El Comitè intergovernamental de salvaguarda del patrimoni cultural immaterial s'ha reunit per afegir nous membres a la Llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO , en una reunió celebrada de forma telemàtica del 13 al 18 de desembre.
Durant aquesta reunió, es van inscriure 4 nous elements a la Llista del patrimoni immaterial que requereix mesures urgents de salvaguarda i 39 nous elements a la L representativa del patrimoni cultural immaterial.
El Comitè, presidit per Punchi Nilame Meegaswatte (president de la Comissió Nacional de Sri Lanka per a la UNESCO) va afegir també quatre projectes al Registre de Bones Pràctiques de salvaguarda del patrimoni cultural immaterial.
Així mateix, en el marc de la assistència internacional , va atorgar 172.000 dòlars del Fons del patrimoni cultural immaterial a favor de un projecte de salvaguarda presentat per Mongòlia , 116.400 dòlars a un altre projecte presentat per Djibuti i 266.000 dòlars a un projecte presentat per Timor-Lest.
Aquest any el Comitè intergovernamental va decidir inscriure per primera vegada elements del Congo, Dinamarca, Islàndia, Haití, Micronèsia, Montenegro, República Democràtica del Congo, Seychelles i Timor Leste a les Llistes, que ara inclouen 630 elements d'un total de 140 països.
A continuació, les noves incorporacions a la Llista de patrimoni cultural immaterial de la UNESCO.
NOVES INSCRIPCIONS A LA LLISTA DE SALVAGUÀRDIA URGENT DEL PATRIMONI CULTURAL IMMATERIAL (PER ORDRE D'INSCRIPCIÓ):
La Llista del patrimoni cultural immaterial que necessita mesures urgents de salvaguarda reuneix elements del patrimoni viu la perennitat del qual està amenaçada i permet mobilitzar la cooperació i l'assistència internacional necessàries per reforçar la transmissió d'aquestes pràctiques culturals amb la participació de les comunitats. Amb les quatre noves incorporacions, el nombre d'elements d'aquesta llista ja puja a 71.
Construcció artesanal de piragües i art tradicional de la navegació a les Illes Carolines (Micronèsia)
Fidels al seu llegat ancestral, les poblacions dels Estats Federats de Micronèsia segueixen construint piragües amb vela a partir de matèries primeres autòctones i utilitzant-les per a la navegació d'alçada , guiant-se només pel mètode tradicional de observar els indicis de la natura i sense recórrer a cap mena d'instruments nàutics.
Lamotrek (Micronèsia).
El tals, teixit tradicional (Timor-Leste)
El tais és un teixit fet a mà que serveix de element de decoració , així com per confeccionar les indumentàries típiques de les cerimònies i festejos. A més, és un mitjà d'expressió de la identitat cultural i de la posició ocupada a la societat, segons els seus motius i colors. Es fabrica amb fil de cotó tenyit amb colorants a base de plantes i es teixeix manualment amb telers senzills.
Construcció i ús de piragües d'una sola peça de fusta expandida a la regió de Somaa (Estònia)
La piragua tradicional de la regió estonia de Somaa és una embarcació de poc calat construïda en dues fases: primer fent fora el tronc d'un arbre i després expandint els costats. La segona etapa és la més peculiar: gràcies a la combinació del foc d´una foguera amb banys d´aigua, els costats de la piragua es flexibilitzen i eixamplen, augmentant el volum i la manejabilitat del vaixell.
Pràctiques i expressions culturals vinculades a l'ús del m'bolon, instrument musical tradicional de percussió (Mali)
El m’bolon és un instrument musical de percussió típic del sud de Mali, fabricat amb una gran caixa de ressonància formada per una carbassa recoberta per una pell de bòvid i amb un pal de fusta de forma corba proveït de cordes.
Grup de M'bolon a Tabakoro, comuna de Rule de Koumantou.
ELEMENTS AFEGITS A LA LLISTA REPRESENTATIVA DEL PATRIMONI CULTURAL IMMATERIAL DE LA HUMANITAT (PER ORDRE D'INSCRIPCIÓ):
La Llista representativa del patrimoni cultural immaterial de la humanitat té el propòsit de donar visibilitat a les tradicions i els coneixements de les comunitats. Amb les 39 noves incorporacions, la llista ja compta amb 530 elements.
