La KoffeeCleta de Yoli: cafè itinerant (i una filosofia de vida)
“Tot passa per alguna cosa”. És el que Yolanda Díaz recalca diverses vegades durant la conversa. “Necessitem alegria, més actitud i creure en allò que fem”. Una filosofia de vida que Yoli porta cada matí als carrers de Aínsa , un poble al Pirineu aragonès on l'estiu passat va començar a circular el seu gran orgull: **La KoffeeCleta! Una bicicleta camperitzada que inclou un carretó amb cafè d'especialitat i bombons. **
L'origen del projecte? Un gat cambodjà.
LES CRÒNIQUES DE LA DRAGONA
Natural de Ferrol, Yolanda Díaz és una apassionada de l'aventura, els viatges, però, especialment, el ciclisme. N'és una prova el premi com guanyadora al Campionat d'Enduro d'Aragó 2019. Aleshores, la seva bicicleta “La Dragona” ja existia. Però no ens avancem.
Lligada a l'hostaleria des de la seva joventut, Yoli havia treballat a refugis dels Pirineus ia estacions d'esquí, a restaurants i apartaments turístics. Fins que va sorgir la idea d?un food truck. “Una amiga i jo vam pensar a muntar-lo, però dos ajuntaments ens ho van fer enrere”, explica Yoli a Traveler.es. **El projecte va quedar encallat un temps i llavors va arribar el seu viatge. El viatge, més aviat. **
A lloms de la bicicleta “La Dragona”, Yoli va recórrer entre novembre del 2019 i febrer del 2020 Laos, Vietnam i Cambodja. “M'agrada viatjar de manera independent. Van intentar que fos sponsor d'alguna marca amb una altra bicicleta, però la meva Dragona és la meva gran companya de viatge. He plorat massa vegades sobre ella”.
Acollida a cases locals durant gran part dels seus viatges, Yoli es considera fan de l'estil de vida street food de la cultura oriental, arrel del projecte de La KoffeeCleta: “A països del sud-est asiàtic com Laos et despertes i no et prepares l'esmorzar a la cuina. El local que m'acollia sortia a la cistella a comprar-lo i jo li demanava un khao pun per a mi també. És un altre concepte de restauració.”
Tot i això, poc podia imaginar la nostra protagonista el que passaria en arribar a la frontera entre Laos i Cambodja. Una nit a la ciutat de Stung Treng, Yoli va rebre la mossegada d'un gat que la va portar, entre trucades d'assegurances, hospitals i injeccions antiràbiques, a suspendre el viatge amb bicicleta i tenir temps per pensar-hi.
“Tot passa per alguna cosa, i aquest gat en va ser el motiu”. Va ser llavors, en algun lloc de Vientiane a les 5 del matí, quan va néixer el concepte d'un híbrid de bicicleta i food truck: “Ho vaig veure clar, era molt meu.”
Recolzada en les seves idees, dissenys (i una mica d'ajuda de Pinterest, reconeix), va començar a construir el futur. “Tenia opcions A, B, C, D i E: La CrepeCleta, GelatCleta, FoodieCleta, ConoCleta i la KoffeeCleta”. Tot i això, **en tornar a Espanya els requisits de l'ajuntament li van deixar una única opció: La KoffeeCleta! **
Gràcies a l'ajuda d'una amiga fustera, la Yoli va afegir a una bicicleta una cuina amb dos focs i una nevera: “És important tenir en compte quin tipus de negoci es busca, ja que la bicicleta és la base de tot. És el teu obrador i el teu punt d'emmagatzematge, per la qual cosa cal ser molt conscient de l'espai”.
Després d'un repàs de totes les normes de sanitat i bones dosis d'optimisme, Yoli es va llançar a l'aventura disposada a convertir qualsevol matí en una nova oportunitat.
SENSE AFORAMENTS LIMITATS
8 del matí a Aínsa. Els veïns semblen preparats. I en algun moment, sona Vull cafè de Rosa Morena, la simfonia dels anys setanta que anuncia l'arribada de Yoli amb el seu KoffeeCleta. A bord del seu projecte, emana la calidesa de qui persegueix els somnis i un cafè d'especialitat calentet acompanyat de galetes o bescuits.
“Ara estic amb cafè brasiler i etíop dels nois de Sant Jordi Cooffee Roosters, a Saragossa, uns cracs! Allò nostre va ser amor a primera vista. Al principi, l'opció més comuna era fer servir màquines d'espresso, però per prendre un espresso els clients van directament al bar. Quan em vaig decidir pel cafè de filtre em van dir que estava boja”.
A més, com a bona gallega no falta el licor cafè i les últimes setmanes ofereix packs d'esmorzar a domicili. Per a l'estiu, reserva propostes de llimonades i aigües saboritzades.
Yoli reconeix que li agradaria oferir una carta més àmplia, però troba certes limitacions. “Vull seguir aprenent i molta gent m'ha suggerit que afegeixi més plats i propostes, però sóc el que sóc: una tia que ven cafè en una bicicleta”, assegura. “També em vaig plantejar portar cafè als 26 pobles del municipi però, són 170 quilos de KoffeeCleta!”.
Al seu èxit, no li han faltat trucades amb intenció de franquícia. “Ho vaig pensar, però valoro moltíssim el meu temps, i el meu KoffeeCleta em dóna per viure i seguir viatjant, no necessito més”.
Un model de negoci inspirador, especialment en uns temps en què l'hostaleria no passa pel millor moment i la crisi sanitària obliga a agafar nous rumbs. Yoli no té aforaments limitats, però tampoc límits sempre que s'adapti a les mesures sanitàries. I optimisme i alegria, d'aquella que tanta falta fa aquests dies.
“Aquest Nadal em vaig posar una gorra d'elf i un collaret de boles. De vegades l'embolic marró” , diu rient. Això sí, té clar que la seva intenció és continuar treballant a l'aire lliure i això de tornar a un espai tancat, ni de lluny de moment. Encara que faci fred.
Aquests dies passats de nevades, Yoli ha optat per la seva arma secreta: La MiniKoffeeCleta, una bicicleta que estira un carret camperitzat, més adaptable a les carreteres gelades i possible esbós de futures aventures. “Segueixo pensant en nous projectes, a formar-me com a barista, a millorar les meves bicicletes i, per descomptat, a seguir viatjant amb la meva Dragona”.
El següent pas serà potenciar la idea de portar aquesta MiniKoffeeCleta pel sud d'Espanya. Però encara no el preocupa. Yoli ja té preparades les opcions A, B, C, D i E.