São Lourenço do Barrocal
Res no ha hagut de canviar per canviar-ho tot a São Lourenço do Barrocal, on la nova hospitalitat va arribar amb els deures fets: distància social n'hi ha de sobres gràcies a les gairebé 800 hectàrees de la finca –que compleix 200 anys en mans de la família Uva–, el solemne interiorisme de les seves suites i cottages –gairebé monacal i amb el segell impecable d'Anahory Almeida– es manté impol·lut, i els moments gastronòmics es comparteixen gairebé sempre a l'aire lliure gràcies a l'assolellat cel alentijà.
Fa unes setmanes vam tornar per comprovar-ho i, després d'una nit de son profund i un despertar empès pel cant dels ocells que voletegen per aquí –hi ha més de 75 espècies–, confirmem que l'esmorzar continua sent d'aquells que tant de bo duressin tot el matí; tota la vida.
Servit a manera de continental i ja sense bufet, a la taula arriba un cistell de pa alentejano de sègol i blat, croissants amb i sense llavors, galetes casolanes i brioixeria regional del dia.
A això suma-li mantega, melmelada casolana, mel de Monsaraz, formatges fresc i sec de cabra i embotits de la zona, a més de fruita de temporada, alvocat amb llimona, sucs naturals, iogurts artesans i cafès, tes i xocolates.
Els ous en totes les seves possibilitats, les verdures saltejades, les torrades –ai, les torrades–, el tomàquet rostit amb vinagreta, el porridge i els pancakes segueixen a la carta perquè l'assumpte s'allargui, com dèiem, sense mesura. I després, passeja. Hi ha temps de sobres.
Els esmorzars a São Lourenço do Barrocal