Vista aèria de la Pobla Vella de Laredo, Cantàbria.
Hi havia un setembre, a les portes de la tardor càntabre, quan Carlos I d'Espanya, V del Sacre Imperi Romà Germànic, va desembarcar per última vegada al Reial Port de Laredo tornant d'Alemanya per retirar-se en el que seria el seu darrer estatge, el Monestir de Yuste.
La seva cort anava amb ell, potser fins i tot acompanyava Francès de Zuñiga àlies 'el Francesillo', el seu bufó, precursor de l'esperpent com a gènere literari, o potser ja l'havia expulsat d'aquesta mateixa cort per passar-se de la ratlla amb el seu corrosiu humor.
Laredo, declarat port reial el 1496, data en què Donya Juan de Castilla (Juana la Boja) va embarcar rumb a Flandes per casar-se amb Felipe de Borgoña (Felipe el hermoso), rememora cada setembre el desembarcament de Carles V, vestint-se d'època i representant el moment històric en un autèntic desplegament de creativitat.
La platja més llarga de Cantàbria és a Laredo.
SURF I ANXOVES
El poble costaner de Laredo segueix tenint aquest aire vell que se sent a les places de Caputxí i de Carles V, que l'honra amb la seva estàtua, i al seu Mercat d'Abastos, de tall modernista i cert caràcter eclèctic, on per cert ja es venen aquests nabius que encatifen recentment les terres càntabres. **
El nucli antic, d'origen medieval, anomenat La Pobla Vella, va ser declarat conjunt historicoartístic el 1970 i guarda amb zel l'església de Santa Maria de l'Asunción, un dels temples gòtics més famosos de Cantàbria. La Pobla Vella també presumeix d'una sèrie de tavernes: obligat demanar rabes o unes cloïsses a la marinera abans d'enfilar el pas cap al port i la marina.
A la part moderna de Laredo s'hi arriba recorrent els cinc quilòmetres de platja, on se succeeixen les escoles de surf, i els surfistes agafant onades. Un cop a El Puntal, com se'n diu familiarment, és aconsellable pujar a una barcassa i travessar Santoña. Poble pesquer i conserver des de fa segles, ho afamen les seves anxoves, que es poden degustar en algun dels restaurants o tavernes de la plaça de la Concòrdia, com per exemple a la Taverna Alberto o la Sidreria de l'Asón.
No s'ha de deixar Santoña sense fer una ullada als seus espectaculars maresmes, que s'estenen a diversos municipis, ia l'església romànica de Santa Maria del Port del segle XIII. Passejant pel passeig de Pereda es troba el fort de Sant Martí , i també s'endevina el tristament famós Penal del Dueso.
Platja de Berria a Santoña (Cantàbria).
SORPRESES TERRA ENDENTRE
Seguint amb la ruta de Carles V, terra endins apareix el poble de Netes. El seu parador és el lloc ideal per fer una parada en el camí i passar una nit al que va ser el palau dels Comtes d'Eguilior, envoltat per bells jardins. No sense abans rendir pleitesia al famós Crist de Netes a l'església de Sant Pere, obra de l'escultor Montañés i rematar la visita prenent aquesta xocolata amb crostons típics de la vila a qualsevol de les seves cafeteries.
Ampuero té un bonic nucli urbà i una ànima festiva que l'impulsa a organitzar festes de tota mena al llarg de l'any. Testifiquen la seva excel·lent gastronomia restaurants com Las Peñas o el Pereda. La vila càntabra es prea d'una estrella Michelin al seu restaurant La Solana, ubicat al cim del barri de Marrón, on s'alça el Santuari de la Mare de Déu de la Bé Apareguda, patrona de Cantàbria des del 1905.
A Udalla se la disputen Ampuero i Rasines. I no és estrany, doncs aquest tresor càntabre fa anys va ser proclamat Poble de Cantàbria pels seus palauets indians, cases rurals, per la seva església templera de Santa Marina, declarada de Bé d'Interès Cultural el 1984, i per l'excel·lència de la seva paisatge pel qual flueix el riu Asón ribetejat per salzes. Un riu que ofereix de tot una mica. Els salmons suren frescos a les seves aigües esperant que algú els pesqui, mentre que canoes, caiacs i altres artefactes fluvials esperen els aventurers per portar-los a recórrer els ràpids de paisatges infinits a la segona baixada en canoa més important d'Espanya després de la del Sella.
Santuari de la Bé Apareguda, situat a Hoz de Marrón, Ampuero, Cantàbria.
RASINS ENAMORA
Rasines a primera vista sembla un poble entranyable i recollit, un carrer amb prou feines, on se succeeixen coquetes cases muntanyenques que competeixen amb els geranis del balcó, esquitxades per cases pairals i palauets. Hi ha Casa Delfi, restaurant, taverna, cafè, tabac i botiga per a tot. I gairebé al costat i de nova obertura hi ha La Taberna, on prendre un ric xoriço, patates amb allioli, delicioses croquetes de pernil i rabes.
