A mig camí entre Madrid i Badajoz s'estén la Reserva de la Biosfera de La Sibèria
Hi ha un lloc on Extremadura s'allunya de tòpics per convertir-se en un entorn de valors naturals únics, amb un patrimoni cultural espectacular i una gastronomia que és una sorpresa constant. La Reserva de la Biosfera de La Sibèria és Extremadura, però com mai no t'ho havies imaginat.
Gairebé a mig camí entre Madrid i Badajoz s'estén un territori de deveses, embassaments i serres; d'alzines, castells roquers i pobles carregats d'història. Són les terres de la Reserva de la Biosfera de La Sibèria, una zona de valors naturals fora del comú que és una sorpresa constant per al viatger.
Una zona de valors naturals fora del comú que és una sorpresa constant per al viatger
Perquè a La Sibèria només pots esperar allò inesperat. Aquí el paisatge canviant, capaç de transformar-se en pocs quilòmetres transportant-te de la serra a les planes, de pobles amb història a caserius aïllats, anirà enganxant-te quilòmetre a quilòmetre, recodo a recodo de cadascuna de les seves carreteres; convencent-te a cada pas que travessis un lloc que no s'assembla a cap altre.
Aquí, al territori de la reserva de la biosfera, convergeixen dos mons. Cap al nord les muntanyes de Toledo, cap al sud les planes immenses del Guadiana. I al mig, internant-se a Castella-la Manxa com una falca, una comarca que suma elements d'aquests paisatges per donar forma a un caràcter que la diferencia de qualsevol altra regió.
VERD I BLAU
Són els colors que dominen el paisatge siberià, els que defineixen els valors que li han guanyat el reconeixement com a reserva de la biosfera, un territori amb uns valors naturals especialment ben preservats, en què embassaments, deveses, muntanyes i terres de cultiu se succeeixen esquitxats per petites poblacions.
Verd, perquè a bona part de la reserva el bosc és el rei. Només cal enfilar-se a algun dels turons, pujar fins als miradors i castells aixecats als cims per descobrir fins a quin punt això és cert.
Verd i blau són els colors que dominen el paisatge siberià
Blau, perquè Badajoz és la província d?interior amb més quilòmetres de costa, de costa dolça en aquest cas. I en això La Sibèria, amb el riu Guadiana i els seus cinc embassaments, hi té molt a veure.
El territori de la reserva és una successió infinita de petits mars interiors amb illes, caporals i badies on la platja, els esports aquàtics i els restaurants des dels quals gaudir de la posta de sol reflectida a l'aigua troben una ubicació perfecta. Un bany, un curs de vela i després un còctel en un bar al costat de la riba, encara que a 400 quilòmetres del mar? A La Sibèria tot és possible.
EL BOSC INFINIT
Les deveses del pla es van tancant, compartint l'espai amb estepes i aromàtiques, segons avança cap a les serres. Oliveres i fruiters queden enrere, mentre les valls es van tancant de vegetació a mesura que pugen per les serres. El paisatge canvia gairebé a cada pas.
És l'escenari perfecte per descobrir poblats prehistòrics o dòlmens cinc vegades mil·lenaris a través de rutes de senderisme. Del castro del Muro, prop de Fallecosa de Los Montes, a les pintures rupestres de La Panda, a Herrera del Duque, i d'allà al Turó de la Barca oa l'impressionant jaciment de Lacimurga, travessant milers d'anys d'història a cada sender.
El paisatge canvia a cada pas
Encara que la joia de la corona és el dolmen de Valdecaballeros, un tholos megalític excepcional que permet, a més, dur a terme activitats d'arqueoastronomia.
El bosc, però, amaga moltes altres sorpreses a la Reserva de La Biosfera de la Sibèria. El descobreix qui s'hi interna a finals de l'estiu per gaudir d'un espectacle únic: la brama del cérvol. Però també qui recorre els seus camins a la tardor a la recerca de bolets silvestres , qui opta per algun dels molts itineraris de BTT o qui transita sense pressa sengles com la ruta de pelegrinatge a Guadalupe, la del Coll dels Alguacils o la del Sender de la Muela, en plena reserva regional de caça del Cíjara.
