L'impressionant paisatge de vinyes de La Rioja
** La Rioja ** és terra de grans vins i espectaculars cellers, però aquesta zona va ser durant l'Edat Mitjana centre d'un món poblat de llegendes. La més famosa gaudeix encara ara de molt bona salut: ** el Camí de Sant Jaume. **
El nostre viatge arrenca a Haro, la capital cellerera d'una zona vinícola que avui és una de les més importants del món. Al barri de l'Estació , pots auto regalar-te aquests set actes de wine love.
A finals del segle XIX una plaga de fil·loxera va arrasar les vinyes franceses i els de La Rioja van aprofitar l'oportunitat per exportar els seus excel·lents vins i raïms al país veí aprofitant el naixent ferrocarril, segons expliquen els seus cellerers locals. Des de llavors ha aconseguit convertir-se en una de les regions més riques del país.
El nostre viatge arrenca a les colorides vinyes de Haro
El nucli antic d'Haro té tot l'encant d'una ciutat pròspera de províncies del segle passat, però amb tots els avantatges del segle XXI, inclosa la qualitat de vida.
El seu cor és la Plaça de la Pau, on treuen el cap les galeries dels habitatges i l'Ajuntament. El carrer de Sant Tomàs, que desemboca a la plaça, concentra els restaurants i tavernes més populars.
La gastronomia de la zona no desentona amb els vins. Les hortes de la ribera de l'Ebre aporten j udies, pebrots, tomàquets, faves, carxofes o pèsols; les serres, caça i carns i els rius, truites.
El plat tradicional, que feien els veremadors per reposar forces, les patates amb xoriço ('a la riojana') , se sumen a els pebrots farcits, les costelletes rostides en sarments, les verdures estofades o les mongetes amb guatlla.
La Plaça de la Pau i el carrer Sant Tomàs concentren els restaurants i tavernes més populars d'Haro
Bé alimentats ens posem en ruta per la N-232 en direcció a Logronyo, capital de la comunitat autònoma, i que pot servir de punt d'arrencada per als que vénen de l'est de la península.
En paral·lel a la carretera nacional, que ve des de Pancorbo, la sortida de l'AP1, es desplega l'AP-68, però la carretera ens permet gaudir més de la conducció i de un entorn que aquests mesos, segons l'escriptor Bernardo Atxaga, sembla un paisatge de la Toscana. Tot i que a l'hivern és més aviat basc, gris i nebulós.
BRIONS, TALAIA MEDIEVAL
A més ens podem desviar per visitar algun dels cellers que hi ha sobre el camí o pobles curiosos com Brions, a 13 km d'Haro, una talaia medieval a 80 metres d'alçada sobre l'Ebre i les enormes extensions de vinyes. Tot i la seva espectacular arquitectura, aquesta és una de les localitats menys conegudes de la Rioja.
Des d'aquí es pot veure perfectament la veïna El Cec, al costat però a Euskadi, ia l'entrada de la Plaça d'Espanya conserva **la curiosa Botica de Rabal, ** amb la decoració, utensilis i flascons de la primitiva farmàcia, fundada a l'últim terç del segle XIX.
Els carrers de Briones, una talaia medieval a 80 metres d'alçada sobre l'Ebre
Després de passar Cendrer, prenem la LR 211 cap al nord per visitar **El Cec (o Eltziego)** a només 6 km de la N-232 però ja a la província d'Àlaba. Per arribar-hi cal creuar el riu Ebre, frontera natural de les dues comunitats autònomes.
La petita localitat es va veure revolucionada fa uns anys quan els Cellers Hereus del Marquès de Riscal li van encarregar al famós arquitecte nord-americà Frank Gehry la construcció de la nova seu social.
L'artífex del Museu Guggenheim de Bilbao ** es va prendre el projecte amb tant d'entusiasme que el va supervisar ell mateix i es va fer un expert en els vins de Rioja.
El resultat és un espectacular hotel-celler recobert de planxes ondulades de titani en colors vermell, or i acer.
Aquest singular edifici va canviar la fesomia del paisatge i va inaugurar la tendència de crear als cellers hotels i restaurants de luxe amb arquitectures rupturistes.
Els Cellers Marquès de Riscal, de l'arquitecte Frank Gehry
Tornem a la carretera ia Logronyo prenem la LR 345 en direcció sud per arribar a Clavijo, als contraforts nord de la Serra de Cameros, que és la frontera amb la província de Sòria.
A uns 28 km de la capital de La Rioja, aquesta localitat és una visita obligada perquè aquí va néixer el Camí de Sant Jaume.