La falconeria, un patrimoni humà viu (Emirats Àrabs Units, Àustria, Bèlgica, Qatar, Croàcia, República Txeca, França, Alemanya, Hongria, Irlanda, Itàlia, Kazakhstan, República de Corea, Kirguistan, Mongòlia, Marroc, Països Baixos, Pakistan, Polònia, Portugal, Aràbia Saudita, Eslovàquia, Espanya i Síria)
L'art tradicional de la falconeria consisteix en ensinistrar per a la caça a falcons i altres aus de presa. A l'origen, l'ésser humà va utilitzar aquest art per obtenir aliments, però després va evolucionar, adquirint altres valors i convertint-se en una activitat recreativa. La falconeria moderna és practicada avui dia en més de 80 països, i, a més de la tradició, també se centra en la preservació dels falcons i els seus hàbitats.
Festivals de falconeria al Kirguizistan.
La cal·ligrafia àrab: coneixements, competències i pràctiques (Aràbia Saudita, Algèria, Bahrain, Egipte, Iraq, Jordània, Kuwait, Líban, Mauritània, Marroc, Oman, Palestina, Sudan, Tunísia, Unió dels Emirats Àrabs Units i Iemen)
“La cal·ligrafia àrab és el art de transcriure amb fluïdesa l'alfabet de l'idioma aràbic per imprimir harmonia, elegància i bellesa a l'escriptura”. Al principi, es va concebre perquè els escrits fossin més clars i llegibles, però després es va anar convertint en un veritable art àrab islàmic per escriure obres clàssiques i modernes. A la cal·ligrafia tradicional, s'utilitzen materials naturals, mentre que a la moderna se solen usar retoladors, pintures sintètiques i polvoritzadors.
Vaixells nòrdics tradicionals de casc trincat (Dinamarca, Finlàndia, Islàndia, Noruega i Suècia)
Els vaixells nòrdics tradicionals de casc trincat –o a tingladillo– són petits i oberts, estan construïts amb fusta i tenen entre cinc i deu metres d'eslora. Els pobles nòrdics han construït aquestes embarcacions des de fa dos mil·lennis seguint una sèrie de tècniques bàsiques: fixació de taules primes a la carcassa de la quilla i la roda; fixació posterior de les taules superposades entre si amb reblons metàl·lics, clavilles de fusta o cordes; i reforçament de l'interior del casc amb carcasses.
Dues rèpliques de vaixells víkings navegant pel fiord de Roskilde (Dinamarca).
La rumba congolesa (Congo i República Democràtica del Congo)
La rumba congolesa és un gènere musical i ball popular de les zones urbanes de la República Democràtica del Congo i del Congo, que normalment executen una dona i un home. S'interpreta a llocs públics, privats i de culte religiós per celebrar festes o cerimònies de dol , acompanyat de orquestres o solistes, cors i ballarins.
La Festa Gran de Tarija (Bolívia)
La Festa Gran de Tarija , pròpia de la ciutat boliviana del mateix nom, se celebra tots els anys a l'agost i setembre amb processons religioses, festes, músiques, balls, competicions i focs artificials en honor de Sant Roc. El seu origen es remunta als temps de la colonització espanyola, quan els habitants de la ciutat feien rogatives a aquest sant. Durant la festa, es realitzen interpretacions de música i dansa amb màscares i indumentàries vistoses, hi ha exposicions de artesanies regionals i també s'elaboren plats tradicionals.
Nens tamboriners durant la processó de Sant Roc.
Cicle festiu al voltant de la veneració i culte de Sant Joan Baptista (Veneçuela)
Les pràctiques i coneixements culturals vinculats a les festes en honor de Sant Joan Baptista a Veneçuela daten de finals del segle XVIII i es van originar a les comunitats afroveneçolanes esclavitzades en els dominis colonials espanyols. Els adeptes a aquest cicle festiu, anomenats sanjuaneros , consideren aquest cicle com un símbol de resistència cultural , de llibertat i d'evocació de la memòria dels seus avantpassats esclaus. Durant les festes, hi ha repics de tambors, balls, narracions, i processons religioses amb l'estàtua de Sant Joan Baptista. Els dies més assenyalats són el 23 i el 24 de juny.
