Trujillo, un escenari de ficció tan real com la seva història.
Per superar la depressió que suposa el final de les vacances, el millor és una escapada de cap de setmana, o fins i tot només d'un dia. Us proposem submergir-nos en terres de conqueridors, de naturalesa salvatge, on les llegendes encara semblen creïbles i, per si no n'hi hagués prou, en escenaris de Joc de Trons.
El **viatge entre les localitats cacereñas de Trujillo i Guadalupe** és una excel·lent alternativa perquè combina trams de carretera rectes, amb suaus desnivells i zones de muntanya per als amants d´una conducció més estimulant. Una ruta de poc més d'una hora, uns 78 quilòmetres, que ens permet aturar-nos als racons més interessants, fer un dinar amb calma i tornar al nostre destí o al punt de partida.
Pots anomenar-lo el castell de Trujillo o Roca Casterly, la casa dels Lannister a Joc de Trons.
Trujillo, el lloc que hem pres com a sortida té bones comunicacions. És a 48 quilòmetres de Càceres (cosa que ens permetrà ampliar l'excursió si tenim temps) per l'autovia A-58; l'A-5 ho connecta amb Madrid i des del nord s'arriba per la Ruta de la Plata, l'A-66.
DELS ROMANS ALS LANNISTER
Trujillo mereix per si mateixa una passejada amb calma perquè ha sabut mantenir la seva essència medieval i palatina a tots els racons en perfecta harmonia amb el segle XXI. La part antiga és viva i activa, amb cases particulars, negocis, terrasses i restaurants.
La localitat està coronada per un castell espectacular amb les muralles perfectament conservades. Va ser campament romà, alçava àrab, castell cristià i, des de fa uns anys, Roca Casterly, la casa dels Lannister a Joc de Trons. Aquí es van rodar algunes de les escenes de la darrera temporada (ara com ara) d'aquesta sèrie i els llocs són perfectament identificables.
A més, la plaça major és una de les més grans i boniques d'Espanya, envoltada de palaus, porxos i de l'elegant església de Sant Martí. A la plaça on a l'Edat Mitjana se celebraven justes i mercats rar és el cap de setmana que no acull algun esdeveniment, com la Fira Nacional del Formatge que se celebra cada any coincidint amb el pont de l'1 de maig. Les coques del Casar i de la Serena són algunes de les especialitats gastronòmiques de la localitat, amb els embotits, la carn de Retinto i, per descomptat, les molles.
A la Fira Nacional del Formatge destaquen les coques del Casar i de la Serena com a especialitats locals.
UN PISSARRO NEOYORQUÍ
Vigilant la plaça, el trujillano més il·lustre, Francisco Pizarro, conqueridor de l'Imperi Inca. La monumental escultura en bronze del soldat a cavall i tocat amb una gorra de plomes és, curiosament, també americana, nord-americana, concretament de Nova York. És una obra de l'escultor i jugador de pol nord-americà Charles Cary Rumsey, donada per la seva dona a la ciutat el 1927. Hi ha escultures similars a Lima, on va morir Pizarro, ia Búfalo, on va néixer Rumsey.
Després de l'estela de Pizarro, molts trujillanos (nobles, cavallers, aventurers o simples camperols) van viatjar al Nou Món a buscar aventures i, sobretot, or. Aquest és el motiu pel qual el nom d'aquesta localitat i de moltes de les que l'envolten es pot trobar també a Colòmbia, Argentina, Perú, Bolívia, Xile, Puerto Rico… Però també el que va embellir Trujillo, perquè els que van tornar (no Pizarro, qui va morir a Lima) van construir amb l'or que portaven palaus, casalots i esglésies.
A la plaça de Trujillo abans se celebraven justes; avui la Fira Nacional del Formatge.
Sortim de Trujillo cap al sud per la carretera EX 208. La direcció a Guadalupe està ben senyalitzada, al costat de Zorita, una localitat que està a mig camí i, alerta, no té res a veure amb la de la central nuclear del mateix nom.
Als primers quilòmetres la carretera es desplega suaument, seguint l'orografia del terreny en un paisatge de deveses esquitxades d'enormes pedres de granit, on passegen els pardals o les vaques retintes. Les rectes i les suaus corbes se succeeixen mentre deixem a l'esquerra Madroñera ia la dreta el Pagament de San Clemente, on tenien els casals d'estiu els nobles de Trujillo i on es poden veure encara antics cups per fer vi o oli ara convertits en cases de camp.