Segons la llegenda, en aquest lloc hi va haver una cruenta batalla entre cristians i musulmans l'any 850, la Batalla de Clavijo, en què l'apòstol Jaume, vingut de no se sap on, va aparèixer muntat en un cavall blanc i repartint mandobles entre els enemics dels cristians.
D'aquesta llegenda, la primera referència a la presència de l'apòstol a la Península, sorgeix la fama de “matamoros” de Santiago i posa en marxa, amb el suport dels monjos francesos de Cluny, la gran operació publicitària del Camí per a visitar la tomba del Sant, que va acabar enterrat (també segons la llegenda) als confins del món conegut, a Galícia.
El Camí actual passa per la Rioja una mica més al nord, però molts pelegrins que coneixen la història es desvien fins a aquest punt mític.
Vistes des del castell de Clavijo
A Clavijo queden dretes les restes d'un impressionant castell-fortalesa d'origen àrab, però amb afegits cristians dels segles XII i XIII. La ubicació i l'orografia no deixen dubte que la fortalesa va tenir un paper destacat durant segles a la defensa de la vall de l'Ebre.
Des de Clavijo tornem cap al nord per les carreteres LR 255 i 137 cap a Navarret. Els contraforts de la Serra ens ofereixen un recorregut amb corbes suaus, vorejant el riu Iregua, que baixa encaixonada creant una vall agresta, flanquejat per parets rocoses, autèntiques defenses naturals.
La vegetació de faigs, alzines, pins, brucs i pollancres substitueix les vinyes. És un tram perfecte per fer en aquesta època en un descapotable o amb moto.
Navarrete ens situa a la A12, coneguda com l'autovia del Camí de Sant Jaume, que arrenca a Pont la Reina. El poble mereix una passejada amb calma pels seus estrets carrerons, amb porxos sustentats per bigues de fusta, on són constants les referències del Camí i et creues onades de pelegrins.
Sobre la façana de la Parròquia de Santa Maria, a la Plaça Major, destaca una fletxa groga, la indicació més segura per als que es dirigeixen a Compostel·la.
Clavijo amb el seu impressionant castell àrab
ELS MIRACLES DE DIUMENGE
Per l'A12 a 22 km arribem a Sant Diumenge de la Calçada, una de les etapes més emblemàtiques del Camí de Sant Jaume, que travessa el centre del poble d'est a oest.
Al nom d'aquesta població es confonen la història i la llegenda. Sembla que va ser un ermità, de nom Domingo, el primer que es va assentar en aquest lloc, el 1074, i va construir un hospital de pelegrins, quan l?operació de màrqueting d?aquesta primera ruta turística del món ja l?havia posat de moda.
El següent va ser una calçada, un temple i un pont sobre el riu Oja. I com que Domingo era molt emprenedor va acabar fent una altra calçada per comunicar, a través de les muntanyes d'Oca, els regnes de Castella i Navarra. D'aquest camí se'n van beneficiar els pelegrins però també els comerciants i els reis, que la van fer servir per a les seves guerres.
El galliner gòtic de la catedral de Sant Domènec de la Calçada
Avui Santo Domingo és un poble amb poques diversions i molts monuments que segueix bolcat al Camí de Sant Jaume.
La catedral, amb torre barroca exempta mereix una visita, encara que només sigui per veure la parella d'aus que es crien, en una gàbia de luxe, al costat del sepulcre de Domingo, ara Santo Domingo.
La presència d'aquestes aus també és el resultat d'un miracle. Dos pollastres rostits i cruixents van cobrar vida i es van posar a cantar per confirmar la innocència d'un pelegrí, acusat per una dona despechada, d'un robatori que no havia comès. Notícies de l'època de tint masclista… però són del segle XI.
LLIBRES DE VIATGE
Les vinyes de La Rioja han tingut poca producció literària, excepte potser Els fills de la vinya de Carlos Clavijo, encara que sí una bona sèrie de televisió, Gran Reserva, versió espanyola de Falcon Crest.
Però el Camí de Sant Jaume dóna per a una enciclopèdia. Imprescindibles són Peregrinatio i Iacobus de Matilde Asensio i, per descomptat, la primera novel·la de Paulo Coelho, El pelegrí de Compostel·la, en què explica el viatge que va fer el 1986.
El Camí: un viatge espiritual de l'actriu nord-americana Shirley MacLaine és un dels responsables que ara hi hagi tants nord-americans al Camí de Sant Jaume.
Haro, La Rioja