‘El Passadís’, cant i poesia (Equador)
'El Passadís" és un gènere musical i ballable que va fer la seva aparició a l'Equador al segle XIX com a resultat d'una fusió entre diverses músiques indígenes i europees. El ball es realitza en parella, fent passos curts i la música és interpretada per solistes, duos, trios i orquestres.
Danses i expressions associades a la festivitat del Corpus Christi (Panamà)
La Festa del Corpus Christi és la celebració del cos i la sang de Crist crucificat ia Panamà fusiona les celebracions catòliques amb una sèrie de festejos populars , com representacions teatrals, músiques, danses populars i comparses de persones disfressades amb màscares i vestits de colors bigarrats.
Valors, coneixements, sabers i pràctiques del poble awajún associats a la producció de ceràmica (Perú)
El poble awajún considera que el art de la terrisseria és un paradigma de la seva harmoniosa relació amb la natura. El procés de fabricació de la ceràmica comprèn cinc fases: la recollida de la primera matèria, el modelatge, la cocció, l'ornamentació i l'acabat. Cadascuna d'aquestes fases té un significat especial i està associada a una sèrie de valors transmesos per tradició oral.
Recol·lecció d'argila a la selva amazònica.
Songket (Malàisia)
El teixit anomenat songket està confeccionat a mà per les dones de la península malaia de Sarawak. La tècnica consisteix a inserir, entre els fils de la trama i els de l'ordit del teler, fils d'or o de plata de manera que aquests produeixin un efecte ornamental característic donant la impressió de surar sobre el fons colorit de la tela. Aquest teixit es fabrica amb un teler tradicional malai de dos pedals anomenat kek.
Gamelan (Indonèsia)
Gamelan és el nom que es dóna a l'orquestra de música tradicional indonèsia i al seu instrumental, constituït primordialment per metal·lòfons (anomenats gangses) fets a mà i ornamentats, així com per gongs, carillons de gongs, xilòfons, cimbals i tambors. Totes aquestes percussions van acompanyades per instruments de corda i flautes de bambú.
Nora, teatre dansat (Tailàndia)
El Nora és un gènere dramàtic del sud de Tailàndia amb cinc segles d'antiguitat que consisteix en un espectacle de danses animades i acrobàtiques acompanyat de cants improvisats. La seva temàtica se sol basar en relats sobre Buda o gestes d'herois llegendaris.
Art de la dansa xòe del poble tai (Vietnam)
Els moviments de la dansa xòe simbolitzen les activitats humanes en àmbits com la celebració de ritus, la cultura, la vida diària i la feina. Hi ha tres classes de dansa xòe –la ritual, la de presentació i la ballada en rotllana– i se sol practicar en cerimònies, casaments i esdeveniments comunitaris.
Celebració de la Durga Puja a Calcuta (Índia)
La celebració de la Durga Puja té lloc a la tardor i dura deu dies. Està dedicada a la veneració de Durga, deessa mare de la religió hindú , les imatges de les quals –esculpides prèviament en tallers artesanals– amb argila extreta del Ganges , se submergeixen en aquest mateix riu el desè i últim dia de les festes.
Durga a 41 Pally, una comunitat popular a Haridebpur.
Fabricació artesanal tradicional de Dumbara Ratā Kalāla (Sri Lanka)
Els Dumbara-ratā kalāla (tapissos de la vall de Dumbara) són obres d'artesania tèxtil que s'usen com penjaments, tapisseries o fundes per a coixins. Es fabriquen a mà per una comunitat anomenada kinara , ubicada als llogarets de Kalasirigama i Alokagama.
Fabricació artesanal del dutar i art d'interpretar música tradicional amb cants (Turkmenistan)
El dutar és un gènere musical tradicional interpretat amb l'instrument del mateix nom, consistent en un llaüt de dues cordes, amb un llarg pal i una caixa de ressonància de fusta recoberta per una taula d'harmonia fina del mateix material. L'instrument es fa servir per interpretar els principals gèneres de música i cant de Turkmenistan. Hi ha dos tipus de música dutar pròpiament aquesta: el sol instrumental (dutarchy) i l'acompanyat per cants, poemes o narracions en prosa (bagshy).
La dansa moutya (Seychelles)
La dansa moutya va ser introduïda pels esclaus africans portats pels colons francesos a les Seychelles a principis del segle XVIII. Els esclaus la ballaven de nit als boscos, lluny de les plantacions on vivien els seus amos. Se sol executar al son de tambors al voltant d'una foguera i actualment segueix sent una expressió d'identitat cultural que es continua practicant de manera espontània o amb motiu d'esdeveniments culturals.
