Seychelles reobre les fronteres

Anonim

Seychelles

A partir del 25 de març, les platges de Seychelles tornaran a donar la benvinguda al turisme internacional.

Escampades a la deriva en la immensitat de l'oceà Índic, a més de mil quilòmetres del lloc més proper, les illes Seychelles són, perquè les comprenguem millor, restes de l'antic continent Gundwana. Fa 125 milions d'anys, quan els moviments de plaques tectòniques es van emportar les futures Índia i Madagascar fins a la seva ubicació actual, es van deixar pel camí una colossal massa de terra submergida al mar. Els cims d'aquesta terra perduda són les 115 illes d'aquest extens arxipèlag. Pols de corall i granit polit que donen forma a un univers únic de bellesa aclaparadora i complexa biodiversitat.

D'aquestes 115 illes, els humans només n'habiten una trentena, encara que són presents, d'una manera o altra, en moltes més. Territoris desconeguts, però mil vegades vists en els nostres somnis, són el clixé més encertat del que identifiquem com el paradís. La lluna de mel amb què fantasiegen fins als que asseguren que no són gaire de platja –aquestes sí, eh?– i una d'aquelles últimes fronteres que persegueixen els que ja ho han viatjat tot.

Four Seasons Resort Seychelles

Passeig per la platja de Petite Anse on s'ubica el Four Seasons Resort Seychelles, a l'illa de Mahe.

En realitat, el món gairebé no va saber res de Seychelles fins que, a mitjans del segle XX, el capità Jacques Cousteau i el director de cinema Louis Malle van viatjar a bord del Calypso fins a l'atol d'Aldabra (a l'arxipèlag de les Illes Exteriors) per filmar algunes de les escenes submarines més belles del documental El món del silenci (1956). I de no saber res va passar a quedar-se bocabadat. L'impacte de la pel·lícula va ser tal –va guanyar la Palma d'Or del Festival de Cannes, la primera concedida a un documental, a més d'un Oscar– que va donar peu a una campanya de protecció amb què es va aconseguir la declaració de l'atol com a reserva natural i de Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.

Amb el 42,1% de la superfície total sota algun tipus de protecció, Seychelles és actualment un dels països amb el percentatge més alt d'àrees protegides del món, i un dels pioners i referents del turisme sostenible.

Tants milions d'anys d'aïllament i tants quilòmetres de distància fan que els endemismes i les rareses estiguin a l'ordre del dia. Aquí viuen granotes diminutes que caben per un trau, crancs terrestres de la mida de gats, tortugues que pesen com a lleons, escorpins amb braços de mantis religiosa, arbres amb fruits que semblen meduses, i alguns dels escassos dugongos de l'oceà Índic.

A Seychelles hi ha al voltant de 850 espècies de plantes de flor de les quals 250 són natives.

A Seychelles hi ha al voltant de 850 espècies de plantes de flor, de les quals 250 són natives.

El orgull per aquesta biodiversitat generosa està recollit fins i tot a la bandera de la república, que al seu escut d'armes mostra quatre de les espècies més característiques de l'arxipèlag: el cocoter de mar, la tortuga gegant d'Aldabra, el rebijunc comú i el merlin o peix vela.

En un lloc on en el trajecte entre l'aeroport i l'hotel tens la sensació de travessar un jardí botànic. les trobades amb la fauna salvatge no solen fer-se esperar. L'illa de Mahe, tot i ser la més gran i habitada –aquí viu el 85% de la població, amb prou feines 95.000 persones–, fa olor de flors de noms impossibles i onades de mar trencant a l'escull. Les palmeres se cimbregen contentes, sembla que volguessin jugar a amagar les muntanyes.

Sobrevolant l'escena hi ha una bandada de ratpenats gegants... Ratpenats gegants?! Sí, guineus voladores. Mesuren fins a un metre d'envergadura i, com que s'alimenten de les polpes de fruites i flors, resulten uns pol·linitzadors molt efectius. Des de la frondositat d'una branca, un mascle de colom blau treu el cap el seu pit blanc uns instants abans de desaparèixer al bosc. Poc amiga d'acostar-se als humans, el colom blau és, com el lloro negre, l'au nacional de l'arxipèlag, difícil de veure.

Four Seasons Resort Seychelles

Arc de Sant Martí sobre les viles del Four Seasons Seychelles.

