Bibendum compleix 120 anys!
A Espanya se'l coneix com el ninot Michelin, perquè és la imatge del fabricant francès de pneumàtics. La seva imatge rotunda, construïda amb pneumàtics superposats, ha donat nom als 'flotadors' o lorzas dels grassonets, una accepció que recull ja des de fa anys el diccionari de la Reial Acadèmia Espanyola.
Però el seu veritable nom és Bibendum i va néixer a França fa 120 anys. Tot i la seva experiència, és un centenari!, Bibendum és més jove que mai i és la mascota més famosa del món.
El passat 1 d'octubre va recollir a Times Square (Nova York) el títol de 'Icon of the millenium', el premi més important d'aquest sector, lliurat per l'Advertising Week, que agrupa els líders mundials del màrqueting, la publicitat i el branding.
Tot i això, Bibendum ja estava acostumat a rebre reconeixements mundials. Amb el canvi de segle, en ple 2000 va ser seleccionat pel Financial Times com “la millor icona de marca de tots els temps”.
Pòster de 1900
DELS MAPES A L'OSCAR
A tan prestigiosos reconeixements suma que des de 1900 és el símbol dels viatges i la seguretat a la carretera a través dels mapes i les guies turístiques i gastronòmiques més famoses del món, les Guies Michelin.
Bibendum ha protagonitzat còmics, vidrieres, segells, cartells, postals, clauers, pins, calendaris, jocs de cartes i **fins a una rotonda a Jerez de la Frontera, ** a la sortida del circuit en què fa una picada d'ullet als motards de tot el món.
Va aparèixer a Astèrix a Helvècia, en la versió anglesa era un venedor de carretes, i fins i tot va guanyar un Oscar el 2010 amb Logorama un curtmetratge d'animació francès en què era un heroi que lluitava contra un malvat Ronald McDonald.
Sense oblidar que durant dècades ha estat el mascaró de proa de molts camions a tot el món.
Bibendum el 1905, per O'Galop
L'ORIGEN
La història d'aquesta icona immortal va començar un dia de 1894 durant la Exposició Universal de Lió (França) . Aquest dia els germans Edouard i André Michelin, que pocs anys abans havia creat la seva empresa, van mirar amb molta imaginació la pila de pneumàtics que decorava l?entrada del seu estand i van veure un home.
Quatre anys després, el 1898, André va conèixer el dibuixant publicitari Marius Rossillon, que signava les seves obres com a O´Galop. A finals del segle XIX i principis del XX la publicitat utilitzava sempre dibuixos. Aleshores la fotografia estava en bolquers, no permetia gaire creativitat i era molt cara.
O´Galop va aportar la idea, rebutjada per una cervesera de Munic, d´una figura oronda aixecant una gerra de cervesa sota la frase d´Horaci “nunc est Bibendum”, que significa una cosa així com “és temps de beure”. La figura va ser substituïda per la idea dels Michelin, el tors d'un home fet amb pneumàtics apilats, que era blanc perquè en aquella època les gomes es venien embolicades amb un paper d'aquest color.
La idea original dels germans Michelin
La figura s'identificava amb un potentat de finals del segle XIX, els únics que es podien permetre el luxe de tenir un cotxe, amb impertinents i cigars. Avui seria força políticament incorrecte.
L'home Michelin brinda als seus primers pòsters amb una copa plena de vidres trencats i una traducció lliure de la frase d'Horaci: “A la vostra salut. Els pneumàtics Michelin es beuen els obstacles”. Havia nascut una estrella.
La gent va començar a referir-s'hi amb la cridanera paraula llatina que encapçalava el pòster. La confirmació es va produir en un circuit, quan en arribar André Michelin un pilot el va rebre amb el crit “aquí ve Bibendum”.
Bibendum a tota velocitat
L'EVOLUCIÓ
En els anys següents es va seguir utilitzant aquest pòster, amb diferents variacions i amb els nous llançaments de producte de Michelin, però fins a 10 anys després, el 1899, no va aparèixer imprès en un diari.
Bibendum va anar evolucionant mentre els germans Michelin, amb una gran visió comercial ho explotaven al màxim en tota mena de missatges publicitaris, sobrepassant a la marca i convertint-se en el símbol d'un món que es modernitzava ràpidament.
El 1901 apareix el primer dibuix amb cames i el 1910 ja és conegut al món gràcies a la seva presència a totes les curses d'automòbils de l'època.
El 1916 arriba a la publicitat dels Estats Units i als anys 20 deixa de fumar i apareix en moviment. Un Bibendum més estilitzat corre al costat d'un pneumàtic als dibuixos.
Bibendum el 1913
IMATGE GASTRONÒMICA
Als 60 és quan la seva popularitat es dispara i no només perquè en aquella dècada va començar a pujar al frontal dels camions. El 1900, amb l'inici del nou segle, els germans Michelin van començar a editar una sèrie de mapes i guies que repartien entre els seus pocs clients de llavors.
Ser un automobilista a Europa a principis del segle XX era una aventura, més complex que anar ara a l'Himàlaia. Poques i males carreteres, escasses benzineres i tallers recòndits, les guies es van convertir en una imprescindible eina de supervivència perquè a més incloïen punts on menjar o dormir en els intrèpids viatges.
Bibendum va ser la imatge de la primera guia, llançada el 1900 a França i 10 anys després d'Espanya, i ha continuat sent-ho fins ara quan ja n'hi ha 23 edicions anuals.
Als anys 20 les guies Michelin van anar prenent la forma que coneixem avui. Es va establir la valoració dels restaurants per estrelles i es van fixar les normes per premiar els establiments.
Quaranta anys després, amb l'auge dels viatges a la dècada dels 60, les guies es van convertir en un element més dels automòbils. Avui combinen el format en paper amb el digital, però la seva funció continua sent la mateixa… ajudar els automobilistes.
La primera Guia Michelin d'Espanya (1910)