Malagasy Kabary, art oratori malgaix (Madagascar)
El Kabary malagasy és un discurs poetitzat que es pronuncia davant d'una audiència nombrosa. Aquest art oratori, a l'origen utilitzat pels dirigents per adreçar-se a les comunitats, recorre a l'ús de refranys, màximes, figures retòriques i jocs de paraules. Amb el temps, s'ha convertit en un element molt important de les festivitats, funerals, cerimònies oficials i esdeveniments públics de Madagascar.
Ceebu Jën, art culinari (Senegal)
El Ceebu Jën és un plat típic del Senegal , l'origen del qual es troba en un guisat tradicional consumit pels pescadors de l'illa de San Luis. Si bé les receptes presenten alguna diferència segons la regió, els ingredients bàsics són: arròs partit, rodanxes de peix fresc, peixos secs, mol·luscs i hortalisses de temporada o altres vegetals, com tomàquets, pastanagues, albergínies, cols, batates, iuques, quingombós, cebes, alls, chiles i fulles de julivert i llorer.
Fjiri (Baréin)
El Fjiri és un art escènic que evoca la història de la pesca d'ostres perlíferes a Baréin i data de finals del segle XIX. Tradicionalment era interpretada pels bussejadors i tripulants dels vaixells dedicats a aquest tipus de pesca i es considera una expressió de les dures feines del poble bareiní al mar.
Instrument utilitzat al Fjiri.
Al-Naoor, l'art i les tècniques tradicionals de fabricació de sínies (Iraq)
El Al-Naoor (nòria) és un artefacte hidràulic tradicional consistent en una roda de fusta que gira al voltant del seu eix, amb 24 columnes formades per barrots de fusta i d'altres gerres de fang lligades mitjançant cordes trenades amb fulles de palmera. A l'Iraq, les sínies s'utilitzen a la llera del riu Eufrates, a les zones on el seu nivell és inferior al dels camps adjacents, per poder elevar l'aigua i regar els cultius ubicats a major altura.
L'art del brodat a Palestina: coneixements, tècniques, pràctiques i rituals (Palestina)
Abans, el art del brodat es practicava gairebé exclusivament a les zones rurals palestines , però avui dia està molt estès per tot el país i entre els membres de la diàspora. El vestit dels vilatans sol ser un vestit llarg, uns pantalons, una jaqueta, un mocador per al cap i un vel; tots ells amb brodats de diversos motius realitzats amb fil de seda en teixits de llana, lli o cotó. Els motius ornamentals i colors indiquen la regió de procedència, la situació matrimonial i la condició socioeconòmica.
Al-Qudoud al-Halabiya (Síria)
El gènere musical tradicional d'Alep es diu Al-Qudoud al-Halabiya i és una melodia uniforme que es canta acompanyada d'un conjunt musical en un context religiós o profà.
Tbourida (Marroc)
La Tbourida és un espectacle eqüestre marroquí del segle XVI que consisteix en una escenificació de cavalcades militars reconstituïdes d'acord amb convencions i rituals ancestrals aràbic-amazighs. Els genets fan primer una exhibició de maneig acrobàtic de les seves armes, i després simulen partir a la guerra a galop disparant els seus fusells carregats amb cartutxos de fogueig.
Hüsn-i Hat, la cal·ligrafia tradicional a l'art islàmic (Turquia)
A Turquia, el Hüsn-i Hat és un art multisecular de cal·ligrafia que es realitza amb els instruments següents: un paper setinat especial , un càlam amb fulles i tinta elaborada a base de sutge. La majoria dels cal·lígrafs (hattats) fabriquen els seus propis instruments.
Hüsn-i Ha.
Música de violí de Kaustinen i pràctiques i expressions culturals connexes (Finlàndia)
El violí és l'instrument més important de la cultura musical de Kaustinen i marca el ritme dels cants i danses interpretats (només o amb altres instruments). Les modalitats i tècniques peculiars d'aquesta música folklòrica es remunten a uns 250 anys enrere i el seu repertori consta de centenars de melodies.
