El carrer Götgatan, un dels més llargs del centre d'Estocolm, després de la intervenció de 'Street Moves'
Com serà la ciutat del futur? Són molts els plantejaments i els projectes urbanístics que intenten donar una resposta a aquesta pregunta.
Serà com el model de ciutat de 15 minuts pel qual advoca París? O com The Line, la ciutat amb zero cotxes, zero carreteres i zero emissions de carboni que es farà realitat a l'Aràbia Saudita?
El que és clar és que les smart cities estan cada cop més a prop i molts països ja estan fent passos en direcció cap a elles, amb la sostenibilitat i el component local com a requisits indispensables per fer realitat una revolució a la vida urbana tal com la coneixem.
Suècia ha anat fins i tot més enllà, i ha proposat un gir 'hiperlocal': la ciutat d'un minut. El projecte, batejat com Street Moves , permet als ciutadans convertir-se en co-arquitectes i redissenyar els seus propis carrers.
Carrer Götgatan, Estocolm
DE QUINZE...
El model de 'ciutat de 15 minuts' és el nom del projecte de Carlos Moreno, urbanista i catedràtic a la Universitat de la Sorbona de París.
Aquesta 'ciutat del quart d'hora' advoca per la planificació urbana a nivell de veïnat, en el qual els seus residents podrien trobar tot el necessari a quinze minuts a peu o amb bicicleta de casa seva (col·legi, treball, centre de salut, botigues, centres culturals...).
D'aquesta manera disminuirien molts desplaçaments, cosa que seria beneficiosa per al medi ambient. L'alcaldessa de París, Anne Hidalgo, ha assumit el repte de portar-la a la pràctica com un pla per a la recuperació post-Covid de la capital francesa.
… A UN
Amb Street Moves, Suècia planteja un model encara més ambiciós, la ciutat d?un minut, en un pla pilotat per Vinnova (l'Agència Governamental Sueca per a Sistemes d'Innovació) i el think tank (o grup d'experts) de disseny de ArkDes , el Centre Suec d'Arquitectura i Disseny.
Així, mentre que París i València aposten per un radi de quinze minuts o Barcelona pels blocs de nou pomes, Suècia proposa a les ciutats un nivell de carrer únic, parant atenció a “l'espai fora de la porta de casa i al dels veïns adjacents i oposats”, explica Dan Hill, director de disseny estratègic de Vinnova.
“La ciutat d'un minut s'enfoca al paisatge urbà immediat, explorant models per codissenyar, cuidar i mantenir el carrer unit, i així canviar sistemes i cultures al voltant de la mobilitat, la biodiversitat, la cultura, la convivència, etc”, comenta Hill.
Hill considera el carrer com la unitat bàsica de la ciutat: "tots els sistemes convergeixen al carrer, tota la cultura s'hi desenvolupa, d'una manera o altra", afirma.
Carrer Hälsingegatan, Estocolm
EL CARRER COM A CENTRE DE VIDA
Com explica Dan Hill, es tracta de canviar els paradigmes que sustenten el carrer suec: “carrer no és igual a trànsit i mai ho ha estat. Simplement ho hem permès”.
I ho reafirma amb una il·lustradora frase: “dóna el carrer als enginyers de trànsit i obtindràs trànsit; dona-la als jardiners i obtindràs jardins”.
La sociòloga Saskia Sassen, premi Príncep d'Astúries de Ciències Socials 2013 i primera experta a encunyar el concepte de 'ciutat global', en una entrevista per a Quaderns (la revista del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya) confronta els termes 'carrer' i 'street'.
Sassen opina que la paraula 'carrer' en espanyol evoca certa elegància; 'street', en canvi, evoca una certa idea d'informalitat. Fa referència a alguna cosa que no està totalment acabada, cosa que encara està emergint”.
Segons Hill, cal un canvi de mentalitat: “veure el carrer com un jardí, un teatre o un mercat compartits; en comptes d'un simple aparcament, per exemple”.
El carrer Kocksgatan, a Estocolm, abans d'implementar 'Street Moves'
EL PAPER FONAMENTAL DELS CIUTADANS
Davant d'altres propostes anteriors, una de les novetats més rellevants proposades per Street Moves és la participació ciutadana.
Així, la iniciativa permet a les comunitats locals redissenyar els carrers a través de tallers i consultes. L'objectiu? Repensar i renovar tots els carrers del país durant aquesta dècada.
