Illa de Benguerra, Moçambic
L'Índex de Risc Climàtic Global (IRC) de Germanwatch és una anàlisi anual basada en un dels conjunts de dades més fiables disponibles sobre els impactes dels esdeveniments climàtics extrems i les dades socioeconòmiques associades a ells.
Un dels resultats principals que revela l'IRC 2021 (la setzena edició de l'anàlisi) és que Moçambic, Zimbabwe i les Bahames van ser els països més afectats l'any 2019.
A més, l'IRC a llarg termini, que analitza el període comprès entre el 2000 i el 2019 revela que Puerto Rico, Myanmar i Haití van ser els països més afectats per esdeveniments climàtics extrems en les darreres dues dècades.
Mapa del món amb l'Índex de Risc Climàtic Global per als anys 2000-2019
ELS ESDEVENIMENTS CLIMÀTICS EXTREMS S'HAN COBRAT 475.000 VIDES EN 20 ANYS
Entre el 2000 i el 2019 van morir 475.000 persones com a conseqüència directa de més que 11.000 fenòmens meteorològics extrems i les pèrdues econòmiques van pujar a uns 2,56 bilions de dòlars nord-americans (en Paritats de Poder Adquisitiu).
Puerto Rico (amb un IRC de 7,17), Myanmar (10) i Haití (13,67) han estat identificats com els països més afectats en aquest període de 20 anys, seguits de Filipines, Moçambic i Bahames.
Puerto Rico, Myanmar i Haití segueixen sent els tres països més afectats en els dos darrers decennis, classificació que s'atribueix a les seqüeles de esdeveniments excepcionalment devastadors com l'huracà María a Puerto Rico el 2017 i els huracans Jeanne (2004) i Sandy (2012) a Haití.
Myanmar va ser durament assotat pel cicló Nargis el 2008, que va causar una pèrdua estimada de 140.000 vides, així com pèrdues i danys materials d'aproximadament 2,4 milions de persones.
Moçambic i les Bahames (en cinquè i sisè lloc), també van patir tempestes excepcionalment devastadores. El 2019, el cicló Idai va tocar terra a Moçambic i les Bahames van ser colpejades per l'huracà Dorian.
Podeu veure el rànquing complet dels països més afectats en el període 2000-2019 aquí.
Els deu països més afectats entre el 2000 i el 2019
ELS PAÏSOS MÉS AFECTATS EL 2019
Les tempestes i les conseqüències directes –precipitacions, inundacions i lliscaments de terres– van ser una de les principals causes de pèrdues i danys el 2019.
Dels deu països més afectats el 2019, sis van ser copejats per ciclons tropicals. La ciència recent suggereix que el nombre de ciclons tropicals greus augmentarà amb cada dècim de grau daugment de la temperatura mitjana mundial.
Moçambic, Zimbabwe i les Bahames van ser els països més afectats el 2019, seguits pel Japó, Malawi i Afganistan.
El març de 2019, el poderós cicló tropical Idai va assotar Moçambic, Zimbabwe i Malawi, causant danys catastròfics i una crisi humanitària als tres països.
Idai es va convertir ràpidament en el cicló tropical més mortífer i costós del sud-oest de l'Oceà Índic, i va causar danys econòmics per un valor de 2.200 milions de dòlars. En total, el cicló va afectar tres milions de persones i es va cobrar més de 1.000 vides.
L'huracà Dorian va tocar terra a les Bahames el setembre de 2019 com un huracà de categoria 5, el més fort mai registrat que hagi colpejat la nació insular.
Dorian va aconseguir vents sostinguts de 300 quilòmetres per hora i va causar fortes pluges. 74 persones van resultar mortes. En total, l'huracà va causar danys per valor de 3.400 milions de dòlars i va destruir o va fer malbé 13.000 habitatges.
Mapa de l'IRC el 2019
ELS PAÏSOS EN DESENVOLUPAMENT PRESENTEN MAJOR VULNERABILITAT
Els resultats ressalten la particular vulnerabilitat dels països més pobres als riscos climàtics. Especialment en relació amb la seva capacitat econòmica i població, els països en desenvolupament es veuen molt més afectats per les condicions meteorològiques extremes que els països industrialitzats.
