Les iurtes, una modalitat de glamping que us permetrà gaudir de l'essència de la Patagònia
Els territoris del glamping són tan inabastables com el nombre de versions de Garota d'Ipanema: iglús, **botigues africanes, carpes àrabs, doms, cases en arbres, càpsules de fibra de vidre penjades en precipicis de 400 metres** -sí, definitivament hi ha gent per a tot-, tipis, iurtes i aquí ens parem perquè aquest serà el nostre objecte destudi.
Què tenen les iurtes del ** Patagonia Camp ** que tant ens fascinen? A Mongòlia, lloc d'on són originàries, la paraula vol dir llar. I això és el que trobem, un sentiment de la llar.
I què fa que un espai es transformi en una llar? Doncs principalment les persones. I és allà on brilla aquest campament de luxe.
A tall d'exemple els explicaré que un dia era a les 5:00 del matí a la recepció –no em preguntin perquè– i em vaig trobar de casualitat amb Rafael Villaroel, gerent de l'hotel.
S'havia aixecat a aquella dolorosa hora per acomiadar personalment dos clients. Després vaig saber que sempre ho fa amb tots i cadascun dels hostes. La resta de personal és igual d'exquisit.
Les iurtes són orignàries de Mongòlia i signifiquen 'llar'
Per a qui no ho sàpiga les iurtes són uns habitatges que des de l'Edat Mitjana utilitzaven els pobles nòmades de Mongòlia.
Tenen estructura circular i són desmuntables, amb diverses capes que impermeabilitzen i aïllen tèrmicament. Al món existeixen 65 establiments turístics d'aquest tipus, i al continent americà tan sols aquest.
El campament disposa de 18 iurtes, algunes familiars i amb jacuzzi, connectades per senders de fusta.
La seva austeritat exterior contrasta amb l'elegant espai interior, on predominen els mobles de fusta de fins acabats. El bonic bany amb una àmplia banyera amb vistes al bosc el fan superlatiu
A les iurtes pots admirar el firmament sense aixecar-te del llit
IMMERSIÓ EN UN ENTORN NATURAL
El més ressenyable d'aquest tipus d'habitacle –i allò que busquen els clients que arriben al camp– és submergir-se les 24 hores al meravellós entorn natural de la Patagònia xilena, a més de banyar-te i fer caiac al Llac del Toro, visitar el Parc Nacional Torres del Paine, delectar-se de l'excel·lent gastronomia magallànica i els meravellosos vins de la regió.
Aquí he de fer un alt, perquè la qüestió vitícola a Xile és un tema d'Estat. Resulta que un dels propietaris del camp –beneïdes coincidències– és l'amo del ** celler Matetic , un dels més reputats del país.**
La sommelier Silvana , ple de simpatia i vitalitat, s'encarrega de suggerir cada nit un cep d'acord amb les suculentes viandes.
Davant de semblant escenari vaig fer propi allò que deia Oscar Wilde, que la vida és massa curta per prendre mal vi.
Una dada molt a tenir en compte per als deixebles de Baco: com que és una modalitat de 'tot Inclòs' –l'única opció pel fet que no hi ha ni un bar, ni restaurant en quilòmetres a la rodona– els clients poden beure tot el que vulguin. Però molt de compte, que les excursions al parc surten a l'alba.
El restaurant del Patagonia Camp, on gaudir de la gastronomia magallànica i els vins de la regió
Els detalls i l'ambient també transformen un espai a la llar, però per on començar? No siguem conformistes, aspirem al Tot: la Via Làctia, el camp d'estrelles més meravellós que podem contemplar els incauts humans.
Un ha tingut la sort de contemplar les estrelles als sis continents –i no vull que soni presumptuós, perquè aquesta no és la meva intenció–, i el cel de la Patagònia xilena en una nit clar és una d'aquelles experiències que t'emportes a la tomba.
A grans trets això és perquè el país sud-americà està ubicat al centre de la nostra galàxia, la Via Làctia, per la qual cosa la distància que el separa dels astres és menor.
A això cal sumar-hi la absència de contaminació lumínica del campament, ubicat a les entranyes d'un bosc primari, a la vora del Llac del Toro, el més gran de la regió.
Capvespre a la Patagònia xilena
DESXIFRANT LA VIA LÀCTEA
Aquella nit de març la Via Làctia era un sender de estels que convidava a recórrer-lo, amb una textura que semblava que es podia palpar.
En aquest context traslladem la ment a l'interior de la iurta, per ser més precisos a l'interior d'un llit ample i tou, a una temperatura d'uns agradables 22 graus centígrads.
Regna el silenci a la nit serena. En aquest moment aixeques el cap cap al sostre punxegut, i t'adones que a través d'una rosassa transparent pots contemplar l'espectacle còsmic, que després empates amb un plàcid somni.
El Patagonia Camp es troba ubicat a una reserva privada de 34.000 hectàrees, a uns 20 minuts de l'entrada de l'aclamat i mil vegades victorejat Parc Nacional Torres del Paine.
El bosc és dens, amb una gran presència de faigs, com el coigüe i la llengua i imponents roures de fins a 40 metres.
No és difícil trobar-se amb alguna guineu, armadet i fins i tot em van comentar, davant de la calor de la llum d'una xemeneia, que s'han arribat a albirar pumes als voltants.
Vista general del Patagònia Camp
VISITA AL PARC NACIONAL TORRES DEL PAINE
El Parc Nacional Torres del Paine és el no va més dels parcs del continent americà, un absolut must per als amants de natura.
Tot el que us han explicat és cert i molt més: muntanyes els cims de les quals semblen haver estat cisellades per un escultor, llacs de somni d'aigües turqueses, glaceres, rius i brolladors per tot arreu, tot és tan perfectament fotogènic que no sembla real, però ho és.
A causa de l'alta demanda i l'alta greu incendi del 2011, les mesures daccés estan molt restringides, i el procés daccés i pernoctació és molt pesat i protocol·lari.
Si no tens feta la reserva –que s'acaben en un tres i no res– no pots acampar dins, generant greus problemes als amics de l´espontaneïtat.
Una altra opció és visitar-lo en tours d'un dia, però l'experiència és esgotadora, com quan aspires a veure en un dia el Louvre, i surts catatònic, amb els ulls injectats a la sang i repetint com una mantra: La Gioconda me la imaginava més gran, la Gioconda me la imaginava més gran….
El campament disposa de 18 iurtes, algunes familiars i amb jacuzzi, connectades per senders de fusta.
Visitar el parc a través de Patagonia Camp implica no preocupar-se de res: ni entrades, ni transports, ni guies, ni menjars, rien de rien.
Cada tarda, en funció del comunicat meteorològic, seleccionen les millors rutes i els clients trien la que més els agrada. L'endemà, després d'un suculent esmorzar, només has d'anar a la recepció i deixar-te emportar.
Després d'una llarga caminada de vuit hores, fer cim a les bases del Paine i haver compartit una jornada inoblidable, arribes a la furgoneta que et tornarà al campament.
Aquestes assedegat, esgotat, però triomfant per l'èxit, i en aquell moment, com a sortida del barret de copa d'un mag, el guia treu del no-res una cervesa gelada. Brindes amb ell, i t'adones que has fet un nou amic i que et sents com a casa.
Una immersió completa en un entorn natural a la vora del Llac del Toro