Calen les mesures que acabin amb aquest tipus d'imatges.
Costa Rica prohibeix el plàstic d'un sol ús a Parcs Nacionals, Reserves Biològiques i Monuments Nacionals. Així de rotunda i efectista (esperem que també efectiva) és la mesura que entrarà en vigor el proper 25 de febrer i que s'emmarca dins de l'Estratègia Nacional amb què el país centreamericà pretén solucionar el problema de contaminació que generen els plàstics a les conques hidrogràfiques de l'àrea metropolitana i al Pacífic costa-riqueny.
El 2018 Costa Rica va generar 1.462.397 tones de residus, segons el Ministeri de Salut. Dades que presenten una grata millora respecte als dos anys anteriors, perquè el país de la Pura Vida s'ha proposat precisament això, ser molt més pur… i com més aviat millor, per més que el seu Pla Nacional de Descarbonització –en què s'emmarca aquesta nova iniciativa– tingui el 2050 com a data límit per a assolir una economia verda amb zero emissions netes.
Catarata del Toro, una reserva ecològica privada a Costa Rica.
Qui necessita coberts o vaixelles d'un sol ús al Parc Nacional de Tortuguero quan el que es ve a aquest paradís natural és a veure niar les tortugues al Carib ? Tampoc als boscos secs i tropicals de la Reserva Absoluta Cap Blanc necessitaràs palletes de plàstic per beure't els seus gorgs naturals llar de moltes aus en perill dextinció. I al costat del Teatre Nacional de Costa Rica hi ha desenes de restaurants on tastar la cuina típica costa-riquenya sense necessitat d'introduir menjar ràpid servit en envasos poc afectuosos amb el medi ambient en aquest Monument Nacional de façana renaixentista.
Conscienciar el visitant sobre la importància de substituir els plàstics d'un sol ús per alternatives renovables i compostables és l'objectiu d'aquesta directriu restrictiva que ha comptat amb el suport del Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD). Cal no oblidar que, tal com adverteix la pròpia ONU, més de vuit milions de tones de plàstic acaben als oceans, causant greus conseqüències a la flora i fauna marina, la pesca i el turisme.
Dit d'aquesta manera, tot i ser una xifra quantificable, sembla que un no és capaç de fer-se una idea concreta del greu problema a què ens estem enfrontant, però un informe del Fòrum Econòmic Mundial i la Fundació Ellen MacArthur ens aporta una dada molt més qualificable, perquè és tan alarmant com terrorífica: “Per al 2050 hi haurà més plàstics que peixos als oceans, tret que la gent deixi d'utilitzar articles d'un sol ús elaborats amb aquest material, com les bosses i les ampolles”.
Parc Nacional de Tortuguero, Costa Rica.
Costa Rica no és només un país avançat a l'hora d'adoptar compromisos amb el canvi (ja són sis anys els que genera un 98% d'energia elèctrica renovable) o de prendre mesures contundents per salvaguardar el medi ambient al seu territori, sinó que també és reconegut de manera internacional per aquesta tasca a favor de la sostenibilitat.
L'any passat va obtenir el Premi d'Acció Mundial sobre el Clima de l'ONU pel Programa de pagaments per serveis ambientals (PSA), un mecanisme financer –el primer d'aquest tipus al país i la regió– que promou la conservació dels ecosistemes forestals incentivant els propietaris de les terres per la protecció del bosc. Des del 1997 fins al 2019 són ja més de 18.000 famílies les que han beneficiat aquest instrument econòmic (2.788 dones, 6.888 homes, 19 comunitats indígenes i 8.712 associacions familiars).
A més, el Consell Global de Turisme Sostenible va atorgar un reconeixement mundial al Certificat de Sostenibilitat Turístic (CST) de l'Institut Costarricense de Turisme, del qual ja presumeixen unes 400 empreses turístiques del país. Perquè Costa Rica ja fa temps que ha comprès que el turisme del futur serà sostenible o no serà.