Comença la 'green revolution'
Conta la història que a principis dels anys 90, la llavors encara desconeguda Helga Morath va obrir un petit restaurant a Austin (Texas) anomenat Acorn Café, sense saber que aquest seria un precursor d'una de les tendències alimentàries més importants fins ara al segle XXI.
En realitat, no és que Helga inventés res de nou, però li va donar un nom més atractiu a alguna cosa que s'havia estat servint durant molt de temps: "flexitarià".
Mesos després, el diari Austin American-Statesman va publicar un article sobre Helga i el seu Acorn Cafè, assenyalant que ella servia "menjar flexiteriana". I aquesta sí que es va convertir en la primera referència escrita que tenim del terme i que s'utilitza per descriure una dieta basada en el vegetarianisme , que ocasionalment inclou productes d'origen animal, i que no deixa de créixer al món sencer. I a Espanya?
T'uneixes a l'onada verda?
NOVA MODA O HA ARRIBAT PER QUEDAR-SE?
Per respondre aquesta pregunta ens hem acostat fins Flax & Kale (carrer dels Tallers, 74b), el primer restaurant flexiterià de Barcelona creat per la família Barri Carles (fundadors també del Paradis de Lleida, un dels primers restaurants vegetarians d'Espanya, i de Teresa Carles).
Allà, el 13 de març passat, van presentar l'informe The Green Revolution 2019 elaborat per la consultora d'estratègia Lantern, per al qual han realitzat una enquesta en línia el gener de 2019 amb una mostra total de 2.013 individus més grans de 18 anys residents a zones urbanes i rurals d'Espanya , complementat per una investigació a 1.001 persones per explorar en profunditat els canvis més recents en la vostra alimentació.
Flax & Kale, primer restaurant Flexiterià a Barcelona
EL CONSUMIDOR VEGGIE AVUI
Segons l'informe, el 2019 el 9,9% dels espanyols adults ja són veggies. Entre aquests, un 0,5% manté una dieta totalment vegetal (dieta vegana, davant del 0,2% el 2017) , un 1,5% inclou algun producte derivat animal com llet, ous o mel (dieta vegetariana, davant un 1,3% el 2017) , i un 7,9 % consumeix carn o peix però només ocasionalment (dieta flexitariana, davant d'un 6,3% el 2017) .
El 2017, un 7,8% de la població seguia aquestes dietes . Les dades presentades en aquesta nova edició representen un creixement del 27% sobre el total de dietes vegetarianes , el que significa que en aquest període s'han sumat 817 mil espanyols a l'estil de vida veggie.
L'informe també destaca que els veggies han crescut més enllà de ser un nínxol. **Una de cada 8 dones espanyoles és veggie (el 2017, era una de cada 10)**, i elles representen un 64% del total. Són els més joves els que porten la bandera vegetariana, amb gairebé un 15% entre les persones entre 18 i 24 anys.
Segons l'estudi, el principal motiu per adoptar una dieta veggie és la salut. Un 67% de flexitarians opten per la seva dieta per prevenir i tenir cura de la salut. D'altra banda, el 23,8% dels flexitarians citen la preocupació pels animals i el 22,8% la sostenibilitat com a motivacions per a les dietes.
“La confluència de la preocupació per la salut, pel benestar animal i la sostenibilitat impulsaran encara més aquesta tendència i predim que el 2020 hi haurà almenys 1.200.000 de nous veggies respecte a les dades del 2017 ”, apunta Jaime Martín (CEO de la consultora d'estratègia Lantern) .
OPORTUNITATS A L'HORITZÓ
Com calia esperar, l'informe destaca que les marques alimentàries s'han adonat d'aquest canvi i per això són cada cop més les que pugen al carro traient els seus productes vegetarians com: Unilever, Mercadona, Carrefour, LidL, Litoral, Danone (…) per posar-ne alguns exemples . Sense oblidar la indústria de la carn 'sintètica' o de laboratori que més enllà de la carn animal, la qual fa anys que investiga des de Silicon Valley per oferir-nos per exemple, la Beyond Burger (hamburgueses 100% vegetals però amb color, textura i fins i tot sabor gairebé igual a l'original).
“Comprar carn 'sintètica' als lineals està més a prop del que pensem. Aquesta tecnologia pot ser una veritable disrupció a la indústria. Tot i això, caldrà veure si les persones accepten consumir aquest tipus de carn, atès que va en contra del desig de prendre aliments més naturals, i perquè des d'un punt de vista antropològic menjar carn està molt arrelat en gairebé totes les cultures del planeta i sobretot a l'espanyola”, afirma Martín.
Per últim, Jordi Barri (Chief Executive Officer de Flax & Kale) , apunta a les noves oportunitats sobre la importància de reparar el Food Chain (danyat pel sobre ús de pesticides i de cultius transgènics) , promoure el Regenerative Farming (agricultura regenerativa) , acabar amb el Green Washing (rentat de cervell sense fonament sobre allò bo i allò dolent de convertir-se en vegetarià) i posar més esforç i diners en la innovació alimentària per aconseguir: “Better food, better people, better World”.
Res com uns vegetals frescos
VEGGIES MÉS ENLLÀ DE LES NOSTRES FRONTERES
L'any 2014 Regne Unit –país amb un dels índexs mundials més grans de vegans i vegetarians–, va començar la iniciativa coneguda com Veganuary (gener vegà), amb l'objectiu de canviar el seu estil de vida amb l'excusa de l'inici de l'Any Nou.
També es va crear el terme Meatless Mondays (dilluns sense carn) , sobretot entre els joves, del que per exemple el prestigiós diari anglès The Guardian va destacar que la seva major influència per convertir-se al veganisme són les xarxes socials, sobretot Instagram, ja que mostra de manera fàcil gran varietat de receptes i els seus beneficis nutricionals.
Després França per la seva banda va fer el mateix posant de moda el _ Lundi-Vert _ (dilluns verd), perquè a partir del 2019 cada vegada més francesos substitueixin tots els dilluns la carn i el peix per vegetals i ajudar així a fomentar una mena de détox del cap de setmana.
Finalment fa uns mesos, el conegut corresponsal anglès John Parker publicava el sonadíssim article titulat The year of the vegan (l'any del vegà) al prestigiós diari The Economist. Hi afirmava contudentment que el 2019 no només seria l'any dels vegans, sinó que on ara lideren els millennials és on els negocis i els governs haurien d'invertir en el futur, ja que precisament aquest any és quan el veganisme esdevindrà moda dominant. Prenguem nota doncs.
L'onada vegetariana ha arribat per quedar-s'hi