Cants i danses amb tambor dels inuits (Dinamarca)
Els cants i danses al so del tambor (anomenat qilaat) són modalitats indígenes tradicionals d'expressió musical i artística del poble inuit de Groenlàndia. Se solen executar amb motiu de diverses celebracions i esdeveniments socials, en grup o en sol. El tambor es toca desplaçant-lo de dalt a baix en diferents direccions i colpejant la seva caixa amb una baqueta de pinyol o fusta per produir un fort so ressonant.
L-Għana, cant popular tradicional maltès (Malta)
L-Għana és un cant que agrupa tres modalitats connexes de cançons populars malteses en rima. La més estesa avui dia és la del “Enginy viu” , un duel improvisat entre una o dues parelles de cantants, els mèrits dels quals s'aprecien en funció de les rimes, les tesis convincents i les rèpliques gracioses.
Festes del Poble de Camp Maior (Portugal)
Durant les Festes del Poble de Camp Maior , els carrers s'adornen amb milions de flors de paper de colors i motius diversos. Els veïns fixen la data de les festes i decideixen quins han de ser el disseny i la temàtica de color de les ornamentacions.
Falak (Tadjikistan)
Falak significa “univers”, “paradís” i “ventura” i és la música folklòrica pròpia dels muntanyencs de Tadjikistan. Aquest gènere musical és interpretat a capella per un solista o acompanyat d'un instrument musical o d'una orquestra, o fins i tot un grup de ballarins. Pel que fa a la temàtica, s'aborden elements com la terra natal, l'amor, el dolor, la angoixa o la separació i el retrobament entre enamorats o entre pares i fills.
Visoko, cant polifònic tradicional de Dolen i Satovcha (pobles del sud-oest de Bulgària)
El Visoko és un art vocal específic dels pobles búlgars de Dolen i Satovcha , situats a la regió de Blagoevgrad. Hi ha tres tipus de cant: el greu, l'agut i el mixt.
Grup de cant femení amb vestits tradicionals a Satovcha.
Örnek, simbolisme ornamental dels tàrtars de Crimea i coneixements connexos (Ucraïna)
El Örnek se segueix utilitzant actualment per a la realització de brodats, teixits, ceràmiques, gravats, joies, escultures de fusta i pintures murals i en vidre. Els símbols geomètrics s'utilitzen principalment com a motius en els teixits, mentre que els florals s'usen com a ornament a les altres artesanies tradicionals.
Tornejos amb xanques de Namur (Bèlgica)
Els tornejos amb xanques són una pràctica ancestral de la ciutat belga de Namur que es remunta a principis del segle XV en la qual s'enfronten dos bàndols de veïns muntats en xanques amb l'objectiu de fer perdre lequilibri a ladversari. Per no perdre la tradició, hi ha cursos de formació organitzats per l'associació local Els 'Zancudos' de Namur.
Coneixements i pràctiques tradicionals de la cerca i extracció de la tòfona (Itàlia)
A la Itàlia peninsular, la cultura de la tòfona i les seves tradicions han estat transmesos oralment des de fa segles. Els cercadors de tòfones (tartufai) , amb l'ajuda d'un gos entrenat, localitzen els llocs on creixen tipus d'arbres les arrels dels quals propicien el creixement d'aquest fong subterrani. Un cop trobat el lloc, el cercador cava amb compte per extreure-la amb una aixada especial.
La cultura del cors, seguici de flors i fruites (Països Baixos)
El cors és un festeig amb origen a Itàlia i el sud de França, estès pels Països Baixos des de finals del segle XIX. Aquest festeig anual consisteix en una desfilada de carrosses o embarcacions ornamentades amb flors, fruites i hortalisses que de vegades transporten persones disfressades.
Una de les obres florals massives del cors.
L'art bakhshi (Uzbekistan)
El bakhshi és el art de recitar i representar en escena poemes èpics ancestrals dels pobles uzbeko i karakalpak amb l'acompanyament d'instruments musicals tradicionals, com ara El narrador (bakhshi) interpreta de memòria els poemes (dostons) , que estan basats en mites, llegendes, contes populars i cants tradicionals.
Patrimoni cultural de la Germandat Marinera de les Boques de Kotor: festivitat commemorativa i representativa d'una identitat cultural (Montenegro)
La Germandat Marinera de les Boques de Kotor és una organització marítima tradicional , no governamental, fundada l'any 809 que ha tingut un paper essencial en la defensa de la història naval i les tradicions marineres. A les cerimònies oficials, els confrares llueixen vistosos uniformes tradicionals, porten armes antigues i realitzen un ball medieval en rotllana anomenat bic.
