El riu Cabriel al seu pas pel Vallecillo, Terol
A les riberes del riu Cabriel, les pinades i arbustos mediterranis es barregen amb extensos camps de cultiu en què predominen les oliveres, ametllers i vinyes.
Les aigües del principal afluent del riu Xúquer viatgen, canalitzades en un torrent d'extraordinaris color i puresa, al llarg de més de 200 quilòmetres que s'estenen per les províncies de Terol, València, Albacete i Conca, abans d'unir-se al vell riu Sucro – nom que van donar els romans al Xúquer – a la seva boja carrera cap a una mort salada a les aigües del mar Mediterrani.
Ni més ni menys que 52 municipis, repartits per les quatre províncies banyades pel Cabriel i en què tan sols habiten 20.000 persones, formen la Associació Municipis Ribera del Cabriel , un símbol de la Espanya rural que, de mica en mica i irremeiablement, s'està buidant.
Tot i això, el turisme rural i la recent designació –per part de la Unesco– del Vall del Cabriel com a Reserva de la Biosfera apareixen a l'horitzó com una brillant oportunitat per aturar una sagnia que amenaça de despoblar aquesta zona del país.
Les aigües del principal afluent del riu Xúquer viatgen per les províncies de Terol, València, Albacete i Conca
RESERVA DE LA BIOSFERA DE LA UNESCO
El seu dens cabal converteix el Cabriel en una important reserva hidrològica i font de vida per a la flora i fauna de la vall.
El paisatge conformat al voltant del riu, la puresa de les aigües –considerades com les de millor qualitat d'Europa, a causa de la despoblació de la seva conca i la inexistència d'activitats econòmiques que hi puguin impactar–, el seu important passat històric –recolzat per importants jaciments arqueològics, com les pintures rupestres de Villar del Humo, declarades Patrimoni de la Humanitat– i la seva biodiversitat , van portar la Unesco a declarar, el juliol de 2019, a l'extensió de la Vall del Cabriel com Reserva de la Biosfera.
I és que a la Vall del Cabriel, a més d'albergar una vegetació molt diversa, habiten aus rapinyaires, mamífers –com l'esquiva llúdria de riu– rèptils, amfibis i peixos.
La gent que encara segueix ancorada a aquestes belles terres, veuen amb ulls esperançats aquesta designació, podent complementar els seus cada vegada més exigües guanys agrícoles i ramaders amb els ingressos del creixent turisme.
Les aigües del Cabriel al seu pas per Casas de Ves, Albacete
ACTIVITATS A L'AIRE LLIURE
La Vall del Cabriel és un lloc ideal per al turisme rural, amb tot allò que això engloba. Una multitud de senders, amb escassa pendent i aptes per a tots els públics, recorren camps en què s'alternen bancals de cultius agrícoles amb pegats boscosos –en què predominen els pollancres, salzes i pins blancs– i la típica vegetació de ribera, com les canyes, joncs i canyís.
Algunes de les rutes més transitades són la de La Hoz de l'Aigua (PR CU-50, de 8 km), la de Les Chorreres (PR CU-53, 13,5 km) i la de Els Quatre Rius (PR CU-54, 20 km).
Els que busquen emocions una mica més forts poden optar per activitats com un recorregut amb bicicleta de muntanya (BTT CU-02) i el descens de barrancs (al Monument Nacional de les Chorreres). A la cúspide de les aventures que alliberen adrenalina hi ha dues experiències acabades en -ing: ponting i ràfting.
Saltar des un pont situat a 30 metres sobre les blaves aigües del Cabriel és una cosa que es pot fer a la localitat de Enguideu-nos . Una mica més lleuger és el tema de baixar el riu en una barca inflable, ja que no té uns ràpids massa exigents.
Per a aquells que estimen la natura, però no són molt amics dels grans esforços físics, un bany a les aigües fresques i netes del Cabriel o la contemplació d'aus és una bona opció. Amb paciència i bon material, poden agrair el fet de trobar-se en una zona òptima per observar àguiles reials, àguiles cuabarres i mussols nois. **
Cascada del Molí de Sant Pere, a la Serra d'Albarrasí
AIGÜES TERMALS I RELAXACIÓ
No obstant, no hi ha més relaxació a la Vall del Cabriol que la que ofereixen alguns balnearis, com el de la Concepció, proper a la població marmessor de Villatoya.
Aquí, tres fonts proporcionen aigües, lleugerament alcalines i dures, a uns 28 graus, les propietats curatives dels quals van ser certificades per metges a mitjans del segle XIX (encara que es duien utilitzant des del XVIII). Des d'aleshores, gent de diferents punts de València, Castella-la Manxa, Aragó, i fins i tot Múrcia, s'han acostat als balnearis del Cabriol per alleujar els efectes de reumatismes crònics i altres afeccions. **
En l'actualitat, en trobar-nos en una societat on prima la immediatesa i la voràgine, no són pocs els que acudeixen als balnearis del Cabriel per a aconseguir relaxar-se en un entorn natural envejable.
Circuits d'aigües termals, saunes, banys turcs, cromoteràpia, hidromassatges, fonts de gel… són només algunes de les opcions de relax disponibles.
GASTRONOMIA
Una altra forma de canalitzar la distensió és a través de la gastronomia, ia la Vall del Cabriel aquesta és rica i variada. Viandes típiques de la zona són el morteruelo, ajoarriero, gaspatxo, molles, farinetes, plats de caça, caldereta, llonganisses, botifarres o samfaina manxec , estant les saboroses torrijas, magdalenes, rotllets (fregits a la paella), bunyols de poma i diferents tipus de pastissos inclosos a la secció de dolços.
Els restaurants Casa Diana (Alborea, Albacete) i Casa El Molí (Alcalá del Xúquer, Albacete) són dues bones opcions per degustar aquestes estupendes propostes gastronòmiques.
Alcalá del Xúquer
HISTÒRIA I PATRIMONI
És precisament Alcalá del Xúquer un dels pobles més pintorescos de la zona, amb les seves cases enfilant-se, apinyades, per un meandre que s'enlaira sobre les aigües del riu Xúquer. Els seus carrers empedrats, antigues esglésies i aquesta plaça de bous única al món són alguns dels seus atractius turístics més cridaners.
Encara que també hi ha certes restes de calçades romanes a la zona, la joia arqueològica més preada de la Vall del Cabriel són les pintures rupestres de Villar del Humo (Conca).
Una mica més d'una trentena d'estacions localitzades a les parets calcàries de la Serra de les Cordes -que daten d'un període que s'estén entre el 6.000 i el 1.500 aC. de C.– mostren, en colors vermell, negre i blanc, figures antropomorfes i zoomorfes representant escenes de la vida quotidiana de l'època, com eren la caça, la recol·lecció, la guerra i el ball.
Sembla, per aquestes mostres rupestres, que aquests bells paratges porten sent habitats per l'home des de la Prehistòria i és aquí quan ens hem d'adonar del drama d'aquesta bella Espanya que, de mica en mica, es buida. **
Les pintures rupestres de Villar del Humo (Conca).