Immers en 69 hectàrees d'exuberants jardins tropicals a la vora de la badia de Petite Anse, Four Seasons Seychelles és el lloc perfecte per seguir jugant a ser David Attenborough. Des de les altures panoràmiques de les viles, pujades a un vessant per sobre de la copa dels arbres, es veu tot: el sol, la lluna, l'arc de Sant Martí, les diferents tonalitats del fons del mar, els reflexos a la sorra de la platja ... Es veu –a més hi ha prismàtics– i se sent la vida com si fos un ocell. Ocells com els que es colen, curiosos, a observar el que fan els humans als seus nius de luxe. Aquesta sensació d'estar de safari està estimulada pel llit amb dosser, els terres de fusta lacada i uns banys que més hagués volgut la protagonista de Memòries d'Àfrica.

Four Seasons Resort Seychelles

Romàntics llits amb dosser al Four Seasons Resort Seychelles.

Però aquí els safaris no es desenvolupen a la sabana sinó al mar i un pot participar als tallers i activitats del programa de recuperació dels esculls de corall de la babia que el resort duu a terme des de fa anys juntament amb l'organització WiseOceans. Per als que volen una immersió més gran amb la naturalesa salvatge de Seychelles, Four Seasons compta amb un altre resort, encara més espectacular si és possible, en una illa privada a 230 quilòmetres al sud-oest d'aquí: el Four Seasons Desroches Island.

Seychelles

La costa de Seychelles mereix ser observada amb atenció.

Passar uns dies a una illa privada, combinant les activitats aquàtiques amb el no fer res i els sopars a la riba a la llum de les espelmes, sol ser el pla de vacances habitual a les Seychelles. Un pla, sens dubte. Però si el que t'agrada és navegar, la possibilitat d'explorar l'arxipèlag al teu aire, decidint amb el vent quin rumb posar a cada moment, un pla encara millor és llogar un veler. El nostre, un elegant catamarà de 12 metres d'eslora, ens espera a la ultramoderna marina d'Eden Island. Amb ell navegarem durant una setmana al voltant de Mahe i altres illes properes.

Eden Island Marina

Vistes de la illa de Mahe des d'Eden Island Marina.

La primera, a gairebé 30 milles nàutiques de Mahe, és La Digue. A La Digue no hi ha cotxes, una màquina sens dubte innecessària en una illa de només cinc quilòmetres de longitud on cada platja, cada roca, cada arbre mereix aturar-se a observar-lo amb calma.

El que sí que ve bé és una bicicleta, encara que estigui rovellada. Bici rovellada, vestit de bany i barret de Panamà. Una brisa càlida i humida acarona la pell i l'únic que ve de gust fer és mirar amb els ulls ben oberts. I després tancar-los per escoltar la jungla, tractant de localitzar les aus per la direcció del seu cant. En algun moment potser comencis a veure-ho tot en quatre únics colors: blau oceà, blanc platja, gris granit i verd selva. Un verd vida que es cola i arrela fins i tot a les escletxes del granit.

La Dingue Seychelles

Amb bici per l'illa de La Dingue.

Si a Mahé descobrim les guineus voladores, a La Dingue coneixerem l'anciana més venerable de l'arxipèlag descansant al costat del principal carril bici de l'illa: la tortuga gegant d'Aldabra, una de les espècies més vulnerables i protegides del país i que, gràcies a les mesures de conservació adoptades en les darreres dècades, comença a donar signes de recuperació. També és una de les tortugues terrestres més grans del planeta: els mascles poden arribar a assolir els 250 kg ia viure 165 anys, s'alimenten de fulles i els encanta que els gratin el coll. Té sort que a les Seychelles no està prohibit tocar-les.

Tortuga gegant d'Aldabra a Illa Curieuse.

Tortuga gegant d'Aldabra a Illa Curieuse.

De nou a alta mar, són els peixos voladors els que salten ara al nostre pas, estenent les seves llargues aletes pectorals com si fossin ales. Capaços de volar desenes de metres sense submergir-se, utilitzen la part inferior de la cua a manera d'hèlix, cosa que deixa sobre la superfície de l'aigua una estela similar a la dels vaixells. No és l'únic que roba la nostra atenció: els peixos agulla també salten a la recerca de preses, mentre els xatracs se submergeixen amb la mateixa finalitat i una majestuosa fregata ariel passa volant decidida cap al tros de terra que es perfila a l'horitzó. És l'illa de Cousin.

Vista a través dels prismàtics, Cousin resulta l'illa perfecta per viure com un nàufrag. No en va, aquí es van rodar diverses escenes de la famosa pel·lícula de Tom Hanks. Però Cousin és un referent per qüestions més crucials: és el principal lloc de nidificació de les tortugues carey a l'Índic occidental, un santuari vital per a infinitat d'aus marines i terrestres, i l'escenari on, des de fa 50 anys, es desenvolupa un dels programes de conservació i ecoturisme més genuïns i exitosos del món.

