Mura i la seva cria a la reserva de la Fundació Vall del Bisonte, a Riaño (León).
El de Riaño (Lleó) no és el primer vedell de bisó europeu nascut a Espanya en més de 10.000 anys. Només per nomenar alguns exemples, Cipria va ser enllumenat el 2010 a Sant Cebrià de Mudá (Palència) i Astur va arribar quatre anys després a la prada del Parc de la Prehistòria de Teverga (Astúries). La notorietat d'aquest naixement és que és la primera vegada que això succeeix en condicions de semillibertat al nostre país, tal com ens confirma Pelayo García, un dels sis patrons de la Fundació Valle del Bisonte.
“El que ens diferencia del Museu de la Fauna Salvatge de Valdehuesa (Lleó), de Bison Bonasus, del Parc de la Natura de Cabárceno i d'altres llocs són les condicions de semillibertat en què viu el ramat. Es tracta d'un recinte boscós enorme, d'unes 500 hectàrees, ubicat a la vall d'Anciles, al cor de la cornisa cantàbrica, tancat parcialment, però permeable a la resta de la fauna de la zona: cérvols, isards, cabra salvatge, llops…”, explica aquest enginyer tècnic forestal.
Justament per aquest motiu l'albirament en aquesta reserva de Riaño no està assegurat. De fet, el mateix dia d'aquesta entrevista, Pelayo havia anat a comprovar l'estat de la mare i la seva cria (una femella), així com per obtenir material gràfic nou per als mitjans, i li va ser impossible localitzar-les.
La petita cria a la vall d'Anciles, Riaño (León).
EL PROJECTE
Res no té a veure aquest projecte amb un zoològic, ens explica Pelayo, ja que a Riaño els bisons han de valdre's per si mateixos per alimentar-se, així com per protegir-se de les inclemències climàtiques de la muntanya lleonesa, i això inclou importants nevades.
Una adaptació que sembla confirmar-se amb el naixement vedell de bisó lleonès que encara no té nom (estan barrejant la possibilitat que siguin els alumnes del col·legi de la zona els qui els ho posin). Sí que ho tenen la seva mare, Mura (com el bec de les Muntanyes de Riaño), i el seu pare, Aragorn, dos de els únics tres exemplars amb què comptava la Fundació Vall del Bisonte fins a aquest naixement. Tendenya (que porta el nom d'una vall propera), és la tercera, una femella prenyada que està a punt de donar-los una nova alegria.
“Abans del Covid, teníem preparat un transport de més animals per ampliar el ramat, però tot es va paralitzar perquè estem en un parc regional, en una zona ramadera, però abans que acabi l'any tenim previst reforçar el ramat. Sobretot perquè no hi hagi problemes de consanguinitat. Es tracta d'ampliar la variabilitat genètica de l'espècie, cal integrar exemplars i fer les mescles més grans possibles”, comenta Pelayo, que ens recorda que l'altíssima consanguinitat existent a Europa és perquè els escassos 6.000 bisons europeus Lowland-Caucasian i Lowland existents descendeixen de 12 únics exemplars.
Mura, Aragorn i Tendeña, a la vall d'Anciles.
ELS OBJECTIUS
Perquè el bisó, fins fa no gaire, va estar a la vora de l'extinció a tot el món, entre altres factors, per la caça i la destrucció per part de lhome dels seus hàbitats naturals. Motiu pel qual aquest tipus de projectes, que contribueixen a la conservació i la cria d'exemplars per intentar evitar-ne la desaparició, són tan importants.
A més, en el cas concret d'aquesta reserva lleonesa, com ens explica Pelayo: “la intervenció humana no va més enllà del maneig per qüestions veterinàries i per tant podem estudiar-los al seu entorn natural”.
Un dels cavalls pottoques de la Fundació Vall del Bison.
Ja que un altre dels objectius de la Fundació Vall del Bison és que acudeixin estudiants o investigadors a realitzar els seus treballs de fi de carrera. “Ja han vingut d'Holanda i de Dinamarca, i no han de ser estudis sobre el bisó, també poden versar sobre l'impacte dels herbívors, la ramaderia o la fauna local, tot allò relacionat amb aquest entorn”, prossegueix el patró de la fundació.
També hi ha la possibilitat de realitzar un safari a peu o en 4x4 per la reserva natural (experiència que serveix tant per finançar el projecte com perquè l'activitat turística reverteixi en benefici de la comarca). Un recorregut en què, si tenim sort, podrem topar-nos amb la rajada, però també amb els cavalls pottokes –natius, lliures i descendents dels cavalls ibèrics de la serralada Cantàbrica– amb què els bisons comparteixen entorn, “un bosc molt mixt, de fagedes, rouredes i multitud fruiters silvestres”, conclou Pelayo García.
Els pottokes són descendents dels cavalls ibèrics de la serralada Cantàbrica.