Serà el 2024 quan la primera dona trepitgi la Lluna?
Passejar per la Lluna és elevar el wanderlust a l'enèsima potència , el summun del viatge. I aquesta és la raó de ser del recent actualitzat programa Artemis de la NASA: la primera dona i el proper home a trepitjar la Lluna pujaran, segons el pla previst, en una nau espacial amb rumb al satèl·lit més gran del Sistema Solar el 2024.
L'any passat, Jessica Meir i Christina Koch van protagonitzar el primer passeig espacial íntegrament femení , marcant un abans i un després en la història. Ara, les 16 astronautes de la NASA -enfront dels 31 homes que formen part de la tripulació- es preparen per protagonitzar la següent gran fita.
Edwin E. Aldrin Jr, pilot de la missió Apol·lo 11
Mentre que 11 ja són veteranes, cinc s'han sumat a la NASA en la promoció del 2017 i encara esperen amb ànsies la seva primera missió –que bé podria ser Artemis–, ja que van finalitzar fa uns mesos la seva formació.
Tot i que la representació femenina ha augmentat en els darrers anys, les dones que formen part de la agència espacial nord-americana segueixen sent una minoria ; però una minoria que no només tindrà la seva representació a l'aventura que tindrà lloc en quatre anys, sinó que exercirà un paper clau en la missió Artemis III.
Per què 2024? Segons assegura la NASA al comunicat oficial, no és una data arbitrària. “És la data més ambiciosa possible. Els Estats Units lidera ara l'exploració espacial; no obstant això, a mesura que més països i empreses apunten a la Lluna , Estats Units necessita aterrar com més aviat millor per mantenir i consolidar aquest lideratge , així com per preparar-se per a una històrica primera missió humana a Mart”, apunten.
Cal recordar que el 2019 es complien 50 anys de l'aterratge de l'Home a la Lluna. Des de la missió de l'Apol·lo 11 de la NASA s'han produït una infinitat de avenços tecnològics i descobriments científics que permetran als astronautes fer una exploració més precisa i profunda.
El 2019 es va dur a terme el primer passeig espacial femení
Tal com ha comunicat la NASA, si s'aconsegueix complir amb el pla Artemis el 2024, aquest esdeveniment històric serà l'avantsala de un objectiu espacial més gran: explorar Mart.
Durant els darrers 20 anys, astronautes han viscut i treballat de manera contínua a bord de la Estació Espacial Internacional, situada a 408 quilòmetres de la Terra, per tal de preparar-se per a reptes més grans, com, per exemple, caminar pel planeta vermell.
L'enviament d'exploradors a la Lluna -ubicada a 384.400 quilòmetres de la superfície terrestre- i, posteriorment, a Mart -a uns 225 milions de quilòmetres-, no sols requereix una gestió eficaç del programa, sinó un potent finançament per al desenvolupament de sistemes moderns i operacions de la missió.
“La base del nostre retorn a la Lluna és el Transport de l'Espai Profund de la NASA: la nau espacial Orió, el coet SLS, el HLS i les instal·lacions de l'EGS que inclouen un port espacial modernitzat. La nau espacial Orión, alimentada per un mòdul de servei proporcionat per la ESA (Agència Espacial Europea), ha estat dissenyada específicament per a operacions humanes de fins a quatre tripulants a l'espai profund”, explica el comunicat.
Vista de la Lluna des de l'Apollo 11
“El primer vol de prova d'Orió, Exploration Flight Test-1, va ser el 5 de desembre de 2014 . La missió de quatre hores i mitja va demostrar la capacitat espacial d'Orió en una òrbita terrestre alta, va provar l'escut tèrmic de la nau espacial, en la mesura que sigui possible, durant l'entrada a l'atmosfera terrestre i va demostrar els sistemes de recuperació de la càpsula”, prossegueix.
I és que encara EFT-1 no comptava amb tripulació, la càpsula d'Orió va volar més alt i més ràpid que qualsevol nau espacial destinada a transportar persones de més de 40 anys. D'altra banda, la NASA va completar la sèrie final de proves del paracaigudes d'Orió , determinants per a la missió lunar, al setembre del 2018.
La nova cursa cap a la Lluna
“El sistema inclou 11 paracaigudes. Durant el curs de vuit proves de qualificació al Y uma Proving Ground de l'Exèrcit d'Arizona , els enginyers han avaluat el rendiment del sistema de paracaigudes d'Orió durant les seqüències normals d'aterratge, així com a nombrosos escenaris de fallada i una gran varietat de condicions aerodinàmiques potencials per garantir que els astronautes puguin tornar amb seguretat de les missions a l'espai profund”, apunten.
Encara no se sap qui serà l'escollida per a la missió Artemis