Tot va començar el 1968, quan l'antic Consell Internacional per a la Protecció de les Aus, avui BirdLife International, va adquirir l'illa per a frenar les plantacions de coco que estaven aniquilant el bosc i tractar de salvar de l'extinció el canyissar de Seychelles, una mena d'ocell cantor de la qual només en quedaven 26 individus. Cousin es convertia així en la primera reserva marina privada del món. Gestionada per Nature Seychelles i el govern local, la colònia de carrossers de Cousin serveix avui per reintroduir l'espècie a altres illes i la seva història d'èxit inspira noves iniciatives conservacionistes com la que, des de fa més d'una dècada, es fa a l'illa Félicité.

Six Senses Zil Pasyon Seychelles

Luxe i compromís mediambiental al Six Senses Zil Pasyon, a l'illa Félicité.

Com passava a Cousin als anys 60, el principal problema a Félicité també eren les plantacions de cocoters que estaven obligant gran quantitat d'espècies endèmiques a marxar. Però, al contrari que en aquella, un santuari protegit el que no estan permeses les pernoctacions, el projecte de Félicité va de la mà de un resort amb 30 viles d'arquitectura sensible i pràctiques ecològiques intel·ligents que demostra que la sostenibilitat no està renyida en absolut amb el luxe.

El 2009, gairebé deu anys que obrís el Six Senses Zil Pasyon, mentre els papers de compra venda del terreny encara passaven de mà en mà pels despatxos de Bangkok, el consultor ambiental Steve Hill ja s'havia posat fil a l'agulla per eliminar espècies invasores i reemplaçar-les amb plantes autòctones. Per a Hill res d'això era nou: a la dècada de 1990, ell va ser responsable de la restauració d'una altra illa referent de la conservació i l'hospitalitat de luxe: Frégate Island.

Banyera amb vistes del Six Senses Zil Pasyon a l'illa Flicit.

Banyera amb vistes del Six Senses Zil Pasyon, a l'illa Félicité.

La selva per on avui passegen els hostes del Six Senses Zil Pasyon és, segons Hill, gairebé la mateixa que hi havia quan l'home va posar aquí el peu per primera vegada. Ja es torna a escoltar el cant dels ulls blancs i els papamosques del paradís, aus marines com el carismàtic xatrac de fades i la baldriga de cua de falca han tornat a fer els seus nius i la platja de Grand Anse atrau de nou les tortugues carey.

La creació d'un hàbitat ideal perquè dues espècies en perill com la tortuga carei i la tortuga verda puguin criar a plaer a l'illa és la missió del biòleg marí David Estelles i dels seus companys de la Reserva Marina i Insular Ramos, que ocupa tres quartes parts de la illa. Investiguen la biodiversitat terrestre i marina de Seychelles i es mostren entusiasmats (i optimistes) amb la possibilitat de reintroduir amb èxit la tortuga gegant a Félicité.

Six Senses Zil Pasyon

Vista de l'hort ecològic del resort Six Senses Zil Pasyon.

Però la restauració de l'ecosistema és només una de les peces del compromís global d'aquest resort dissenyat per operar en harmonia amb la natura en tots els aspectes, des de la procedència de les artesanies que decoren les viles o els ingredients que serveixen al restaurant fins a la gestió de l'energia i les escombraries. Així, per exemple, fan compost per utilitzar com a fertilitzant i les deixalles orgàniques es traslladen a granges de l'illa veïna de Praslin per alimentar el bestiar. Al gran hort de l'hotel s'utilitzen pràctiques de permacultura i es treballa per ampliar l´oferta productes locals. El 2019, aquests esforços van llançar una rica collita de 39.000 quilos de fruites, verdures i herbes orgàniques, una xifra molt significativa per a una petita illa a milers de quilòmetres de tot arreu.

Seychelles té 115 illes i només una trentena estan habitades.

Seychelles té 115 illes i només una trentena estan habitades.

***Aquest reportatge va ser publicat al número 144 de la Revista Condé Nast Traveler (Primavera 2021) . Subscriu-te a l'edició impresa (18,00 €, subscripció anual, trucant al 902 53 55 57 o des de la nostra web). El número de Condé Nast Traveler d'abril està disponible a la seva versió digital per gaudir-lo al dispositiu preferit

Llegeix més