La tradició dels tapissos florals per a les processons del Corpus Christi (Polònia)
A Polònia, durant la Festa del Corpus Christi , s'instal·len catifes de flors als carrers, cobrint tot el recorregut de la processó religiosa i arribant a assolir els dos quilòmetres de longitud.
Sopa Joumou (Haití)
El Comitè intergovernamental va decidir aquesta inscripció basant-se en la recomanació de l'òrgan d'avaluació i seguint un procediment de via ràpida, ateses les circumstàncies excepcionals i les dificultats que ha travessat recentment el país”.
La sopa Joumou és una sopa de carbassa tradicional haitiana elaborada amb verdures, plàtans, carn, pasta i espècies. Originalment estava reservada als propietaris d'esclaus, però els haitians es van apropiar de la sopa en independitzar-se de França, convertint-la en símbol de la seva recent adquirida llibertat.
Sopa Joumou.
INSCRIPCIONS AL REGISTRE DE BONES PRÀCTIQUES DE SALVAGUARDIA
Quatre són els projectes seleccionats per integrar el Registre de Bones Pràctiques de salvaguarda del patrimoni cultural immaterial.
Aquest registre afavoreix el intercanvi d'experiències de salvaguarda amb èxit i promou exemples del patrimoni viu i de pràctica i transmissió a les generacions futures. El Registre compta en endavant amb 29 bones pràctiques.
Les Escoles de Tradicions Vives (SLT) (Filipines)
El 1995, la Subcomissió de Comunitats Culturals i Arts Tradicionals de la Comissió Nacional per a la Cultura i les Arts (NCCA ) –organisme encarregat de preservar la cultura i les arts a les Filipines – va declarar que “salvaguardar les pràctiques i coneixements tradicionals d'una ràpida devaluació cultural és una tasca imprescindible”.
Això va obrir el camí per adoptar el programa Escoles de Tradicions Vives , consistent a crear centres d'aprenentatge no formal gestionats per les comunitats locals en què es transmeten a les generacions més joves coneixements, competències i valors relacionats amb el patrimoni cultural.
Jocs Nòmades - Redescobriment del Patrimoni i Celebració de la Diversitat (Kirguizistan)
El patrimoni cultural immaterial del poble kirguís sempre va estar estretament vinculat en el passat a la seva manera de vida nòmada , però la sedentarització forçosa imposada a l'era soviètica va suposar declinar la pràctica d'una sèrie d'elements la viabilitat dels quals ara corre perill. Per exemple, els jocs nòmades tradicionals. El programa Jocs Nòmades - Redescobriment del Patrimoni i Celebració de la Diversitat se centra principalment en la identificació i documentació dels jocs practicats a les diferents regions del país.
Programa nacional de salvaguarda de l'art tradicional de la cal·ligrafia (Iran)
Amb l'arribada de la impremta i els programes informàtics a l'Iran, l'art de la cal·ligrafia va entrar de mica en mica en declivi. A la dècada de 1980, el govern, juntament amb algunes organitzacions no governamentals, va elaborar un programa nacional per salvaguardar-la , fixant les tasques següents: organitzar cursos públics per a un aprenentatge formal i informal de la cal·ligrafia, publicar llibres i fulletons sobre aquesta pràctica cultural tradicional, organitzar exposicions d'obres d'art cal·ligràfiques , elaborar plans d'estudis universitaris d'aquesta disciplina i fomentar un ús adequat de l'art cal·ligràfic tradicional, adaptant-lo a les condicions de la vida moderna.
Èxit en la promoció dels aliments tradicionals i en la salvaguarda dels modes d'alimentació tradicionals (Kenya)
A Kenya , els modes d'alimentació tradicionals s'estaven perdent i entrant en perill de desaparèixer pel que el 2007, el país es va comprometre a salvaguardar aquestes pràctiques alimentàries i les expressions culturals relacionades amb elles. Es van adoptar dues importants iniciatives en col·laboració amb científics i grups comunitaris: fer un inventari dels aliments tradicionals i dels seus usos, i dur a terme un projecte pilot a les escoles primàries per sensibilitzar els nens a les conseqüències negatives de la desaparició de la tradició culinària.