Les deveses de cacera són idíl·liques pastures esquitxades d'alzines i altres espècies d'arbres.
VOLTORS LLEONATS
Després de travessar les localitats d'Herguijuela i Conquesta de la Serra (que encara que està en un pla deu el seu nom a mirar cap a la Serra de la Penya) , una llarga recta ens porta fins a Zorita. En aquesta localitat podem fer un alt per apropar-nos al Mirador de la Penya, una ruta de senderisme que puja fins a més de 500 metres amb l'al·licient de poder veure voltors comuns.
A partir de Zorita la carretera s'anomena EX 102 però no cal prendre cap encreuament ni desviació. El següent tram són 18 quilòmetres, amb els muntanyes de la Serra de la Penya a l'esquerra, deveses a la dreta i aus sobrevolant a l'horitzó fins a Logrosan.
En aquesta localitat un senyal en una rotonda ens indica que estem en un dels camins que porten al monestir de Guadalupe, que data del 1337. Al segle XIV es va convertir en un centre de pelegrinatge, però els camins que recorrien els pelegrins de l'època els ha esborrat el temps i la memòria.
SERRES I DESFILADERS
La vegetació canvia, les alzines comencen a compartir l'espai amb les figueres de moro i sobre el quilòmetre 50 notem que la carretera es comença a fer més recargolada, amb corbes enllaçades mentre ascendim. Tot i això, durant tot el viatge la carretera és ampla, amb un bon asfalt i en alguns trams amb el carril de pujada desdoblat que facilita avançar els vehicles més lents.
Entrem a zona de serra, apareixen els primers pins i entrem a Cañamero, el punt més perillós de la ruta. La carretera travessa el poble sense compassió convertida al carrer d'una localitat populosa. La creuen passos de zebra, té vehicles aparcats amb doble fila i vianants que caminen per l'asfalt. Molta cura en aquesta travessia i mil ulls al que pot passar a l'entorn, darrere una joguina arriba un nen.
Just en sortir del poble la carretera travessa el congost del riu Ruecas, encaixonat entre les parets de roca de les muntanyes i amb el riu a la dreta. El paisatge és espectacular amb pins i pollancres.
En aquest punt hi ha una altra ruta de senderisme perfectament senyalitzada que **ens porta a descobrir pintures rupestres** i una orografia impressionant. Atenció a l'entrada a Guadalupe. Hi ha diferents indicacions que poden confondre. La localitat s'erigeix sobre el cim d'un turó, cosa que significa que tot són costes. Es pot circular per tot el municipi però no és fàcil i encara menys aparcar, així que la nostra recomanació és deixar el vehicle, sobretot si és de quatre rodes, en un dels aparcaments dels afores i visitar-la a peu.
DINAR DIVÍ
L'origen de tot això es remunta a finals del segle XIII quan un pastor va trobar en aquest punt una imatge, gràcies a unes aparicions miraculoses. La imatge és negra, com altres que es veneren a la zona, per exemple a Madroñera. La seva homònima de Mèxic té el seu origen en unes aparicions locals i, encara que també és bruna, els seus trets són mestissos. En tots dos casos sembla que els santuaris es van construir sobre llocs de tradicions més antigues.
El resultat al Guadalupe espanyol de Càceres és un impressionant monestir, declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco el 1993. La seva arquitectura és una harmoniosa barreja de diferents estils (romànic, gòtic, mudèjar, barroc…) , luxosos i sobris, que ho fa encara més atractiu i perfecte decorat per a qualsevol escena de Joc de Trons. Està decorat amb obres del Greco, Goya, Zurbarán, Lucas Jordán… El monestir té una hostatgeria i un restaurant ubicat a un claustre d'estil mudèjar on es menja bé i amb encant. Com a alternativa, al davant hi ha el Parador.
Les habitacions de l'Hospederia del Reial Monestir de Santa Maria de Guadalupe donen al claustre gòtic del s. XVI.
LECTURES AMBIENTADES
Una bona recomanació per a aquesta ruta és la lectura, o relectura, de la saga Cançó de foc i gel, de George R. Martin. L´ambientació de l´entorn no podria ser més adequada. I així també escalfem motors davant la darrera temporada de la sèrie per a la qual ja queda menys temps...
Típic carrer medieval a Guadalupe, Càceres.