No oblidis la càmera fotogràfica!
Als peus de la Serra de Guara, en plena Comarca de Somontano de Barbastro a la vora del canó del riu Vero, s'aixeca en un enclavament impossible Alquézar, vila medieval l'arquitectura de color gres de la qual contrasta amb el verd de la muntanya atorgant al conjunt una màgia irreal digna de qualsevol novel·la de J. R. R. Tolkien.
No és estrany que Alquézar estigui reconegut com un dels pobles més bonics d'Espanya. Ha sabut mantenir la seva coherència arquitectònica de essència medieval tot i que en els darrers anys ha vist créixer el turisme de manera exponencial.
Alquézar, un poble medieval als peus de la Serra de Guara
El destí de muntanyencs i amants del barranquisme d'antany s'ha convertit en el darrer lustre en una de les viles més visitades d'Osca, adaptant-se en el procés a les exigències del turisme familiar i de vacances.
Arribem al´hora de l´aperitiu en plena onada de calor, el primer pas del nostre itinerari és aconseguir aparcar. Si ens donen claustrofòbia els carrers estrets, millor deixar el cotxe al pàrquing dels afores.
Reposem forces amb un refrigeri a una de les moltes terrasses que han aflorat, on es pot gaudir de la imponent panoràmica del poble donant compte d'un menú del dia.
Nosaltres no obstant optem per preparar entrepans per menjar-nos-els a la vora del riu Vero, i és que ens disposem a recórrer la famosa Ruta de les Passarel·les, construïda al costat dret.
Per canalitzar-la només cal seguir les indicacions que hi ha posades pel poble o preguntar a qualsevol. Es tracta d'una ruta circular de una hora i mitja de durada per dins del canó on trobarem des d'aigües blau turquesa en què fer una capbussada a miradors capaços de treure la parla.
En el camí ens trobarem amb aigües turquesa on donar-nos una refrescant capbussada
Tot i que és força segura, hi ha trams que faran suar la gota grossa a la gent amb vertigen i, encara que la majoria no els ho posa, es recomana fer-la amb un casc al cap pel risc de despreniments.
No cal dir que el calçat esportiu (sabatilles o botes) i l'ampolla d'aigua són imprescindibles, ja que no hi ha fonts a tot el recorregut.
Antigament es creia que les peülles als carrers espantaven els mals esperits
De camí anirem descobrint el valor patrimonial del poble. La cèntrica església de Sant Miquel, d'estil barroc popular, la petita capella de La nostra Senyora de les Neus, del segle XVI…
En alguns punts dels seus carrers veurem clavades peülles, una curiosa tradició que pretenia espantar els mals esperits.
Abans d'emprendre la baixada cap a la ruta, un petit mirador ofereix una gran perspectiva de la Col·legiata de Santa Maria la Major, l?edifici més icònic del conjunt històric i visitable pagant una entrada de tres euros.
Comencem a baixar no sense abans entrar a alguna de les fleques, on a més de pa ens fem amb un dels seus deliciosos vores, dolços de forn les llavors d'anís dels quals inunden d'olor tot el carrer.
Església de Sant Miquel, un dels referents del ric patrimoni de la localitat
Al primer tram anirem baixant progressivament pel canó des del poble fins a la vora del riu, amb cables on agafar-nos per evitar relliscades a les zones més costerudes.
En arribar per fi a l'alçada del Vero podrem anar a descobrir alguna de les coves que poblen els seus voltants (hi ha tot un itinerari de visites guiades per conèixer en profunditat l'art rupestre del Parc Cultural del Río Vero).
Deixa que la natura et sorprengui en aquesta ruta oscenca
També ens podem donar un bany a les seves tèbies aigües de color blau turquesa, amb petites platges de sorra on tombar-nos a descansar i menjar l'entrepà.
En reprendre el nostre camí i travessar la primera passarel·la (disposada als trams on el camí al costat del riu es fa insalvable) aviat descobrirem la presa, a la caiguda de la qual hi ha el gorg més impressionant del recorregut, de bany obligatori sota laigua de la cascada.
A partir d'aquí la cosa de les passarel·les es posa seriosa, amb alçades i distàncies més grans. Si pensem que el nostre vertigen ens impedirà gaudir del que queda del recorregut podem desfer el camí o, bé, pujar a Alquézar per algun dels camins que surten cap a la dreta (algun més costerut que un altre, però per terra ferma al capdavall) .
Si no tenim problema la ruta es remata arribant fins a les impagables vistes del Mirador del Vero, i des d'allà de tornada al poble.
Alquézar, encant medieval mires des d'on mires
Els pobles del voltant també s'han beneficiat de la fama que ha adquirit Alquézar els darrers anys. D'aquesta manera, el nostre allotjament es troba a l'alberg Crux d'Adahuesca, petit municipi a uns cinc minuts amb cotxe, amb instal·lacions noves i cuidades al detall i un ambient molt sa.
Ofereix diverses opcions per berenar a la seva agradable terrassa, des de humus fins a guacamole passant per provolone, però compte que la cuina tanca aviat.
Si no hem portat menjar i volem estirar restaurant hem de **reservar amb antelació a l'Ordio, ** l'únic local del poble amb cuina oberta per sopar a l'hora d'escriure aquest reportatge.
La Ruta de les passarel·les, construïda a la riba dreta del riu Vero
Per acabar de fer gana, Adahuesca bé mereix un recorregut pels seus carrers per descobrir la seva església, la façana del seu ajuntament o, el lloc més màgic, el mirador on hi ha el centre d'interpretació, amb un romanticisme impagable i una gran panoràmica amb cartell informatiu de l´enclavament.
I si ens veiem amb temps i forces, la seva feina és fer abans d'anar-nos-en la ruta de les llegendes, on descobrirem els mites locals als punts més representatius.
Adahuesca, a cinc minuts amb cotxe d'Alquézar és una de les opcions on pernoctar