"L'expectació és enorme, però no sabem com s'acabarà. Ho sabrem quan un matí ens despertem i vegem el mural de Banksy . O no”. L'autor d'aquesta postmoderna i viral carta als Reis Mags és Eduardo Hermida . I si algú mereix ser escoltat per l'esquiu artista britànic és ell: aquest pintor de Ferrol va posar en marxa el 2008 un projecte que ha fet que el món es fixi al no tan deprimit barri de Canido.
Parlem, és clar, de les **menines amb Canido**. "Aquest barri havia estat molt castigat per la crisi dels 80, per això vaig començar a pintar les façanes de les cases abandonades. Va començar a venir gent a tafanejar i va anar fent-se famós. El primer cap de setmana de setembre de 2008 vaig avisar altres amics pintors, escultors, músics... Ens hem ajuntat més de 200 artistes per intervenir el barri . I ho repetim cada any”, ens explica Hermida.
En realitat, i l festival ha sobrepassat les fronteres del que és artístic i és tot un exemple de regeneració urbana. Les escoles s'hi apunten, s'han aixecat noves construccions i es rehabiliten les antigues gràcies a un reclam brutal. "Amb tots aquests murals hem amagat la tristesa que transmetien les parets". Només falta una cosa...
Quan Estrella Galícia es va fixar al Festival, va començar una campanya sense precedents: murals a Bristol i Londres i anuncis als mitjans italians, britànics i francesos més importants llançaven una petició: que Banksy pinti la seva versió de Las Meninas. Hi ha una paret en blanc esperant-la.