaques intercontinentals —sobretot els de la microplaca d'Alborán, situada en aquesta zona— van provocar que totes aquestes seqüències de roques marines s'aixequessin i, com a resultat, adquirissin la posició en què avui, quan la marea està baixa, podem veure-les: en comptes horitzontalment, llueixen de manera vertical.
Far de Punta Carnero
Una manera d'apropar-nos-hi és a través de una atractiva ruta de senderisme de 2,5 quilòmetres que uneix, per la costa algesirenca, el cap de Punta Carnero amb la platja de Getares. Això sí, abans de posar fil a l'agulla és molt important tenir en compte que tan sols es pot fer quan la marea està baixa.
Calçat còmode, una bona ampolla d'aigua, moltes ganes i una mica de perícia en caminar sobre les roques són les úniques eines necessàries per llançar-se a l'aventura: el veritable plaer serà el de caminar sobre el paisatge verge dels flysch i recórrer la pròpia història de la Terra, que aflorarà davant nostre com un llibre obert.
Arrencar al cap de Punta Carnero sempre és bona opció —entra altres coses, perquè finalitzar a Getares compensarà amb escreix—. Des d'ell comencen a contemplar-se restes fòssils estampades a les roques —peixos, antròpodes i cucs—que relaten fets ocorreguts fa milions d'anys.
Avancem i ens fixem en les desenes d'amagatalls i cavitats que es deixen veure entre les roques i que, curiosament, serveixen de lloc perfecte per la vida de gambetes, crancs o lapes. Éssers vius que alhora serveixen d'aliment a totes aquesta gran diversitat de avifauna marina i d'aus migratòries que, en els seus periples entre Àfrica i Europa, troben aquí el seu paradís particular on donar-se el merescut festí.
Búnquer de Getares
Passegem baix el famós far de Punta Carnero, inaugurat el 1874, i gaudim del escarpat litoral algecireny acompanyats del so de les onades i d'unes vistes privilegiades del Marroc, que ens vigila des de l'altra banda de l'Estret —allà, tan a prop—. Poc després, haurem arribat a la destinació.
PARADA I FONDA
Encara que la ruta podria continuar fins i tot una mica més enllà, on comença el Parc del Centenari, el litoral del qual continua deixant entreveure el fenomen geològic davant del port algesirenc —i també algun que un altre búnquer de la Guerra Civil ocult entre la mala herba —, ens plantem en assolir la platja de Getares, que és hora de recobrar energies.
On al segle I a. C. es va trobar la factoria romana de Getarea, avui el que ens trobem és un bon grapat de restaurants, gelateries i pubs, berenars i para-sols de mil colors, a més d'una enorme quantitat d'algecirenys —o “especials”, com se'ls coneix— i forans decidits a practicar la volta i la volta sobre les seves sorres blanques i enganxar-se algun banyet.
Com nosaltres el que preferim més aviat és omplir el pap, ens acomodem a la terrassa del restaurant Cepas, capitanejat per Alberto Taja, argentí establert des de fa més d'una dècada per aquestes llars. Al plat, producte de 10 nodrits, sobretot, pels dos paradisos naturals que els envolten: el millor peix del Parc Natural de l'Estret i fongs d'exquisida qualitat presos del veí Parc Natural de les Alcornocales. El plat triat? Un tataki de tonyina envoltat de cansalada ibèrica acompanyat d´un espectacular assortiment de bolets.
La popular plaça d'Alta d'Algesires
UN PASSEIG PEL CASC HISTÒRIC
I ja que som a Algesires, com quedar-nos únicament a la costa? Així que al cor de la ciutat ens plantem, exactament a la seva popular plaça Alta, lloc de reunió dels algecirenys des dels seus orígens.
De sobte ens adonem que el lloc ens resulta familiar… i ho és! Es tracta de les seves rajoles, inspirades a la plaça d'Espanya de Sevilla. De fet, el seu disseny va ser encarregat a una casa de rajoles de Triana que es va posar fil a l'agulla i va acabar de construir-la el 1930. Una curiositat? A la part del darrere de cadascun dels bancs que envolten la plaça es va decidir col·locar un escut i una corona sobre ells. Quan el 1931 es va declarar la República, es va fer esborrar totes aquestes corones, que encara avui dia es deixen intuir en el dibuix.
A la mateixa plaça, les dues principals esglésies de la ciutat. D'una banda, la que constitueix a més l'edifici dret més antic d'Algesires, la Capella de la Mare de Déu d'Europa, aixecada per la família Dongálevez el 1690. De l'altra, l'Església de La nostra Senyora de la Palma, construïda al segle XVIII. Dissenyada en un estil eclèctic, la façana també compta amb una particularitat: les pedres amb què està construïda es van recuperar de l'antiga muralla medieval d'Algesires i conserven, malgrat els segles, la marca personal que els primitius picapedrers hi van tallar per rebre així el corresponent salari.
Una Algesires molt diferent apareix davant nostre a tan sols 5 minuts de passeig: a el barri de Sant Isidre la ciutat adopta l'aparença de un petit poble de la serra gaditana, encara que històricament es va tractar de un barri militar castrense que, per trobar-se a la zona més alta de la ciutat, va servir de punt clau per la unitat d'escopeters de Getares, una milícia local creada per a la vigilància de les costes i per defensar els ciutadans de possibles atacs pirates.
Un passeig per Algesires?
Aquí haurem de perdre'ns per les costes i els carrerons empedrats, contemplar les parets plenes de flors i xopar-nos en l'ambient castís que es respira a qualsevol de les seves placetes. A la de Sant Isidre, on es troba la capella del mateix nom, un parell de terrasses ens donaran l'oportunitat perfecta per parar i prendre una mica fresquet al sol.
DORMIR ENTRE ESPIES I GENERALS
Algesires no compta amb grans hotels en el seu haver, però sí amb una oferta diversa d'allotjaments com a cases rurals i apartaments turístics. Un dels més cridaners és a la pedania de Pelayo, a 15 minuts del centre. Allí, immers en un bosc de laurisilva, es troba Horta Gran, un complex rural amb més de 7 hectàrees que compta amb cabanes de fusta, un alberg i tres cases, una amb una interessantíssima història.
I és que resulta que aquest peculiar enclavament va jugar un paper fonamental durant la II Guerra Mundial, quan es va crear tota una infraestructura d'espionatge i contraespionatge a la comarca que va fer el lloc famós. Una de les cases d'Huerta Grande, que havia estat construïda el 1927 per un empresari noruec propietari de l'antiga balenera algecirenya, va servir d'amagatall a espies italians. Hi pot haver un lloc més icònic que aquest on passar la nit?
Però si al peculiar de la seva història us unim l'enclavament únic on es troba, abrigat una vegada més pels dos parcs naturals de la zona —el de l'Estret i el dels Alcornocales—, apaga i anem. Perquè de regal, a més, tenim l'extens catàleg d'activitats en natura que ofereixen al complex, on són especialistes en ornitologia. Una manera meravellosa d'acabar el viatge? Descobrint les espècies que, com que són un punt estratègic, es poden observar aquí. En aquest racó del sud molt especial.