Al poble hi regna el silenci. El seu marc es pinta per les mieses i la muntanya. I, tanmateix, Rasines amaga molt més. El seu municipi té 43 quilòmetres d'extensió, poblat per diferents barris, els originats dels quals es remunten al segle X. A l'Edat Mitjana va ser lloc imprescindible pel transport de ferro i blat entre Biscaia i Castella.
Bressol de picapedrers i arquitectes, ha donat fills de la categoria de l'arquitecte Juan Gil de Hontañón i el seu fill, Juan Gil de Hontañón, el Mozo, constructor de l'església parroquial del poble, Sant Andreu. Sense obviar la plaça de bous quadrada dels Sants Màrtirs –veïna de l'església de Sant Martí, del segle XV–, on el mateix se sacrificaven animals que s'hi organitzaven representacions teatrals.
Aigua canalitzada al riu Asón al seu pas per la localitat d'Udalla, Cantàbria.
Rasines enamora, tant com el mateix emperador Carles V en el seu pelegrinatge cap a Yuste es va allotjar amb la cort a les cases pairals del barri de La Edilla, que entre altres atractius compta amb un fantàstic camp de passa bolo, l'esport tradicional de Cantàbria. I no lluny de l'Edilla, hi ha el pont romà d'un ull sobre el riu del Silenci, que obre pas a la Posada-Restaurant El Molino de Cadalso, de bon fer, des d'un excel·lent turbot a una mica o el saborós cuit muntanyenc.
No podent allotjar-se als reals casalots de l'Edilla, com va fer Carlos V, un bon consell és fer-ho a les habitacions nòrdiques de La Posada d'Ojébar, en ple Vall d'Asón, els massissos calcaris dels quals comporten una tremenda riquesa espeleològica que ho distingeix com la zona dEuropa amb més coves per metre quadrat. Des d'allà es poden fer rutes de senderisme entre faigs i roures fins arribar al Parc Paleolític protagonitzat per un mamut enorme que protegeix la Cova de la Vall, la més llarga d'Europa.
Poble d'Ojébar, a la vall d'Asón, Cantàbria.
VIURE LA PLANTACIÓ
Tot i això no tot és històric, paleolític, anyenc, a Cantàbria Oriental. El nabiu és el nou cultiu a les fecundes terres càntabres i una de les seves pioneres, Pilar, té una història que mereix ser contada. Les seves arrels de Rasines i el seu gran amor per aquella terra on van néixer els seus ancestres, en trobar-se a càrrec seu amb la finca familiar La Manzanera, la van portar a reflexionar sobre què fer amb ella.
“A la terra cal treure'n profit”, pensava Pilar. Va barrejar diverses possibilitats. La dedicaria al farratge, muntaria un hivernacle... Un bon dia, així com es forgen les coses, com si res, una íntima amiga li va parlar del nabiu. Què sí que està cada cop més de moda per les seves propietats saludables i el seu ric sabor, que sí al sud la collita s'acaba abans i cultivar-lo al nord seria un bon complement...
Pilar, que a emprenedora no hi ha qui la guanyi, es va informar, va estudiar, va projectar i finalment es va posar mans a una obra que avui parla d'una hectàrea cultivada de les quatre que té la finca, i que s'aniran cultivant de mica en mica, on les principals varietats del fruit –Aurora, Duke i Ochlocknee– s'esquitxen perfectament alineades, sota la protecció de la muntanya sobrenomenada La Casildona, que els informa del temps.
Plantació de nabius a la finca familiar La Manzanera, Cantàbria.
Aranberry, com es diu l'empresa, fa anys que és al mercat. Pilar ha passat de no saber res del món del nabiu a endevinar el seu creixement i necessitats, ajudada pels seus imprescindibles Humberto, un cubà galant i treballador com pocs, i la carismàtica Marian, sense pèls a la llengua, que coneix la terra, la vol i la mima. Entre tots ells, i alguns més que vénen a donar un cop de mà en temps de collita, han tirat endavant una preciosa plantació el fruit fresc de la qual surt al mercat durant la collita mentre que el destriament es converteix en un delirant aiguardent de nabius, suc i melmelada.
El casal guarda la seva prestància pairal, que després d'una sàvia remodelació compta amb totes les comoditats del segle XXI per ser un magnífic allotjament Airbnb i Tripadvisor on passar la nit a la vora de la Casildona, que treu el cap per la finestra, i despertar amb l'entranyable toló dels esquellots de les vaques i cabres que donen per començat el dia. Un passeig per la plantació i toca apuntar-se a algun dels plans culturals, esportius o gastronòmics que Cantàbria Oriental ofereix.
La casona, un allotjament pairal entre plantacions de nabius a Rasines, Cantàbria.