Nala contemplant els globus aerostàtics a Capadòcia.
“A Escòcia, la terra d'on procedeixo, tenim una vella dita: 'El que hagi de ser, serà'. Algunes coses a la vida estan destinades a passar. El que deu ser, serà. És el destí '”. Així comença El món de Nala, una crònica editada per L'Esfera dels Llibres que narra la història d'amistat entre Dean –un noi de trenta escocès que ho va deixar tot per fer la volta al món amb bicicleta– i Nala –una diminuta gateta abandonada a les muntanyes entre Montenegro i Bòsnia–.
I vaja si van passar coses… Concretament tantes com perquè Dean, amb l'ajuda de Garry Jenkins, l'escriptor que ja va col·laborar amb James Bowen a Un gat de carrer anomenat Bob, pogués articular un relat “Enternedor i totalment encantador”, com ho va definir The Guardian.
Nala a les muralles de Budva, Montenegro, el desembre del 2018.
LA TROBADA
Però tornem al principi, al moment exacte en què aquest escocès –que s'havia muntat en fer els 30 en una bicicleta per “sortir a enfrontar-se al nostre problemàtic món”– va escoltar els llastimosos miols d'un animal descurat que demanava ajuda.
Una trobada, gravada en vídeo, que ja compta amb milions de visualitzacions i que mostra l'instant en què el cor de Dean es va imposar al capdavant en decidir rescatar aquesta “coseta diminuta i escanyolida. De cos prim i llarg, grans orelles punxegudes, potes llargues i una gruixuda cua. El seu pelatge era fi, adobat per l'aire lliure, i clapejat, amb pegats d'un roig rovellat. Però també tenia els ulls verds més grans i penetrants que hagués vist mai, que ara m'estaven mirant com si tractessin de descobrir qui era jo”.
Va ser el desembre del 2018 quan Nala va aparèixer per primera vegada a la vida ia les xarxes socials de Dean, qui ja acumula gairebé un milió de seguidors al compte d'Instagram. Un mur, el de @1bike1worlda, que, de sobte, va començar a estar ple de imatges d'una gata que saltava de país a país al necesser portaobjectes del manillar i que es va convertir en testimoni virtual del vincle infrangible que es va anar forjant entre un home i un animal, tots dos igual de curiosos, independents, resistents i aventurers. Van experimentar l'amabilitat dels estranys, van visitar camps de refugiats, van rescatar animals a través d'Europa i Àsia… **
EL POLIÇÓ
Afirma Dean Nicholson que, després de recollir el 'Polizón', tal com es titula el segon capítol d'El món de Nala, va sentir que el seu viatge cobrava un nou rumb, igual que la seva visió del món, el qual havia deixat de veure només a través dels seus ulls per veure'l també a través dels seus.
Per això podem sentir, a través de les primeres pàgines del llibre, l'angoixa que li va suposar creuar diverses fronteres amb una gata inquieta amagada entre les seves pertinences: “Una cosa era abandonar un país i una altra totalment diferent entrar en un de nou. Sabia que aquesta vegada hi hauria més risc”.
Gairebé una vintena de països va recórrer sobre dues rodes l'escocès en una aventura que va fer que es convertís en una persona més sàvia i més madura, com ha explicat més d'una vegada, en part també degut a la companyia de Nala: “Un imant de persones (…) que tenia la capacitat de posar un somriure a les cares sense importar religió, edat o cultura”.
¿Ja hem arribat?», pregunta la Nala al veure la frontera de l'Azerbaidjan.
Gràcies a la notorietat de la parella estranya que formaven –un paio grandot, barbut i tatuat pedalejant amb una gateta asseguda a l'espatlla– , a més de beneficiar-se de la generositat de quants es trobava al seu pas, Nicholson va començar a recaptar diners per a organitzacions benèfiques locals de benestar animal. La Nala havia canviat definitivament el seu món, però també el món que l'envoltava.