Les pèrdues financeres absolutes són significativament més grans als països rics. No obstant això, als països de baixos ingressos, les morts, la misèria i les amenaces existencials pel clima extrem són molt més probables.
Vuit dels deu països més afectats pels efectes quantificats dels fenòmens meteorològics extrems el 2019 pertanyen a la categoria d'ingressos baixos a mitjos-baixos. La meitat són països menys avançats.
La pandèmia mundial ha reiterat el fet que tant els riscos com la vulnerabilitat són sistèmics i estan interconnectats. Per tant, és important enfortir la capacitat de resistència dels més vulnerables davant dels diferents tipus de risc (climàtic, geofísic, econòmic o relacionat amb la salut).
Els deu països més afectats el 2019
I ESPANYA?
Segons les dades del 2019, Espanya ocupa el lloc 32 del rànquing de l'IRC, pujant sis posicions respecte al 2018 (on ocupava el lloc 38) i quinze respecte al 2017 (on era a la posició número 47).
Espanya es va veure assotada per una sèrie de temporals extrems en l'últim quadrimestre del 2019, que van portar com a conseqüència inundacions i danys rellevants.
En el període 2000-2019, Espanya ocupa el lloc número 29 al rànquing mundial, amb Índex de Risc Climàtic de 46.50.
METODOLOGIA
L'objectiu de l'índex de risc climàtic global de Germanwatch és contextualitzar els debats sobre polítiques climàtiques en curs –especialment les negociacions internacionals sobre el clima– amb impactes reals a nivell mundial durant el darrer any i els darrers 20 anys.
No obstant això; aquest índex no s'ha de confondre amb un sistema de classificació complet de la vulnerabilitat climàtica doncs, per exemple, no pren en compte aspectes com l'augment del nivell del mar, la fosa de les glaceres o mars més àcids i càlids.
Des de Germanwatch, apunten que "l'IRC es basa en dades passades i no s'ha de fer servir per a una projecció lineal d'impactes climàtics futurs". Específicament, no s'han de treure conclusions gaire generals per a les discussions polítiques sobre quin país és el més vulnerable al canvi climàtic.
A més, també assenyalen que “l'ocurrència d'un únic esdeveniment extrem no es pot atribuir fàcilment a un canvi climàtic antropogènic”. Tot i això, també apunten que "el canvi climàtic és un factor d'influència cada cop més important en la probabilitat d'ocurrència d'aquests esdeveniments i la seva intensitat".
L'IRC indica el nivell d'exposició i la vulnerabilitat als fenòmens climàtics extrems que els països han d'entendre com una advertència per estar preparats per a esdeveniments climàtics més freqüents i/o més severs en el futur.
Per tant, el fet de no ser esmentat a l'IRC no vol dir que no es produeixin impactes en aquests països: “a causa de les limitacions de les dades disponibles, en particular les dades comparatives a llarg termini que inclouen dades socioeconòmiques, alguns països molt petits, com ara certs petits estats insulars, no s'inclouen en aquesta anàlisi”.
A més, les dades només reflecteixen els impactes directes (pèrdues directes i morts) de fenòmens meteorològics extrems, mentre que, per exemple, les onades de calor, que són freqüents als països africans, sovint produeixen impactes indirectes molt més forts (per exemple, com a resultat de sequeres i escassetat d'aliments).
Finalment, cal esmentar també que “l'índex no inclou el nombre total de persones afectades (a més dels morts) ja que la comparabilitat de les dades és molt limitada”.
COM ACTUAR?
Després que el procés de política climàtica internacional s'estancara el 2020 a causa de la pandèmia de Covid-19, les expectatives pel que fa als avenços en el debat sobre l'objectiu de finançament a llarg termini i el suport adequat per a l'adaptació i les pèrdues i els danys es troben el 2021 i el 2022.
Segons Germanwatch, aquest procés ha d'aportar: “una decisió sobre la manera com s'han de determinar de manera contínua les necessitats de suport dels països vulnerables en relació amb les pèrdues i els danys futurs; les mesures necessàries per generar i posar a disposició recursos financers per satisfer aquestes necessitats; i l'enfortiment de l'aplicació de mesures per adaptar el canvi climàtic”.