L'experiment ja s'ha dut a terme a quatre carrers d'Estocolm i el 2021 s'hi afegiran més ciutats com Göteborg, Malmo, Umeå, Helsingborg i Västervik. Street Moves aspira a aconseguir que “tots els carrers de Suècia siguin saludables, sostenibles i vibrants per al 2030”.
El carrer Kocksgatan després de l'aplicació de la nova iniciativa
APLICANT EL MODEL 'LEGO'
Com es porta a la pràctica la participació veïnal? Jugant! La firma Lundberg Design ha desenvolupat un kit de mobiliari urbà, dissenyat per adaptar-se a les dimensions dʻun espai dʻestacionament estàndard i construït sobre terrasses de pi resistent.
Tots els veïns poden manipular les unitats (HUBs) del kit com si fossin peces de Lego: “ens vam adonar que els HUBs havien de ser modulars, flexibles, respectuosos amb el medi ambient ia més havia de crear valor per als ciutadans”, apunten des de Lundberg Design.
Per aconseguir tot això, el mòdul Street Moves està fet de fusta CLT escandinava de gran qualitat, la qual cosa permet una implementació ràpida i durabilitat en els propers anys.
Gràcies a aquestes peces, els ciutadans poden transformar els carrers de manera senzilla inserint els HUBs (maceters, seients, pàrquings de bicicletes, espais infantils, gimnasos a l'aire lliure, horts, punts de càrrega per a cotxes elèctrics) segons el criteri.
El kit dissenyat per Lundberg Design
El kit consta d'una placa base extensible de fusta i peces especialment adaptades que es col·loquen a la part superior. La idea és que els carrers de la ciutat no se centrin a l'automòbil. A més, aquests elements modulars es poden presentar de manera independent o conjunta.
"Hi ha molt de potencial i oportunitats de desenvolupament pel que fa a l'ús de l'espai del carrer. Durant els últims 60 anys, ha estat obvi planificar les nostres ciutats en funció de l'automòbil, però és hora de començar a dissenyar carrers per a més necessitats, com ara zones verdes i llocs de reunió”, apunta Daniel Byström, gerent del projecte Street Moves a l'ArkDes Think Tank, en un comunicat.
"Volem que la gent provi, senti i experimenti amb el kit per trobar el que vol fer al carrer. Només quan realment canviem el carrer podrem millorar realment la qualitat de vida de les persones i reduir l'impacte climàtic a les nostres ciutats cada cop més denses”, afegeix Linda Kummel, directora de l'ArkDes Think Tank.
Hälsingegatan, primer carrer a provar el kit
Les “peces de Lego” de Street Moves estan inspirades en els coneguts parklets, molt comuns als Estats Units, on San Francisco va ser la primera ciutat a introduir-los.
Un parklet és una extensió de la vorera que proporciona més espai i comoditats per a les persones que usen el carrer i que en general s'instal·la en espais d'estacionament.
“Projectes com Street Moves proporcionen una plataforma per a múltiples aplicacions als carrers, desplegant el conjunt d'eines de l'urbanisme tàctic, com ara variacions de la idea de parklet, però amb l´impuls estratègic legítim i sostenible que un govern pot encarnar”, afirma Dan Hill.
Així, Suècia estaria implementant un programa de parklet però dirigit pel mateix estat.
“Carrer no és igual a trànsit i mai ho ha estat. Simplement ho hem permès”
ELS NENS, ARQUITECTES DE LA SEVA CIUTAT
Tot i que cada comunitat pot presentar les seves pròpies versions elaborades amb les peces del kit, el disseny dels carrers també depèn d'altres factors, com ara tallers i converses amb residents locals, inclosos els nens!
“És el carrer mateix, en termes de les comunitats que l'habiten, el que decideix el que passa allà” , afirma Dan Hill, que explica com van dur a terme la iniciativa amb els nens: "en primer lloc, demanem als arquitectes Spacescape i White Arkitekter, en col·laboració amb la ciutat d'Estocolm, que dissenyessin conjuntament els carrers amb nens petits de quatre escoles locals (cada carrer està directament adjacent a una escola)”.
"Els nens van utilitzar elements de paper senzills de tallar i enganxar a més de dibuixar les seves pròpies addicions" , relata Dan. Després, les aportacions dels nens es van traduir en plans viables per al càlcul de costos i el lliurament.
Estarem atents a com evolucionen els carrers de Suècia i seguirem de prop termes com 15-minut city, one-minut city, smart city, hiperlocal, carbon zero...; doncs tots ells han vingut per quedar-s'hi. Obrin pas a les ciutats del futur!
Els nens també contribueixen al redisseny dels carrers!