Una veterinària a la Borgonya.
Els veterinaris rurals són herois. Així de senzill i clar ho diu la directora Julie Manoukian a la seva pel·lícula, Una veterinària a la Borgonya .“Són persones que lliuren la seva vida al servei dels altres. Treballen en condicions difícils, amb horaris embogits, i reben salaris que no es corresponen amb l'enorme esforç que han hagut de fer per aconseguir el diploma ja que es tracta d'una de les carreres més difícils”, explica.
La mateixa directora desconeixia el món i la vida d'aquests herois abans que li encarreguessin la pel·lícula, però un cop ficada en feina va descobrir un gremi sacrificat, fonamental i en perill dextinció. “Un veterinari rural ha de saber tractar pràcticament tots els animals, domèstics o no, de companyia o salvatges, sense oblidar les espècies exòtiques. Ha d'estar disponible dia i nit, tant per assistir a parts com per a altres emergències. A més d'ajudar a néixer, també hi recau l'exorbitant responsabilitat del dret a l'eutanàsia que tenen els seus pacients”, explica.
Amor gos.
O com diu un dels protagonistes d'Una veterinària a la Borgonya: “No és fàcil, ni prestigiós, ni està ben pagat. Curem els seus acompanyants, el seu suport, els fills que no han tingut i les parelles que han perdut”. Sense ells, el món rural es buidaria una mica més encara.
Però cada cop n'hi ha menys. És una realitat que utilitza la pel·lícula com a premissa. Nico (Clovis Cornillac) és l'únic veterinari a una regió rural, amb granges i bestiar, que cobreix 40 quilòmetres a la rodona. I el film arrenca amb l'arribada de la qual, per fi, podria ser la seva companya de feina, cuidant mascotes a la clínica i assistint parts a les granges. Però aquesta companya, Alex (Noémie Schmidt) és “una parisenca no preparada per al món rural”. Acabada de llicenciar en veterinària, ella veia el prestigi al laboratori no en el tracte directe amb els animals.
Alex és una veterinària a la Borgonya.
A aquest conflicte, Manoukian afegeix altres. La desconfiança del poble cap a Alex. Primer, per ser una veterinària dona. On s'ha vist això? Diuen els veïns del petit poble de Mhère, a la regió del Morvan. Doncs s'hi hauran d'acostumar, els contesta ella. “El 80% de les estudiants de veterinària són dones. Com es guanya més, els homes estudien empresarials”.
I després, aquesta idea del “turista de poble”, de ser un estrany si només hi vas els estius. Tot i rodar-ho prepandèmia, la reflexió d'Una veterinara a la Borgonya avui és més rellevant que mai: la necessitat del retorn al poble. La tornada a aquests llocs que mereixen la pena i ens van fer feliços, però que al remolí de la vida accelerada, rutinària i urbanita se'ns van oblidar. Això li passa a l'Àlex en tornar a aquest petit poble i bosc on va créixer i va passar tots els estius. Encara la veuen com una turista, però ella sap jugar a futbolí i aguanta el dur orujo com qualsevol dels seus paisans.
Morvan, llocs on val la pena tornar.
LA FRANÇA BUIDADA
Manoukian i el seu equip van caure una mica per casualitat al Morvan, una regió famosa pel seu parc natural, en plena Borgonya, a prop de Dijon. Pensaven rodar al Jura, però els quedava massa lluny de la granja que els facilitava els animals protagonistes. Va ser gràcies a la guia Michelin, un clàssic, que van trobar el poble perfecte per a la història: Mhère. “La seva plaça i el seu ajuntament s'assemblaven a un escenari de western”, diu Manoukian. “Exactament el que jo estava buscant. Per rodar a scope, era ideal. Després, vam recórrer la zona i vaig descobrir la regió amb què havia somiat, tot ple de verd i d'aigua”.
Autoestopista rural.
“És una regió bonica, una de les menys poblades de França”, diu Clovis Cornillac, a qui coneixien bé a la zona. “La seva naturalesa és sublim, les valls molt suaus, però, paradoxalment, la vida quotidiana és dura. El seu clima és continental. Els hiverns solen ser molt freds i els estius sufocants. Els habitants són acollidors, adorables i també molt forts, perquè cal una gran fermesa per viure-hi”. Les granges i pobles estan separades per quilòmetres i cada cop queda menys gent disposada a aquests sacrificis. “Per quedar-s'hi, cal estimar la solitud”, insisteix l'intèrpret. A ell i la resta dels actors els va anar bé respirar aquest aire (es van allotjar en un càmping davant d'un llac durant el rodatge) per transmetre les necessitats de regions així a la pantalla.
Una veterinària a la Borgonya està rodada al Morvan.