Vista panoràmica de Mònaco
En els primers anys del segle XX, quan les curses d'automòbils eren cosa dels gentleman drivers, és a dir, dels únics que es podien comprar un cotxe, la majoria dels circuits eren urbans.
Els carrers de **Madrid, Barcelona, L'Havana, Buenos Aires, Le Mans o Monza** eren la pista on aquells intrèpids pilots es jugaven la vida cada diumenge.
Només un dels històrics circuits urbans de la Fórmula 1 sobreviu en actiu, el de Mònaco (Montecarlo). Els monoplaces rugeixen pels estrets carrers del centre del principat, on la resta de l'any es poden veure encallats als Rolls Royce, Ferrari, Bentley o Maserati dels acabalats residents d'aquest minúscul país.
Stirling Moss conduint el Maserati 250F el 1956
L'origen d'aquest Gran Premi es remunta al 1929 i va ser una iniciativa de l'Automobile Club de Monaco i del seu comissari general, Anthony Noghés.
El primer intent va ser rebutjat pel que ara es coneix com a Federació Internacional d'Automobilisme (FIA) perquè van presentar una carrera que sortia del petit territori, així que es van muntar un circuit aprofitant literalment els carrers de l?única ciutat del país, Mònaco.
El que llavors podia tenir certa gràcia perquè el primer guanyador, un Bugatti, va córrer una velocitat mitjana de 80 km/h, avui és un espectacle únic on es barregen el glamour, el luxe i la Costa Blava amb la velocitat i l'olor de frens i goma cremada.
Tradicionalment el Gran Premi de Mònaco de F1 se celebrava el dia de l'Ascensió, al maig, però darrerament per motius logístics i de calendari es corre en una data propera a aquesta celebració. Aquest any serà del 24, 26 i 27.
El desaparegut Ayrton Senna conduint al circuit urbà de Mònaco
UNA CARRERA PECULIAR
Aquest Gran Premi és ple de peculiaritats, per exemple, els entrenaments lliures es fan dijous, en lloc de divendres i la carreta té només 270 km, en lloc dels 300 habituals.
I els organitzadors no paguen un cànon per formar part del Campionat Mundial, en teoria pel seu caràcter històric (Mònaco acull ininterrompudament la F1 des de 1955), però possiblement també imflueixen les bones condicions fiscals que ofereix el Principat a molts dels protagonistes del Circ de la F1.
També va ser on per primera vegada, el 1933, l'ordre de la graella de sortida es va establir pels temps de la classificació. Que fins aleshores es feia per sorteig. Té la corba més lenta del campionat, es gestiona a 50 km/h, que es diu corba Loews, encara que és davant de l'hotel Faimont.
Aquest és el darrer gir abans d'entrar al túnel que té a sobre l'hotel. I potser el més destacat és que els avançaments són gairebé impossibles.
Tots els anys parells se celebra també uns dies abans el Gran Prix de Monaco Historique, aquest any serà de l'11 al 13 de maig. Una prova en què hi participen vehicles històrics en diferents categories i que serveix per testar que tot està perfecte per a la F1.
La corba Loews és la més lenta del campionat i es gestiona a 50 km/h
TRANSFORMACIÓ URBANA
Mònaco pateix una transformació radical per al Gran Premi. Els carrers es flanquegen amb tanques i barreres de seguretat, es tallen les vies que desemboquen al circuit, es munten grades i tots els preus pugen fins a l'estratosfera.
La línia de sortida, la meta i la recta principal està sobre el Boulevar Albert I, davant del port antic, o Port Hercule, on els dies de la cursa estan amarrats els iots més luxosos del món perquè des d'ells es pot veure una part del recorregut.
En aquest bulevard es col·loquen també els boxes i el podi, però com que és una via estreta i no hi ha espai més que per col·locar-ho tot en línia, el guanyador ha de donar una carrereta per arribar a recollir el premi.
Iattes vs. Grada al Gran Premi de Mònaco
Si volem reproduir el recorregut de la cursa hem de fer una corba per sobre de Santa Devota, una petita capella sota una penya que acull la patrona del Principat. En aquest revolt alguns anys s'han registrat accidents aparatosos.
Molt a prop d'aquí, sobre la Rue Grimaldi hi ha la botiga oficial de l'Automobile Club de Monaco, visita imprescindible per als amants de l'automòbil i al número 15 de la mateixa rue, la Boutique Formule 1, especialitzada en miniatures de cotxes.
El Casino de Mònaco, on hi ha la corba Massenet
FINS AL CASINO
El circuit puja després per l'Avenue d'Ostende i l'Avenue de Monte Carlo cap a la plaça del Casino, on cal traçar la corba Massenet que es fa donant gas a fons i amb els cotxes fregant els guarda-rails.
Aquí a prop hi ha les botigues de les marques més luxoses, als Jardins del Casino, davant un balcó que mira al mar. Després d'un parell de girs per vorejar la plaça, ens enfrontem al revolt del Fairmont en pujada, una forquilla difícil de traçar.
Un parell de corbes més i entrem al túnel que amb un suau descens ens porta fins al port. El Quai des Etats Unis voreja el mar i la zona d'amarradors, esquivant la piscina municipal, que ha robat el seu espai al mar i gira bruscament a la dreta per tornar a afrontar la recta principal.
Els pilots de F1 fan aquest recorregut 78 vegades i arriben a una velocitat punta de fins 295 km/h.
René Dreyfus al volant del Maserati
Pujades, baixades, corbes tancades i unes vistes espectaculars marquen el camí per als que no estem pressionats per la velocitat. Al llarg de tot el recorregut es poden veure a l'asfalt els buits per plantar els pals de les tanques que acoten els que es converteix en pista els dies de curses.
Fora de la temporada de curses, al gener se celebra també a Ral·li de Monte-Carlo, durant el qual l'oferta hotelera se situa a preus més raonables.
A Mònaco hi ha multitud d'hotels per a tots els gustos, però dues bones recomanacions poden ser el Columbus Monte-Carlo, que el 2001 va inaugurar el pilot de F1 David Coulthard i que té unes impressionants vistes, o el Monte-Carlo Bay Hotel, també davant del mar i amb una enorme piscina amb fons de sorra blanca perquè en aquest petit país tampoc no hi ha platges.
Michael Schumacher al volants del monoplaça de Fórmula 1
LITERATURA A 300 KM/H
Jo Mato, del multifacètic autor italià Giorgio Faletti, arrenca amb uns assassinats al Gran Premi de F1 de Montecarlo i es desenvolupa amb una trepidant investigació a Mònaco i els seus voltants.
Viatge al centre de la Fórmula 1, de Carlos Miquel, és una col·lecció d'anècdotes per als apassionats i els curiosos i en Grand Prix El Corredor, de Hans Ruesch, que va ser pilot dels anys 30 als 50 del segle XX, un pilot explica la seva vida a l'època quan tota la F1 es competia en circuits urbans.
Ho pots recórrer tot l'any (excepte els dies de carrera)
¡El mar i l'asfalt t'esperen a Montecarlo!