O, potser ja a la primavera, qui passeja sense rumb identificant plantes silvestres que antany van curar i sadollar la gana, una manera d'acostar-se al passat de la comarca a través de la natura.
Boscos que arriben a les portes de pobles com Falguera de les Muntanyes, Villarta de les Muntanyes o Fuenlabrada de les Muntanyes; que s'enfilen pels vessants, que s'agafen als penyals sobrevolats per voltors, àguiles i falcons i es converteixen en escenaris únics per albirar aus.
La joia de la corona és el dolmen de Valdecaballeros, un tholos megalític excepcional
LA SIBÈRIA MÉS ACOLLIDORA
No tot són, però, paisatges interminables, perspectives que es perden a l'horitzó i horitzons sense fi. La reserva de la biosfera també és un lloc viu. Aquest és precisament un dels grans valors d'aquesta figura de protecció: la capacitat de conjugar valors naturals i una acció humana sostenible i respectuosa amb l'ecosistema.
És una cosa que el viatger descobreix quan passa per Fuenlabrada de les Muntanyes, on la mel és des de fa segles una font de treball però també una cultura. O quan recorre els carrers de llocs com Puebla de Alcocer, Villarta de los Montes o Tamurejo, bolcats a la feina del camp.
Són localitats tranquil·les, en què allò quotidià conviu amb allò extraordinari, amb castells com el d'Herrera del Duque, amb convents com el de La Visitació de Pobla d'Alcocer o esglésies com la d'Altagracias a Helechosa. Llocs on deixar-se anar, sense pressa, per amarar-se de l'ambient a cada pas.
Llocs on descobrir places, racons on la història sembla haver cristal·litzat; capelles, carrerons, perspectives que, de sobte, s'obren cap al bosc, cap a un castell dalt d'un bec o cap a un embassament. La sorpresa, aquí, pot estar a tocar.
Els pobles de la Reserva de la Biosfera de La Sibèria són també el lloc on submergir-se a una gastronomia única, en plats de noms que ressonen amb ressons antics, elaboracions que amb prou feines es coneixen a uns quilòmetres. Especialitats que, de vegades, es poden descobrir en un únic poble.
La cuina de la caça és la reina. No podia ser altrament en un lloc que, com aquest, respira natura. Calderetes, guisats i taxatges conviuen, a la carta de les cases de menjars, amb receptes com l'escaraput de peixos de Peloche, un plat únic. O carns que es poden tastar, per exemple, a Herrera.
Localitats tranquil·les, en què allò quotidià conviu amb allò extraordinari
Cal cercar el formatge de Castilblanco, ja fa més d'un segle entre els més famosos d'Espanya, i explorar les sopes siberianes: la de tomàquet, l'ajoblanco siberià. O descobrir per què les molles són, aquí, una cosa molt especial.
I cal acabar deixant lloc per al dolç, una de les grans riqueses culturals de la reserva; un receptari que s'adapta a l'any i que canvia amb les estacions amb dolços que es vinculen a festes i que han anat passant de generació en generació des dels temps dels quals ja no es conserva memòria.
Candeleta, jaqueties, cellers, sepultures, canuts, ametllades cues de carbassó… Noms que evoquen altres temps i que han estat capaços de mantenir viva una tradició que enfonsa les seves arrels en un passat multicultural, en pobles que van travessar la zona de pas o que s'hi van assentar per contribuir a la seva cultura.
La Reserva de la Biosfera de La Sibèria és molt més que naturalesa. És un territori amb una cultura fascinant on no existeixen les presses ni la massificació; un espai que s'allunya dels tòpics a força de personalitat, capaç de sorprendre amb paisatges, monuments i sabors. És un món a petita escala, un lloc ancorat en la sorpresa que es queda per sempre al costat de qui el travessa, per recordar-li que encara hi ha llocs inesperats i que hi són, més a prop del que imaginem.